per Albert Cuadrado
Regne de Valencia, 28 de Decembre 2003
Autor: Anonim
periodo: iberic valencià
material: bronze
tecnica: fundicio lloc: poblat de la Bastida de les Alcuses, Moixent (hui en el M. de Prehistoria- La Beneficiencia- Valencia capital)
mides: 6'5 cm d'alt
Es considerada com una obra mestra de l´art iberic valencià tant per la destrea per a expressar els detalls de la figura com per lo excepcional d'ella. S'ha considerat una figura mitica dins de l'historia de l'art valencià. Representa a un guerrer a cavall, en tota l´indumentaria i armes, a punt d'entrar en combat. Son estranys en la nacio valenciana els eixemples d'escultura iberica en bronze a diferencia d'unes atres arees de la geografia peninsular. Junt en este tambe s'ha trobat en Les Alcuses un bou que formava part d'un carro hui perdut. Estos dos eixemples remeten, puix, a una escultura de lo intim i de la vida normal d'aquella epoca, que tenen un paralelisme evident en les escultures en fanc de l'antic Egipte a on tambe es representaven escenes de la vida vulgar. L'influencia oriental es, per tant evident, cosa que tambe s'evidencia en la forma dels ulls armelats de la figura. Estes influencies haurien aplegat al territori valencià gracies al comerç maritim de fenicis i grecs, els quals posseïen colonies estables per tota la costa valenciana que permitien un intercanvi continuat de productes.
La figura s'ha interpretat com a un exvot funerari. La representacio d'un guerrer i un bou donen idea de l'importancia presa per estes dos activitats humanes en la societat ibera. El guerrer en quan al gran alvanç tecnic en armadures i espases, i el bou en quant a que es simbol del desenroll agricola. La figura del guerrer es signe de que el poble iber no era unic ni uniforme, sino un conjunt heterogeneu de pobles que compartien caracteristiques comuns pero que tambe eren unics ells mateixos i que, en conseqüencia, per a sobreviure havien d'enfrontar-se als veïns.
El guerrer es una magnifica mostra de l'armament iber dels cavallers. Representa a un ginet tocat en caixco de cimera alta i cobrenuca. En la ma dreta agarra la falcata i les ramaleres del cavall, i en l'esquerra l'escut redo. Destaca en la figura l´espasa o falcata ibera, moltes de les quals s'han trobat en magnific estat en el territori valencià. Se sap que en les tombes, les armes iberes eren cuidadosament doblegades, inutilisades, ya que era un arma personal, fabricades per a cada guerrer en concret i no debien ser usades per cap atre. Per aixo s'enterraven inutilisades en el seu amo. El vincul que unia al guerrer valencià en les seues armes era mes important que sa propia vida, per aixo preferien morir abans que rendir-se i donar les armes. La falcata era un arma d'orige peninsular, en realitat era un tipo estilisat del gladius hispaniensis que despres de la romanisacio passà a formar part de l'equip militar romà. La fulla de la falcata media aproximadament uns 45 cm. de llarc, es dir, la llongitut del braç. En realitat no hi ha dos falcates iguals, ya que estes valioses espases se fabricaven per encarrec, per lo que cascuna tenía unes mides segons el braç del seu amo. La calitat d'estes armes es media per la purea del mineral de ferro.
Unes atres armes vistes en la figura del guerrer son la cimera (caixco), que destaca pel seu tamany (d´esta se sap que havien alguns models mes, alguns d'ells en cuiro), i l'escut redo o caetra, element basic per a protegir-se de l'infanteria.
En quant a composicio de la figura destaca la llinea senzilla i clara (esquematisme), lo qual li acosta a les escultures modernes de Chillida o Moore. Nomes en certes parts de la figura l'escultor s'ha detingut a representar els detalls, com es el cas de la cimera i cap del guerrer o el cap del cavall, detalls que ha eixamplat en tamany per a poder representar-los millor. En este detall s'ha de vore un intent per individualisar la figura tant del ginet com del cavall a fi de que s'identifiquen. L'asimetria de la figura obliga a l'espectador a pegar-li la volta, encara que la millor vista possible es la del costat, lo que nos està parlant d'un trencament de la frontalitat en pro de buscar-li els detalls del vestit i l'armadura, lo qual obliga a rodejar-la.
Influencies posteriors son clares les dels monuments escultorics equestres, com les del Gattamelata o del condotieri Corleone, les quals adquirixen la mateixa actitut i esquema (estar a punt de batallar); a banda de la purea de llinies i esquematisme dels bronzes contemporaneus.
La funcio de la figura es ben clara: servir al difunt en el transit a l'atra vida o be com a agraïment a la deesa pels favors concedits, motius els dos de caracter religios que recorden molt al mon i creencies egipcies.
