La extrema podría gobernar en Noruega
L'extrema dreta podria governar Noruega
Al País Valencià hi ha un grup de 40.000 jubilats noruecs que formen el bastió més important de simpatitzants d'aquest partit
JOSEP COLL | Oslo (Noruega)
Desprès de l'última guerra mundial, el pèndol polític noruec ha oscil·lat entre conservadors i socialistes, però per les eleccions parlamentaries del pròxim 14 de setembre es pronostica la possibilitat d'un canvi radical. Per primera vegada apareixeria un govern d'extrema dreta, dirigit per Siv Jensen, presidenta del partit Partit del Progrés (FKP), agrupació que té una afiliació ideològica molt més a la dreta que la dels conservadors tradicionals.
Sempre s'ha cregut que al País Valencià hi ha un important grup de jubilats noruecs que s'inclinen principalment a votar pels partits conservadors. El seu vot resulta tan important que cada any reben la visita de representants dels partits polítics noruecs, amb la lògica missió d'organitzar actes electorals per exposar els seus programes polítics (i captar vots). Aquesta vegada no ha sigut una excepció, i alguns dels actes més importants de la campanya electoral han tingut lloc a la regió d'Alacant. S'assegura fins i tot que la tendència política d'aquells vots podrà tenir un caràcter encara més decisiu que en anteriors eleccions.
Bastió conservador junt a la mediterrània
A la solellada Costa Blanca s'hi troben instal·lats bona part dels 40.000 jubilats o residents noruecs que viuen actualment a Espanya, i sempre s'ha cregut que allà es troba el bastió més important de simpatitzants del FKP, que actualment és la segona força política de Noruega. Si aquest partit guanyés les eleccions del mes de setembre, no solament hi hauria un canvi de govern, es produiria al mateix temps un canvi de règim polític a Noruega, de clara tendència antisocialista.
Resulta, per tant, molt fàcil d'intuir el sentit electoral del viatge portat a terme el passat dia 17 de maig pel primer ministre socialista Jens Stoltenberg a la població d'Alfàs del Pi, coincidint amb la celebració del dia nacional de Noruega. Degut a l'afinitat política amb el primer ministre noruec, i com a signe d'amistat entre Noruega i Espanya, José Rodríguez Zapatero assistí a la celebració del dia nacional, un acte tradicional que, segons fonts noruegues, mai havia aplegat a un número tant important de noruecs.
Empat tècnic entre socialistes i conservadors
Encara que el FKP no és una agrupació política nova a Noruega, aquestes seran les primeres eleccions en les que es presenta amb un suport electoral quasi tant fort al que actualment tenen els socialistes. Fins fa poc temps, el lloc que ara ocupa el FKP corresponia a Høyre (partit conservador de areta), que progressivament ha anat perdent terreny entre l'electorat. Aquest augment del FKP s'ha anat produint a mesura que anava endurint el seu discurs, de manera especial sobre temes relacionats amb l'islam, i la difícil integració de la immigració a la societat noruega. Aquestes qüestions podrien ser determinats per obtenir els vots necessaris, i obrir la possibilitat de formar una majoria de dreta al Parlament. En aquest cas, es parla insistentment de que Siv Jensen, presidenta del FKP, als 40 anys es convertiria en la més jove i segona presidenta femenina que hauria tingut un govern noruec, desprès de la coneguda socialista Gro Harlem Brundland.
Segons els analistes, és molt important tenir en comte que l'augment de vots obtingut per FKP prové del traspàs de simpatitzants procedents de totes les altres formacions polítiques, de dreta fins a socialistes. Això pot confirmar l'opinió generalitzada en el sentit de que hi una creixent preocupació a Noruega per la presencia de sectors islamites radicals, i de la immigració en general.
El President del parlament busca reconciliació
"Quelcom ha passat durant l'últim any un hivern que m'ocasiona malestar. S'ha endurit l'ús del llenguatge, ha augmentat el sentiment de sospita, el temor sobre l'Islam i els musulmans es consolida com un perill real. Resulta visible el contrast amb el que el nou president americà, i nosaltres, tractem als musulmans". Són idees recentment expressades pel president del Parlament noruec, el socialista Thorbjørn Jagland, al diari Dagsavisen d'Oslo.
Aquestes eren les paraules inicials d'un article, titulat "Perills reals i imaginaris", en el que Jagland posa el dit a la nafra sobre el problema de la immigració. És una qüestió que, molt possiblement, esdevindrà rellevant en la controvèrsia política durant la campanya electoral per la renovació del Parlament noruec. Encara que, ideològicament parlant, no representa el tema de més profunditat del debat real: el futur polític del país, assumpte que pot quedar difuminat.
La prudència de l'oracle de Delfos
Els socialistes noruecs lluiten contra una creixent opinió, en el sentit de que han estat massa febles amb els temes de la immigració, i amb la seva integració dintre d'aquesta societat. Aquest temor, que dóna força als sectors de dreta, quedà palès a l'obertura del passat congrés socialista, a Oslo. El president del govern i del partit socialista, Jens Stoltenberg, va dir que es tracta d'un problema semàntic, en el que les paraules poden causar desorientació, de manera que no acceptarien allò que és inacceptable. La vicepresidenta, Helga Pedersen, ho va rematar, dient que es tenia de ser sever amb la immigració, i al mateix temps justos. Amb això, s'intenta donar un avís als diversos sectors de la immigració, i especialment als que tenen el dret de votar, en el sentit de que els socialistes són la millor opció política. Ben mirat, aquest llenguatge podria donar la sensació de que venia inspirat per una sacerdotessa de l'oracle de Delfos.
La dreta presenta una política de "buffet lliure"
Fins a l'actualitat, en les campanyes electorals noruegues s'oposaven dos constel·lacions polítiques bàsiques: la d'esquerra i la de dreta. Ambdues podien ser considerades com moviments pragmàtics i moderats, però aquesta vegada la cosa pot canviar radicalment, i convertir-se en una lluita entre una dreta més blava que mai, i una esquerra de color roig pujat.
El partit FKP, que acaba de celebrar el seu congrés nacional, ha ratificat plenament els seus conceptes d'extrema dreta, i en alguns casos els ha ampliat i endurit. És natural que, davant d'aquesta situació, els altres partits polítics facin comentaris negatius, i un d'humorístic és aquell que compara aquesta proposta electoral amb un suculent “bufet lliure”, on hi ha de tot, i en el que tothom hi pot trobar quelcom adequat al seu paladar.
Davant les pròximes eleccions, el partit FKP liderat per Liv Jensen proposa una reducció dels impostos, passar al sector privat moltes de les prestacions socials públiques actuals, l'obertura d'escoles privades, dràstica reducció de la intervenció estatal en afers econòmics, important reducció de la immigració, lluita contra la criminalitat, més policia, usar més diners procedents de l'industria d'hidrocarburs per la modernització dels transports públics i carreteres, més disciplina a les escoles, etc. També han anunciat la decisió de tancar el Parlament regional del lapons, del nord e Noruega
L'última proposta es va produir inesperadament al final del recent congrés, obrint la porta a l'eutanàsia, i oferint millores econòmiques a tot el sector laboral femení. I sempre, com a musica de fons, alertant sobre els perills de l'islam i de la immigració.
L'extrema dreta podria governar Noruega
