La Septimània de Frêche

Pere Verdaguer

El president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche, fa campanya per recuperar el vell nom de Septimània per designar els territoris dels quals les darreres eleccions li han donat la responsabilitat. Surten espots televisius que deuen costar un ull de la cara per tal d'incitar al consum dels productes agrícoles regionals. Un pressupost conseqüent és dedicat a la promoció de l'apel·lació, i fins i tot es veu que el nom havia estat recuperat primer per una entitat vitícola que el cediria per una quantitat no gens negligible.

Podem dir que la iniciativa ha aixecat i continua aixecant una mà de protestes dels catalans del departament dels Pirineus Orientals: dels partits catalanistes i d'altres, i en particular de la vila de Perpinyà. S'ha constituït fins i tot un consorci per tal d'oposar-s'hi. L'oposició de la vila de Perpinyà és dins l'ordre de les coses, ja que forma part de l'oposició general de la capital rossellonesa (de dreta) al Consell General (departamental), presidit pel socialista Christian Bourquin. Però el malestar és més profund i es manifesta a través de les cartes dels lectors de L'Indépendant, presents un dia sí i l'altre també. Els nord-catalans, en efecte, se senten agredits en llur identitat, i consideren que la regió continua amb aquesta iniciativa la seva política d'assimilació iniciada amb la mateixa creació de la regió Llenguadoc-Rosselló, que reuneix dues entitats radicalment diferents. Recordem que durant molts anys hi va haver una entitat, la Unió per la Regió Catalana (URC) que va militar per la separació del Rosselló del conjunt, i que el 1969, quan De Gaulle va voler accentuar la regionalització del país, hi va haver tota una campanya en el mateix sentit dirigida per Pau Alduy, el pare de l'actual batlle de Perpinyà.

Per tornar a la Septimània, cal saber que el nom és antic i ha designat territoris diversos. Primer, la regió de Besiers, on s'havien instal·lat veterans de la Sèptima legió romana. Després, a l'època visigòtica, la Septimània era la regió de les set ciutats episcopals centrades entorn de Narbona. A d'altres moments encara, la Septimània arribà fins a Carcassona i Tolosa... Ressuscitar aquest nom, quan la regió té tants altres problemes greus a resoldre, apareix com a gratuït, com una costosa fantasia de l'actual president regional. Fer-ho amb fins de promoció turística i comercial, com diu, constitueix a més una manca patent de realisme.

D'altra banda, la iniciativa planteja un problema polític a Christian Bourquin, president del Consell General dels Pirineus Orientals, el qual com a vicepresident també del Consell Regional ha de seguir Georges Frêche. Després de les infelices declaracions de darrer sobre l'occità i el català, que ell va qualificar de patuesos del llatí, tot plegat podria portar cua al moment de les properes eleccions regionals.

Pere Verdaguer. Escriptor



Font: http://www.avui.com/avui/diari/05/ago/02/38244.htm