Mitològiques: Otger Cataló, el primer català?
https://i0.wp.com/revistacatalunyace...size=683%2C441
S’ha presentar l’inici de la gravació d’una pel·lícula que portarà per títol Pàtria. Aquest film està dirigit per Joan Frank Charansonnet. La base de la producció es explicar la llegenda d’un personatge anomenat Otger Cataló. Segons el director, en el segle VIII, aquest personatge ja reclamava la catalanitat, la terra i la pàtria. En alguns documents se’l coneix com a Otger Golante. El personatge va aparèixer per primera vegada l’any 1438 -i imprès en el 1495- en el llibre Les Histories e Conquestes del reyalme Darago e principat de Cathalunya, escrit per mossèn Pere Tomic.
Aquest llibre es el típic de l’època que va des de la Creació del món fins el regnat d’Alfons V d’Aragó. En el llibre s’expliquen llegendes i es dona molta importància als nobles catalans, aragonesos i valencians que formaven part de la Corona d’Aragó. A més s’expliquen una sèrie de llegendes. El llibre es va anar retocant al llarg dels anys i es fa fer una darrera versió l’any 1886.
Segons la llegenda aquest Otger Cataló es fa enfrontar als sarrains juntament amb Galceran de Cervelló, Bernat Roger d’Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós, Bernat d’Anglesola, Guerau d’Alamany i Hug de Matamala. A aquest se’ls coneix com els nou cavallers de la terra. El número 9 es molt característic de les tradicions i llegendes. Exemples son que l’Ordre del Temple es va fundar amb 9 cavallers, en el Compromís de Casp es van reunir 9 cavallers, 9 van ser els comtats catalans, etcètera. Diuen o diu la llegenda que Catalunya deu al seu nom a Otger Cataló, lo qual cosa no es pot demostrar.
Quina casualitat que el nom Otger significa, en llengua germànica, pàtria. Per tant, i fent un salt mortal, Otger Cataló es podria traduir com a pàtria catalana. Amb la qual cosa ja tenim el principi dels principis. I es que, quan no hi ha un bagatge identitari un se’l te que inventar. I això es el que passa amb aquest personatge. Es significatiu que la darrera edició del llibre de mossèn Pere Tomic fis en el 1886. En aquesta època els homes de la Renaixença estaven fent de les seves per construir quelcom per demostrar l’impossible. I Pere Tomic no va ser l’únic autor que va ser tergiversat.
Quan hom no té res en el que recolzar una estructura mediàtica i històrica té que veure de les fonts conegudes per tal d’estructurar mites que mai han estat present a la cultura tradicional d’un poble. El centre d’Europa ha estat clau en totes aquestes histories. Es més, personatges com Otger Cataló son comuns en altres països. Recordem que el Rei Artur es un personatge mitològic, tot i que la seva presència be de lluny. No passa el mateix amb Otger Cataló.
I es que els homes de la Renaixença van fer de les seves i no només amb Pere Tomic, sinó també amb Wagner i el tradicionalisme centreeuropeu. Serafí Pitarra va mitificar la figura de Guifré el Pilós amb la seva frase Fills de Guifré el Pilós, això vol dir. Aquest títol que a alguns els hi pot semblar estrany va influir en els home de la Renaixença.
El compositor Richard Wagner va aportar amb les seves òperes identitat i nacionalitat al poble alemany. Els homes de la Renaixença buscaven una cosa semblant per a Catalunya. És a dir, una nova identitat cultural i històrica. Wagner els va obrir el camí. El wagnerisme va ser considerat com a instrument i signe de cultura nacional català. L’introductor de Wagner a Catalunya va ser Anselm Clavé quan, en un concert popular, va incloure l’obertura de Tannhäuser. Això succeïa l’any1862 i encara faltaven alguns anys perquè el wagnerisme es fes popular. Els renaixentistes estaven obsessionats amb l’establiment del caràcter místic de la raça catalana mitjançant el simbolisme que Wagner havia inclòs en les seves obres. Com el van introduir?
L’any 1883 es va estrenar al Liceu l’òpera Lohengrin. Aquesta obra romàntica va posar les bases del simbolisme místic. Ja de per si Lohengrin és una òpera plena de simbolismes i, per tant, els renaixentistes la van adaptar als fets claus de la història catalana. Per explicar el caràcter mític de la raça catalana ens centrarem en la tercera escena de l’acte tercer. Lohengrin explica qui és i d’on ve en l’ària In fernem Land. En el text hi ha tres aspectes del simbolisme mític català. El primer és el lloc màgic on està l’Ordre del Sant Grial, és a dir, Montsalvat. La muntanya de Montsalvat es va transformar a Montserrat. Aquesta muntanya va passar a ser un lloc clau dins de la història cultural catalana i el centre on es va originar la identitat nacional catalana. La influència dels intel·lectuals catalans i Montserrat va ser tal que, l’Enciclopèdia Britànica, en la seva edició de 1911, assegurava que Montsalvat i Montserrat era el mateix. L’any 1928 van rectificar l’error. Tot i això Himmler va visitar Montserrat creient que allà trobaria el Sant Grial.
L’origen de Montsalvat el trobem en el poema medieval titulat Percival. Wagner es va inspirar en ell per escriure les òperes Parsifal i Lohengrin. Abans de Wagner, Troyens i Eschenbach van reutilitzar el tema de Percival. El castell de Montsalvat és una figura poètica imaginativa. Per tant, la idea que Montserrat fos el Montsalvat wagnerià cau pel seu propi pes. Ara bé, en una època on es buscava una identitat pròpia, aquesta imatge va commoure a una societat mancada de tradició. També es van buscar simbologies en altres muntanyes emblemàtiques de Catalunya -el Montseny i el Canigó- però Montserrat va romandre, sense cap discussió, com l’origen de la identitat nacional catalana.
Aquesta història que es començarà a gravar al Berguedà, amb un pressupost de 250.000 euros, es una prova més de que, amb diners i imaginació es pot construir una llegenda sobre alguna cosa efímera
L’equivalent català del Parsifal wagnerià va ser Sant Jordi, que va matar al drac per salvar el poble de Catalunya. Parsifal i Sant Jordi van passar a ser la mateixa persona. La similitud dels mites va ser la base per a buscar altres aspectes místics en l’òpera de Wagner. La ferida en un costat d’Amfortas va tenir connotació nacionalista. La sang de d’Amfortas i la de Guifré el Pilós van quedar lligades. Com? Els dos van lluitar per salvar uns ideals: l’Ordre del Sant Grial i Catalunya. Parsifal i Carles el Calb varen recompensar el valor dels dos homes. Parsifal li va curar les ferides a Amfortas.
Carles el Calb va donar escut d’armes a Guifré el Pilós, convertit en senyera, símbol de Catalunya. La relació de Wagner no acaba aquí. Un tercer aspecte del simbolisme místic del catalanisme es centra en Lohengrin. Els intel·lectuals van recuperar de l’oblit el nom de tots els cavallers, comtes, i reis catalans. Un d’aquests herois recuperats va ser el Comte Arnau, que si de veritat va existir, també van existir els Percevals de Troyens, Eschenbach i Wagner. Els intel·lectuals catalans també van trobar aspectes místics a la tetralogia wagneriana L’anell dels Nibelungs.
Per tant, aquesta història que es començarà a gravar al Berguedà, amb un pressupost de 250.000 euros, es una prova més de que, amb diners i imaginació es pot construir una llegenda sobre alguna cosa efímera. Es una anècdota més o hom pot pensar això. La veritat es que tergiversar la història es l’esport nacional català. Inventar el que no existeix li dona trempera a uns pocs que pensen que la resta som analfabets. La pel·lícula Excàlibur es una obra d’art, Pàtria serà un puf més del catalanisme independentista tergiversador de la realitat catalana.
Joan Fornells Barnils
Periodista
Fuente: Otger Cataló, el primer català? | Revista Digital de la Catalunya Central
https://somatemps.me/2016/03/18/mito...primer-catala/
