Com el nacionalisme s’està carregant la llengua catalana

Les llengües que s’imposen acaben perdent l’afecte de la gent.

Ens agrada el català. És la primera llengua que molts de nosaltres vam sentir de petits, aquella en la que vam pronunciar els nostres primers mots. Ens agrada llegir i escoltar un català viu i creatiu. Fugim dels artificis de la normalització i de moltes expressions fabrianes sense arrelament a la nostra terra. Volem que els nostres fills aprenguin en català, en castellà i que estiguin molt familiaritzats amb l’anglès. Volem viure lliures, educar lliurement els nostres fills i gaudir del dret a decidir quina llengua fem servir allà on vulguem. Parlem castellà quan ens ve de gust, i catalán cuando nos da la gana. No volem imposició de llengües enlloc. Català i castellà són les nostres llengües, i les volem totes dues. El nacionalisme està fent malbé el català. Ha convertit la nostra llengua en un artifici estàndar, vulgaritzat i afrancesat, cercant allunyar-se d’expressions d’origen castellà per motius polítics. La ideologia nacionalista ha fet del català un instrument de partit, provocant que una de les nostres llengües estigui perdent l’afecte del poble. Pérez Reverte tiene dicho algo interesante: el castellano “no es una lengua nacionalista, porque no es una seña de identidad para nadie; es plurinacional y multilingüe (…) A pesar de lo que dicen los estúpidos y los manipuladores, una lengua generosa, abierta, donde cabe todo el mundo y donde cualquier variante documentada con rigor es incorporada”. A Dolça Catalunya hem explicat com els mateixos nacionalistes reconeixen que els catalans no parlem castellà per imposició, sinó per voluntat pròpia. Es pot dir avui el mateix de la llengua catalana, emprada pels nacionalistes com a signe d’identitat política? El nacionalisme català està convertint la llengua de Verdaguer en una eina d’ideologia concreta que molts catalans rebutgem. Si estimem el català cal fugir del nacionalisme. En cas contrari, la llengua catalana s’associarà al nacionalisme, es farà antipàtica i perdrà -potser per sempre- el cor de molts catalans.

Com el nacionalisme s’està carregant la llengua catalana. «