Barcelona?

Escric aquest post per comentar una anècdota força curiosa que hem va passar l'altre dia.

Hem trobava passejant per la platja de la Barceloneta, amb una amiga italiana, quan ella hem va dir que no li agradava Barcelona. Llavors li vaig preguntar que com podia ser que no li agradès, ella hem va respondre que en el seu Milan o les ciutats italianes, son cosmopolites i modernes però es pot seguir respirant l'italianitat i tradicionalitat dels seus ciutadans, en canvi la catalanitat de Barcelona ja no es percep enlloc que no es sentia a Catalunya ni a Espanya en aquella ciutat.

Certament tot és inmigració, refús a la tradició i conversió en un producte de marketing de la ciutat per part del socialisme que la desgoverna i perverteix i el nacionalisme que ho consenteix (ella també hem va remarcar que la va sorprendre que hi haguès tanta homosexualitat a Barcelona), i desnaturalització del caràcter català que va portar a Barcelona a ser el que va ésser durant el final del segle XIX principis del XX amb el modernisme on els catalans més tradicionals van portar la ciutat a un esplendor que iluminaba el món.

EN fi que penseu, creieu que Barcelona ha perdut tota la catalanitat i per tan l'hispanitat? Jo vaig reflexionar bastant i crec que si, la situació a tot Catalunya és realment greu, pero quan estic a Barcelona hem sento com si fos a un lloc on no pertanyo, un lloc global que no pertany a ningú ni té cap arrel amb el passat.

Tens raó, crec que només el 10% dels habitants de Barcelona són nascuts a Barcelona. Igual que a Madrid. Però això no l'hi treu caràcter hispà a la ciutat. Sempre hi ha hagut immigració interna. El que l'hi treu la seva identitat són els immigrants estrangers inadaptats (encara molt més si professen altres religions) i l'aculturament de la classe política progre-antiespanyola, suposadament "catalanista", pero en realitat antiespanyola, anticristiana i anticatalana. També els "castellanistes" anticatalans, i sobre tot la globalització liberal actual.

Sí, em sembla que és això el que he vingut notant últimament a Barcelona, una falsa cosmopolitat que la porta a no ser res vertader, res més que una barata i simple barreja intercultural que treu tota essència a la ciutat.
En fi, suposo que només som uns fatxes inadaptats que veuen com tot se'n va en orris mentre la gent s'ho mira...

Realment, els soposats nacionalistes catalans, també haurien d'estar en contra d'aquesta globalització de la capital Catalana (tot i que desprès de sentir al malparit d'en Carod recolzant les postures marroquis a Ceuta i Melilla, obviant i deshonran a la sang catalana que va ser la que majoritariament va defensar aquelles plaçes al segle XIX ja m'espero qualsevol cosa d'aquets impresentables), però el que els importa és omplirse les seves butxaques, en fi, jo al menys miro de seguir les tradicions catalanes i hispàniques i intento donar-les a conèixer a tots els companys estrangers que tinc.

El model de ciutat-insostenible de la Barcelona dels socialistes, ha transformat els nostres carrers i places en un immens aparador de llums i plàstic sense personalitat pròpia. En Carallot es queixa de les folklòriques i els toros, però tanca la boca davant els nombrosos establiments de menjar indi, marroquí, italià i nord-americà a banda i banda de les Rambles. Una dada important es, que de la Plaça Catalunya a l’estàtua de Colom, hi tenim cinquanta establiments molt poc catalans.

Barcelona és en aquest moments, una marca registrada, un producte que es ven a la resta del món, i on els seus habitants es veuen forçats a marxar de la ciutat per la especulació tolerada des dels organismes oficials. Barcelona és un negoci per la banca i les oligarquies del bon rotllo neo-progressista. Però, això sí, tenim un magnífic carril-bici i places dures amb pipi-can.





Porcioles torna!