Les preocupacions de l'independentisme català

Secció nacional, discurs i mèdia http://www.contrastant.net/imatges/trans.gif http://www.contrastant.net/imatges/trans.gif

Contrastant

1. SELECCIÓ CATALANA O CATALUNYA?

El partit de futbol que es va celebrar al Camp Nou ha estat un bon banc de proves des del punt de vista discursiu. Per exemple, s'ha parlat més de selecció catalana que no pas de Catalunya o selecció nacional. Ens centrarem, però, en els marcadors dels Nou Camp.En el marcador gran del Camp Nou hi figurava Catalunya-Xile. En canvi, en els marcadors laterals (el de tribuna i lateral) hi havia escrit el següent: "Selecció catalana-Selecció de Xile". Per quin motiu a la selecció sud-americana se la denomina pel seu nom, mentre que a l'europea se l'anomena mitjançant l'adjectiu? Ens podem maginar que a França posin "Selection française-Selection espagnole"", per exemple? A més, per què hi apareix el nom selecció? Algú s'imagina que sortís al marcador del Bernabéu "Selección spañola-Selección de Francia?


2. EL SINTAGMA SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES: REDUNDÀNCIA I EUFEMISME

Els dies anteriors al partit es va utilitzar profusament un sintagma clarament inapropiat, tant des del punt de vista lingüístic, atès que es tracta d'una redundància, com des del punt de vista discursiu nacional, ja que es tracta d'un eufemisme.
Començarem per la redundància. D'entrada és obvi que no cal insistir en l'adjectiu esportives aplicat a seleccions perquè és evident que no hi ha seleccions d'advocats, o seleccions de metges, o seleccions d'escombriaires, o seleccions de taxistes o... A més, el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC ho deixa ben clar en definir el concepte de selecció: "Equip esportiu format per jugadors elegits d'entre diversos equips." Per tant, les seleccions són esportives o no ho són, com diria aquell.
Pel que fa a l'eufemisme, l'ús de l'adjectiu esportives és prou obvi: servei per evitar de qualificar com a nacionals les seleccions. Algú s'imagina un espanyol, o un nord-americà, o un suec, o un holandès, etc., parlant de la selecció del seu país com a selecció esportiva espanyola, nord-americana, sueca, holandesa, etc.?
Així doncs, és evident que l'adjectiu esportives té una funció discursiva bàsica: aigualir la reivindicació de les seleccions catalanes.


3. EL CATALUNYA-XILE I ELS MÈDIA

En aquest apartat, volem comentar alguns aspectes relacionats amb el tractament mediàtic del partit Catalunya-Xile
En primer lloc, comentarem la informació relacionada amb aquest partit que el dia 26 de desembre del 2001 va oferir Catalunya Informació (emissora de la Corporació catalana de ràdio i televisió).
El bloc informatiu comença amb l’última hora de les dues seleccions, Xile i Catalunya: les dificultats de Xile per formar equip, els comentaris del secretari general de la Federació catalana de futbol sobre el públic i la metereologia, la presència de Josep Guardiola al partit, les baixes de la selecció catalana, l’alta del jugador Lluís Codina del Gimnàstic de Tarragona. Tot seguit s’informa del dia i el rival de les seleccions del País Valencià, Andalusia, Astúries i el País Basc.La sintaxi d’aquests butlletins informatius deixa ben clar que el partit de la selecció catalana s’ha d’entendre com un més dels partits que per Nadal juguen les distintes seleccions regionals espanyoles. Els redactors i editors d’aquest bloc informatiu obliden que la selecció catalana de futbol té molts anys d’existència i és la peça clau d’una campanya que pretén que les diverses seleccions catalanes puguin participar en competicions oficals. En canvi els organitzadors dels partits de les seleccions andalusa o asturiana no tenen cap més pretensió que oferir un espectacle futbolístic en unes dates en què no hi ha futbol i guanyar popularitat com a impulsors del futbol de les seves respectives regions. En equiparar aquests partits i aquestes seleccions es lleva tot caràcter polític a l’acte de divendres 28 a l’estadi Olímpic de Barcelona.Aquest intent de despolitització s'observa també en les cròniques del partit que el dia 29 de desembre van aparèixer als diaris El Mundo, El País i Vanguardia. En tots tres diaris el titular i el cos de la crònica es centra en la figura del capità de la selecció, Josep Guardiola. Els dos primers diaris titulen "Cataluña apoya Guardiola en el Camp Nou" i "El Camp Nou aclama a Guardiola", respectivament, mentre que La Vanguardia encapçala la crònica amb "Con Guardiola vuelve el símbolo". El fet de convertir Guardiola en l'eix temàtic d'aquestes cròniques els permet obviar o situar en un segon pla la reivindicació de les seleccions nacionals catalanes.
Finalment comentarem la denominació que va rebre en tres mèdia editats al nostre país (l'Avui, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia) l'equip de futbol que es va enfrontar amb Xile. Reproduïm dos quadres, construïts a partir dels titulars i de les cròniques del partit dels diferents diaris i una crònica d'ambient d'EPC (on els números indiquen el nombre de vegades que surt el sintagma):

http://www.hispanismo.org/attachment...ntid=130&stc=1

Es pot comprovar com el tractament lèxic que rep l'equip de futbol que va jugar contra Xile és diferenciat segons el diari: mentre que l'Avui combina Catalunya-nacional, EPC combina Catalunya-la selecció i LV combina Catalunya-selecció catalana. Els referents simbòlics de tots són diferents: a grans trets, es pot dir l'Avui és l'únic diari que elabora plenament un discurs nacional català.
La tria de les paraules és important perquè demostra que les paraules no són neutres i que, a més, des d'un punt de vista discursiu, no hi ha sinònims.


Font: http://www.contrastant.net/regio/seleccio.htm

El problema del nauseabundo separatismo es que, sus reivindicaciones y odio se basan en siglos de malas políticas, ante lo cual están enfrentando a pueblos hermanos, que es lo grave del asunto.

Cita:

---

es pot dir l'Avui és l'únic diari que elabora plenament un discurs nacional català

---

El mismo que edita ese periodicucho subvencionado en Barcelona, se saca unos cuartos vendiendo La Razón en Madrid.

Sí, l'AVUI jo també diria que és el més tendenciós, encara que el Periódico de Catalunya també diu algunes barbaritats polítiques; ja no parlem de la qualitat de redacció del diari, que és pèsima, gosaria dir que només superada per la de La Mañana i la del Segre.