Plataforma per Catalunya, opció política que té bones opcions electorals

http://www.pxcatalunya.com/webnormal...staavuiweb.jpg
AVUI, 24/10/09; PÀG. 24; ENQUESTA DEL DIARI AVUI
25-10-2009L'Avui publica una enquesta on situa a Plataforma per Catalunya la segona opció política que té millors opcions electorals en el futur.

http://www.pxcatalunya.com/web/image...estaavui15.jpg Enquesta publicada el diari Avui el 24 d'octubre de 2009.

Vic.- Aquest passat dissabte, 24 d’octubre, el diari Avui va fer una enquesta on es demanava quines personalitats o partits té millors opcions electorals en el futur.

Segons l’enquesta publicada a l’Avui un 46% van optar pel partit de Reagrupament.Cat, el 23 % va optar per la Plataforma per Catalunya (PxC), el 13% per Joan Laporta, el 11% per la CUP, el 4% per Montserrat Nebrera i el 3% per UPyD.

http://www.pxcatalunya.com/web/image...ladaavui15.jpg Segons la partida de l'Avui, Anglada treu vots a tots els partits.

AVUI, 22/10/09; LA CRISI DE CONFIANÇA FA AFLORAR LES POSSIBLES NOVETATS ELECTORALS

La insatisfacció política, la desafecció cap a l'Estat, la crisi i la corrupció ajuden a fer aparèixer variats discursos regeneradors MAPA Les opcions van des de Carretero fins a Laporta, Nebrera, la CUP, UPyD i PxC

Tian Riba.- L'operació Mans Netes, una investigació i els judicis corresponents per corrupció, va ensorrar els grans partits d'Itàlia a principis dels noranta per la ira dels ciutadans contra els seus líders i va canviar els seus hàbits de vot. El sistema de suborns a tots els nivells de l'administració i de diners a canvi de favors i obres públiques es va conèixer amb el nom de Tangentopoli. No sembla que el sistema de partits a Catalunya i l'Estat s'hagi d'ensorrar malgrat escàndols com el cas Gürtel o l'ombra endèmica del suposat finançament irregular dels partits -reapareguts amb el cas Millet i els informes inútils del govern-, però sí que hi ha símptomes d'italianització -expressats fins i tot per polítics com Artur Mas- que permeten trobar-hi un paral•lelisme i ajuden a crear un caldo de cultiu perquè al voltant dels partits apareguin possibles nous aspirants electorals.

El cas més recent, i segurament el que més té a veure amb la suposada necessitat de la regeneració del sistema, és Montserrat Nebrera, que ha marxat donant un cop de porta contra el PP, però també contra la partitocràcia i el mateix Parlament. "Potser esperava trobar-hi Belén Esteban o la Campanario", va dir ahir Oriol Pujol. El cas de Nebrera tindria a veure amb aquest 85% de ciutadans que, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, estan insatisfets amb la política.

Una insatisfacció que inclou, a Catalunya, el descrèdit cap a institucions com el Tribunal Constitucional, que ha de sentenciar sobre l'Estatut i que està pendent de renovació des de fa dos anys. És part de l'anunciada -i comprovada: un 20% d'independentisme, segons el CEO- desafecció cap a Espanya. Una combinació que fa que partits amb un discurs netament independentista o nacionalista -ahir Puigcercós s'hi tornava a esforçar- no acabin d'arreplegar aquesta bossa de votant abstencionista. D'aquí el flirteig de Jan Laporta amb la política i el de Joan Carretero -si és que no acaben al mateix paquet-, tot i que aquest segon cas també té a veure amb el caïnisme dels partits. Amb tot, l'exconseller també abandera un discurs de regeneració política. La CUP, que per ara no opta al Parlament, també juga en la lliga de la independència nacional.

Paradoxalment, en la banda contrària, la UPyD de Rosa Díez, sorgida de les files socialistes, vol intentar una operació similar a la de Ciutadans, un partit que ha acabat competint amb el PP, però que va néixer amb l'arribada del PSC al govern i el seu suposat continuisme amb el nacionalisme de CiU. De tota manera, tant UPyD com Ciutadans també han volgut jugar amb el discurs de partits no contaminats pel sistema.

En la part més extrema -dreta- de les possibles noves ofertes hi ha Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya, un partit xenòfob que ja ha fet forat a Vic i que mira de treure partit de la combinació entre immigració i crisi econòmica.