Els historiadors no s'han ficat d'acort si naixque en Valencia , en Gandia o en Beniarjo el 3 de març de 1397 o de 1400. La teoria de que naixque en Valencia ve perque la familia materna residia en la ciutat de Valencia.
Fon fill de Leonor Ripoll, filla del senyor de Masalaves, segona muller de Pere March. Havien contragut matrimoni en juny de 1395, i ell ostentava el carrec de Procurador General de les possesions del Duc de Gandia. Esta condicio avala la teoria de que naixque en Gandia. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de Beniarjo, i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixque alli. Son pare que el tingue en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despres de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en Llengua Valenciana, fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres es Oseas.
Jaume I en 1249 donà terres en la comarca de Gandia a Pere March, notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lliutaren junt al rei Pere el Cerimonios i foren premiats en mes terres en dita zona pel rei. Abdos eren poetes i lliterats. Ausias March estudià llati i retorica en Gandia. Sobre tot el llati li donà una base extraordinaria per al domini de les llengues romaniques, en especial la seua, la Llengua Valenciana, en aquella epoca encara prou proxima al llati. El domini de la llengua llatina li valgue molt per a llegir texts en les llengues dels païssos que visità. Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el Senyor de Beniarjo, Pardines i Vernissa, baix el tutelage del Duc de Gandia. Tingue una infantea trista. Pronte li adiestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes. En 1415 prengue part en les Corts Generals del Regne convocades pel rei Ferrando I d'Antequera, elegit rei d'Arago en el Compromis de Casp per l'infuencia de Sant Vincent Ferrer. Molt jove fon nomenat cavaller, en 1419, despres d'estar al servici del Duc de Gandia uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espeirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'Alfons el Magnanim en una expedicio naval que planejà per a la conquesta de determinades illes i costes del Mediterraneu. Participà en les conquestes de Cerdenya i Corcega, en esta ultima pati un important reves. En 1420 estigue en el sege de Calvien en les mars de les illes de Guergues, en el golf de Gobes, i participà en la batalla de Kerkenah, destacant per sa valentia. Gil Polo el defini i calificà com el Deu Mart, al tindre noticies de sa valentia i actuacio.
Es casà dos voltes, no tingue cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentosses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegue com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingue en conte. L'aficio a la lliteratura li vingue per son pare, Pere March, notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germa, pero sa obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegacio,... estan presents continuament en sos versos. Foren aquells viages gran experiencia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. Foren moments i epoques vives de sa joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com Jordi de Sant Jordi. En 1421 tornà a ses possesions en la comarca de Gandia. Estant en una nova etapa faltà el Duc de Gandia, baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del rei d'Arago. No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en 1424 embarca de nou en les tropes d'Alfons el Magnanim que planeja la conquesta de Napols, on fracasen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'Africa i apoderar-se de l'emirat de Tunicia. Prenen l'illa de Djerba, pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres. Tornen a Valencia i en 1425 el rei el nomena falconer major en la missio de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milicies aragonesses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condicio de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics. Quan mor sa mare, Leonor, que era qui administrava les finques, torna a la comarca de Gandia a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdiccio civil i criminal sobre ses possesions de Beniarjo, Vernissa i Pardines. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Imparti justicia en tota la durea de la llei a moros, cristians, moriscs, mossaraps, cristians vells, homens lliures i esclaus. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En 1435 com senyor de Beniarjo i pel braç militar, assisti a Corts, en l'any 1436 anà a les de Monço i en l'any 1448 a les de Morella.
Fon un home passional, en frequents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegitim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigue abans que ell. Pareix que la presona a la que dedicà sa obra Llir entre cards era esta monja. Sa familia, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instancia als 40 anys, quan es casà en N'Isabel Martorell, germana del escritor Joanot Martorell, despres d'eixigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel mori als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà mes encara als germans d'ella. Als tres anys es casà en segones noces en Joana Escorna, de familia noble i rica. Al ser parents, hague de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el monastir de Sant Jeroni de Cotalba, prop de Gandia, en el cami de Gandia a Albaida, on tambe fon soterrada la primera dona. Per Joana senti verdader amor conjugal. Vullgue tindre-la prop de si i mes tart, ordenà soterrar-la en Valencia. Ad ella li dedicà probablement Cants de Mort.
Muigue Ausias March el 3 de març de 1459. Poc abans escrigue sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. Soterrat en la Seu de Valencia, davant d'una capella proxima a la porta romanica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren mes de 10.000 versos. Sa singularitat es acabar en l'estil provençal i la tradicio trobadoresca. Es el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En sos viages a Italia begue de les fonts del renaiximent, conegue els calssics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui senti un amor mes madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals es en realitat una confessio, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'anima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En sa confessio i en l'arrepenediment de sos pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdo a Deu i suplicant-li que s'apiade de sa miserable condicio humana. En l'obra lliteraria d'Ausias March s'aprecia la gran influencia que la poesia italiana eixerci en ell, especialment Petrarca i Dante, aixina com el pes de la doctrina escolastica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. Entre sos tituls mes destacats estan: Lliri entre cards; Cant espiritual; Plena de seny; Amor, amor, oh foll amor; Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. Fon el poeta en Llengua Valenciana mes famos de la baixa Edat Mija. Se li coneix com el Petrarca Valencià i Princip dels Poetes.
