Fracassa el projecte d'obrir una mesquita al Poble-sec

L'operació de compra del local on s'havia d'ubicar el temple islàmic s'ha paralitzat perquè no compleix els requisits per tenir un ús públic. La iniciativa va despertar una forta oposició entre els veïns del barri.


La iniciativa d’un imam valencià d’adquirir els baixos del número tres del carrer Piquer, al Poble-sec, per obrir-hi una mesquita ha fracassat, després de topar tant amb l’oposició veïnal com amb la notificació que l’establiment no compleix els requisits necessaris per tenir un ús públic.

El Districte de Sants-Montjuïc assegura que l’operació ha estat descartada pel mateix propietari del local i que, per tant, ja no han iniciat els tràmits per valorar la viabilitat del projecte. De tota manera expliquen que si l’oferta hagués prosperat tampoc haurien donat llum verda a l’obertura de la mesquita, perquè els baixos on s’havia d’ubicar no presenten les condicions tècniques necessàries.

L’anunci de la possible obertura d’aquest oratori islàmic va trasbalsar els veïns del barri. El 17 de maig, la Unió de Veïns del Poble-sec va convocar una reunió per informar sobre aquesta possibilitat, a la qual van assistir més de 300 persones. Jordi Bargalló, president de la Unió de Veïns del Poble-sec, explica que els motius de l’oposició a aquesta iniciativa “no són xenòfobs”, sinó que responen a l’acumulació de diversos punts de conflictivitat al barri. Explica, per exemple, que el Poble-sec “ja acull una sala de venipunció, que està desbordada i és un niu de problemes, una residència per a indigents i un centre de menors”, i que afegir-hi la mesquita “podria ser la gota que fes vessar el got”. Assegura, a més, que el barri viu una situació especial, perquè hi ha més d’un 30% de població immigrant i que “la mesquita encara n’atrauria més”.

De tots els assistents a la reunió, només tres es van manifestar a favor de l’obertura de la mesquita. Un d’ells va ser Josep Ricart, rector de la parròquia de Sant Pere Claver, que va parlar en nom de les quatre parròquies del barri. Ricart va intentar llegir un article de la Declaració Universal dels Drets Humans, però va ser interromput i increpat abans de poder acabar la seva argumentació. Assegura que moltes de les intervencions mostraven “un racisme visceral”, que es manifestava en frases com: “Les mesquites són un cau de terrorisme” o “Els moros s’estan fent amos del Poble-sec”.

Els motius que han paralitzat la iniciativa, però, han estat tècnics, ja que el local, que es troba en un soterrani, no té sistemes de ventilació suficients i sovint pateix inundacions. A més, està situat al carrer Piquer, que és molt estret, i la mesquita provocaria un trànsit de gent que podria col·lapsar el carrer. Alguns dels veïns denuncien que si el Districte ja sabia que el local no reunia les condicions per acollir la mesquita, “ho podia haver exposat el dia de la reunió”.

Oratoris
Els 750 metres quadrats del local del carrer Piquer haurien pogut donar lloc a una de les mesquites més grans de Catalunya, tot i quedar lluny d’altres temples de dimensions força més grans, com el de Madrid. Tot i la paralització d’aquest projecte, el nombre d’oratoris en territori català ha crescut de manera continuada durant els últims deu anys.

Les dades recopilades per l’equip Investigacions en Sociologia de la Religió mostren que entre el 2004 i el 2007, s’han obert 30 oratoris a Catalunya. De manera que si el 2004 n’hi havia 139, ara n’hi ha 169, comptant centres sunnites, xiïtes i sufís. L’àrea metropolitana de Barcelona és on es concentren més oratoris. Al Barcelonès n’hi ha 22.

En aquests moments, la religió islàmica és la tercera que té més temples oberts a Catalunya, al darrere de l’Església catòlica, amb 2.534, i l’Església evangèlica, que en té 453. Els salons del regne dels testimonis cristians de Jehovà són els quarts més presents: en total n’hi ha 147, repartits gairebé per totes les comarques.

http://www.avui.cat/article/teccienc.../poblesec.html