Els Sindicats Lliures

Hola a tots.

Dins de la recerca històrica que el grup d´historiadors hispanistes del Bages estem portant a terme (www.catxhis.com), estem centrant una de les nostres activitats en recuperar tota la informació, imatges, històries i biografies per tal de recuperar el bon nom, del que van ser els "Sindicatos libres" o conegut populrament com "Sindicat Lliure".

Com tots sabreu durant el movimnt sindical a la Catalunya de principis de segle XX estava dominat pels moviments anarquistes i revolucionaris. Davant la disbauxa, els crims, les vagues, i els inicis de la revolució un grup de joves carlistes decidiren crear un sindicat catòlic i de combat per luitar en contra de la màfia sindical de l´anomenat "Sindicat Únic" o CNT.

L´any 1919 a "L¨Ateneu Obrer Legitimista" de Barcelona es reuniren una colla de Carlins per crear el sindicalisme català, catòlic i obrer. Els fundadors foren en Pere Roma, Miquel Junyent (avi d´en Miquel Roca i Junyent), Salvador Anglada, Josep Baró, Estanilsua Rico, Santiago Brandoly, Felicià Baratech, Marià Puyuelo, Jordi Bru i Joan Laguia. El primer president del sindicat fou el lleidatà Ramón Sales.

Durant els anys 1920 i 1923 el sindicat arribà a tenir més de 200.000 afiliats a Catalunya, i disposava de delegacions a Valéncia, Aragó i Euskal Herria. La seva força era imparable, la seva defensa dels interessos dels treballadors catalans davant la intransigència de la patronal indiscutible, la seva vigorositata i lideratge en molts conflictes era irrefutable, i especialment el seu prestigi.

Aixó ocasionà un atac frontal dels anarquistes, la major part dels seus diritgents uns professionals de l´hampa i del terror (els àcrates tenien el seu quarter general al "Bar la Tranquilidad" aon els professionals de la por i la pistola "star" dirigien les seves venjances i crims -destacant en Layret i un setciències conegut com "El Pajarito" de nom Lluis Companys).

La Patronal Catalana davant l´augment del terrorisme anarquista tenia les seves pròpies bandes de terroristes (El Baró Koenning i els seus assassins -uns criminals a sou que mataven per encàrrec dels patrons-, i el tristement cel.lebre policia Bravo Portillo, que aplicava la "llei de fuges" als anarquistes detinguts.

Peró els Carlins del "Sindicat Lliure" no lluitaven contra els patrons, sinó en benefici dels obrers, i res volien saber del pistolerisme i el matonisme. La supremacia anarquista estava en entredit, i aixó no ho van permetre. La venjança dels anarquistes en contra dels Carlins fou l´assassinat. 53 carlistes i sindicalistes de dretes catalans foren morts durant 3 anys. Evidenment els Requetès, carlins i obrers legitimistes no dubtaren a venjar els seus caiguts. Els anarquistes comencaren a morir, beben de la seva pròpia vessania, i els dretans catalans fent servir la "Browning" vàren acollonir a tots els terroristes de l´anarquia.

Els Sindicalistes catalans del "Sindicat Lliure" assassinat, foren, entre molts d´altres:

Narcís Garriga i Auget. (Barcelona 1899-1923). Flequer i activista sindical dels “Sindicats Lliures”. El 26 d´Abril de 1923 fou assassinat per militants anarquistes a Hostafrancs. Fou un dels 53 dirigents i militants sindicalistes de la dreta morts a mans dels elements internacionalistes per la seva oposició al terror i al gangsterisme esquerrà durant els anys de plom a Barcelona. Altres sindicalistes assassinats foren: Joan Punset (Cambrer del Restaurant “Royal” de 30 anys i dirigent del “Sindicat Lliure de cambrers” mort el 7 de Juliol de 1920, va ser el primer obrer assassinat en els enfronaments sindicals i fou vengat pels seus companys amb la mort del pistoler anarquista Vicens Roig); Francesc Pastor i García, (de 35 anys, tintorer directiu sindical i mort al «Bar Maruxa» el 1923); Andreu Ortet i Pàmies (43 anys, obrer aprestador i president del “Sindicat Lliure del ram de l´aigua”, assassinat el Maig de 1922 al carrer Monlau); Alfred Domingo i Calandín (Conegut com «El Pintor», president del “Sindicat Lliure del ram de pintors”, assassinat el 21 d´Abril de 1922 al carrer Borrell); Ginès Miret i Bautista (dirigent del Sindicat Lliure de l´Hospitalet, assassinat el 12 d´Octubre de 1920 al barri de la Torrassa, el seu crim motivà que els seus companys organitzesin els pistolers del Lliure); Vicent Beltrán i García (de 46 anys, propietari d´una empresa d´encenedors i pedres, militant del Tradicionalisme al barri de Sants i antic dirigent del “Sindicat Únic” que va abandonar per militar el “Sindicat Lliure”), fou assassinat el 27 de Maig de 1923, junt amb el seu fill Ginès Beltràn Marinè (de 18 anys, del “Requetè”, obrer a les canteres de Montjuic i militant del Sindicat Lliure); Pere Salvat i Pié (President del “Sindicat Lliure del Ram de l´Aigua tirotejat pels anarquistes el Novembre de 1921); Enric Auguet i Masó (Cuiner, cap de cuina del Restaurant «Lyon d'Or» el 1921, directiu del “Sindicat Lliure” i membre de somatent barceloní); Lluis García i Linares (Obrer del “Sindicat Lliure” assassinat l´Abril de 1921 a Barcelona); Francisco Pastor García (Obrer i membre de la junta del “Sindicat Lliure del Ram de l´Aigua” mort el mes d´Abril de 1921 al carrer Casanova); Josep Torrescasana i Valentines (de 39 anys, pulidor marmolista, mort en l´atemtat terrorista del Maig de 1921 al carrer del Bot de Barcelona, era militant del “Sindicat Lliure” i del “Requetè); Eudald Puig i Creus (de 48 anys, filador d´una empresa del Carrer Casanovas i directiu del sindicat “El Ràdium” e integrat dins del “Sindicat Lliure”, asssasinat el 1921); Joan Perramón i Llado i en Salvador Miralles i Baque (Cap i escribent de la secció de filats de «La España Industrial», morts el gener de 1921); Joan Lluis Moretó (Membre del “Sindicat Lliure del Ram de l´Aigua, tirotejat i mort el Maig de 1923); Bernat Armengou i Hoyos (de 38 anys, fou directiu del “Sindicat Únic del ram de la fusta”, peró es donà de baixa i s´apropà al “Sindicat Lliure” on feia d´investigador, fou assassinat el Maig de 1923); Francesc Villena i Villena (de 35 anys, assasinat el gener de 1921 al Carrer de la Montanya de Barcelona i president que fou del “Sindicat Únic del Ram de l´aigua” i que va decidir abandonar per passar al “Lliure”, el seu germà Miquel va patir fins a quatre atemptats); Eduard Oller i Rocamora (xofer i transportista del “Sindicat Lliure”, fou assassinat mentre treballava amb el seu camió el 30 d´Octubre de 1930, peró va poder repelir la agressió matant al terrorista del “Sindicat Únic del ram del vidre”, en Ramón Queralt, que també va morir); Narcís Casadevall i Carreras (treballador del moll de Barcelona i directiu del “Sindicat Lliure, assassinat el Juny de 1921); Agustí Viladoms i Sanjaime (Sindicalista dretà i Tintorer. President del “Sindicat Lliure del Ram de l’Aigua” de Barcelona, era obrer de la empresa “Serra Baret”. Va partir un atemptat a mans dels anarquistes el 6 d’abril de 1923); Tomàs Vives i Riera. (Sindicalista i simpatitzant del regionalisme de dretes, dirigent del dretà “Sindicat Lliure” fou el primer sindicalista assassinat per enfrontaments ideològics, el 1920) ; Pere Ferré i Campaña (Comerciant i membre del Somatent Català i del “Sindicat Lliure” assassinat al barri del Clot per terroristes el 1923); Joan Casanovas i Lliveras (Encarregat de la fàbrica de goma “Marcet” de Gràcia, i militant del sindicat “El Ràdium” dels “Sindicats Lliures”, fou mort el juliol de 1920); Josep Soler i Lluch. (Estudiant, sindicalista del “Sindicat Lliure” i militant del Requetè Jaimista i de les joventuts carlistes de Barcelona, fou assasssinat el 24 de desembre de 1920 per pistolers anarquistes); Antoni Coromines i Claudelles (Membre del “Sindicat Lliure” i del “Somatent”, assassinat pels anarquistes el 15 d´Octubre de 1931 al carrer de Les Garrofes de Barcelona); Ramón Ródenes i Ródenes (cambrer, natural de València de 39 anys, assassinat el Gener de 1930); Jaume Caselles (obrer del “Sindicat Lliure del Tèxtil” que havia abandonat el “Sindicat Únic” a Badalona, fou mort el 2 d´Agost de 1922); Joan Duch i Miquel (Secretari del “Sindicat Lliure de Fariners” fou assassinat per membres del “Sindicat Únic” a les portes del local del sindicat de Sant Andreu el Juliol de 1922); Joan Lluis i Moretó (dirigent del “Sindicat Lliure del ram de l´aigua”. mort el 16 de maig de 1923 quan es dirigia al seu, treball a la fàbrica “Casals y Jové”); Tomàs Ferreres (fill de Cervera, directiu del “Sindicat Lliure del ram de la Construcció”, obrer rajoler que fou assassinat per anarquistes el 18 de Març de 1923); Josep Arquer i Montaña. (Badalona 1895- 1923, Obrer i dirigent sindical. Mestre vidrier i dirigent del “Sindicat Lliure”, militant del moviment Carlista i president del sometent a Badalona. Fou assassinat per pistolers anarquistes a la sortida de la fàbrica “El Cristal” de Badalona on treballava el 3 de Maig de 1923); Antoni Capdevila i Tapiador (assassinat el 26 de Novembre de 1920 a Reus, president comarcal dels “Sindicats Lliures”); entre molts altres.




Tota la informació, imatges, logos que disposeu sobre els "Lliures" si-us-plau, feu-nos la arribar.

SINDICAT LLIURE, EL SINDICAT DELS OBRERS CATALANS.

Isidre Miquel i Viñals.