Visca el "RCD Espanyol". Honor i gloria als nostres caiguts.

La persecució civil, militar i religiosa que es va desfermà a Catalunya a mans de les esquerres duran el període de la guerra civil, va afectar de manera notable als socis i simpatitzants del club blanc-i-blau.
Seixanta-dos socis periquitos perderen la vida a mans dels escamots d´en Companys, o al front de guerra defensant una Catalunya plural e hispànica.
Entre ells:

Damià Cañellas i Ginestà. (Barcelona 1900-1936). Directiu del “Real Club Deportiu Espanyol de Barcelona” i secretari general del club. Fou segrestat a Sarrià per milicians anarquistes i mort per la seva condició de germà d´una religiosa. Altres 62 socis del club blanc-i-blau foren assassinats pels comitès d´esquerra per tot Catalunya o caigueren en combat, entre ells Ferran Lizcano de la Rosa (Barcelona 1900-1936). Militar i oficial català, cap dels mossos d´esquadra desprès del 6 d´Octubre de 1934, fou afussellat al Castell de Montjuic el 26 d´agost del 36, va guanyar la “Laureada” en la seva lluita contra Abdelkrim); Carles Muntadas i Salvado-Prim. (Reus XX– Front d´Aragó 1937, enginyer industrial. Aviador, noble i militar. Duc de Castillejos, i descendent del General Prim, dirigent del “Aero Club Catalunya”. Va fugir de Catalunya a l´inici de la guerra civil i lluità com Alferes en el bàndol franquista. El seu avió fou abatut en el front d´Aragó el setembre de 1937); Xavier Garriga-Nogués i Planas (Barcelona XIX- Santuari del Colell 1939, financer i propietari de la “Banca Garriga-Nogués”, un dels bancs més antics i amb solera de Catalunya, detingut a l´inci de la guerra civil pels milicians i afussellat al Santuari del Colell el febrer de 1939); Guillem Oliveras de la Riva. (Barcelona 1905- 1938, deportista, regatista, ciclista i pilot de bólids); Esteve de la Riba i Galobart (Barcelona 1912- Ebre 1938, estudiant universitari i alferes provisional del “Terç de requetès del Alcazar” caigut el 5 de setembre del 38); Àngel Ponz i Junyent (Barcelona 1883-1936. Futbolista, jugava de davanter i destacava per la seva gran velocitat. Va ser un dels integrants de l'equip fundacional del RCD Espanyol, aleshores 'Sociedad Española de Foot-ball', l'any 1900. Va desenvolupar tot la seva carrera esportiva al club català, amb el qual va aconseguir l'honor d'anotar el primer gol de la història de la Copa de la Coronació, nom amb el qual es va disputar el primer campionat de futbol de nivell estatal. A més també té l'honor de ser el primer futbolista en anotar un gol en un derbi barceloní entre el RCD Espanyol i el FC Barcelona. Fou assassinat per les esquerres); Enric Ponz i Junyent (Reus 1894- Barcelona 1936, empleat de telefònica i sindicalista del “Sindicat Lliure”); Matíes Colmenares i Errea (Estella 1879- Sardanyola 1937, arquitecte i President del “Comitè d´àrbitres, fou jugador del “Pamplona FC”); Marià Poblador i Àlvarez (Barcelona 1904- 1936, advocat i membre de la “Cinquena Columna” del grup “Todos”); Joaquím Amigó de Bonet (Barcelona 1911- Camp de la Bota 1936, oficial d´artilleria); Josep Jurado i Estudillo (Barcelona 1918-1938, estudiant i membre de la “Cinquena Columna”); Carles del Castillo i Yurrita (Barcelona 1900-1936, advocat); Santiago Martín Busitil i Arquillès (Barcelona 1901- Ahedo de las Pueblas 1937), Empresari i propietari dels “Magatzems Busutil de Barcelona” , capità de les milicies i primer cap de la centúria catalana “Verge de Montserrat”); Francesc Verdugo i Sanmartí (Barcelona 1904-1936, oficial d´artilleria i d´aviació. Va donar la primera volta aeria a Espanya el 1935, detingut pels milicians fou afussellat al Castell de Montjuic); Xavier Girona i Fernàndez-Maqueira (Barcelona XIX- 1936, president de la “Unió Sportiva Poble Sec”, genet del “Real Club de Polo de Barcelona”, caçador i directiu de la “Real Asociación de Cazadores”, membre de la “Unión Patriótica Casa Antúnez” i regidor de l´ajuntament de Barcelona, assassinat per les esquerres); Francisco Franco Cuadras (Barcelona XIX, coronel d´artilleria i dirigent del “Círculo Ecuestre de Barcelona”); Tomàs S. de Lamadrid i Salvadó-Prim (Industrial i membre de la burguesia de Barcelona); Carles de las Heras i Crespo (General de Brigada a la reserva); Francesc Udaeta i París (Catalunya XX-1936, ginet i Militar. Capità del Regiment de caçadors de Barcelona i reconegut ginet de l´hipòdrom de Barcelona, jugador del “Real Polo Jockey Club de Barcelona”. Detingut a l´inici de la guerra civil per elements anarquistes, aconseguí que els seus botxins fossin morts per altres anarquistes durant l´intent de fer-se escàpol en la que ell també fou metrallat fins morir); Enric Udaeta i París (Barcelona XX-1936, saltador de obstacjes d´hípica i oficial de l´exèrcit); Enric López i Belda (Barcelona 1901-1936, capità d´infanteria i jutge militar); Antoni López i Sert. (Barcelona 1910- Teruel 1938, noble, jugador del “Rugby Club Universitario” i aviador. Oficial de complement. Marquès de Lamadrid. Era un dels protagonistes de la vida social de Barcelona poc abans de la guerra civil. Va fugir de Catalunya i s´allistà en la escuadrilla aerea de García Morato, destcant en els combats aeris en el front d´Aragó, on va morir en combat); Àngel Lapeña i Martínez (Barcelona XIX-1936, empresari i propietari de la “Impremta La Sudamericana”, el 1931 fou detingut per ordre directe del criminal Companys, era membre de la “Unió Patriótica” fou assassinat el 3 de setembre de 1936 a la carretera de l´Arrabassada); Joan Agut i Rubio (Torà 1891- 1936); Alberto Olano Barandiarán (Barcelona 1905-1937, fill menor del comte de Fígols, industrial i militant monàrquic); Pere Pèrez i Cornet (Barcelona 105-1936, advocat) fins a 62 socis blanc-i-blaus.

Hola a todos.

He visto este comentario y me ha llamado la atención porque mi abuelo fue una de estas personas. No sale en la relación de nombres pero también fue Periquito y también sufrió la persecución de ese sistema democrático (según ellos llamado Segunda Republica). Pues bien el delito que cometió mi abuelo fue escribir un articulo sobre la muerte del Sr. Calvo Sotelo, por este motivo lo condenaron a muerte por lo que tuvo que huir de Barcelona, de allí se dirigió si no me equivoco por Francia a Burgos donde se alisto a la Primera Centuria Catalana Virgen de Montserrat. el fue uno de los que cayeron en Diciembre del 36.

Bueno me alegro de haber encontrado este foro.

Bienvenido, Eduardand.

Gracias por el recibimiento