Desenes de pobles de l’interior de Catalunya es queden sense nens
Desenes de pobles de l’interior de Catalunya es queden sense nens
EL Periódico de Catalunya
- • Els serveis que ofereixen les petites capitals de comarca atrauen la població del seu entorn
- • Quatre municipis no tenen ni un sol menor de 15 anys i en 31 més n’hi resideixen menys de deu
http://www.elperiodico.com/EDICION/E...28D252LH01.JPG Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
MÉS INFORMACIÓ
EDWIN WINKELS
BARCELONA
On no hi ha canalla, no hi
ha futur. Cada vegada són més els pobles de Catalunya que agonitzen, gairebé literalment, perquè no hi queden criatures. O són cada vegada menys els nanos que corren pels seus carrers silenciosos. I no només en poblets de muntanya de difícil accés, sinó en zones amb bona carretera, a menys d’una hora de l’àrea metropolitana de Barcelona i a pocs quilòmetres de petites capitals de comarca que atrauen la població i buiden els nuclis que els envolten.
Segons l’Institut d’Estadística, en quatre municipis catalans no hi ha cap menor de 15 anys empadronat. A Cava (Alt Urgell, 55 habitants), Gisclareny (Berguedà, 34), la Febró (Baix Camp, 49) i Forès (Conca de Barberà, 49) només hi viuen adults. Veient els carrers buits i escoltant els veïns, no sembla que hi hagi ni joves de menys de 25 anys, tot i que les xifres oficials no precisen fins a aquest punt. Hi resideix molta gent gran de 65 anys, que a vegades supera el 25% de la població.
ESTADÍSTICA ENGANYOSA/ Hi ha 31 municipis més, sobretot a Lleida (16) i Tarragona (9), on ja hi ha menys de 10 criatures de fins a 14 anys. D’aquí un temps, ells també hauran crescut o hauran marxat, amb els pares o sense, a llocs on l’escola quedi més a prop i el futur pinti menys negre i rural. Són estadístiques, a més, que enganyen una mica. No tots els empadronats viuen realment al poble, sinó que alguns només hi van els caps de setmana, i per això la realitat acostuma a ser més desoladora. Segurament ja hi ha més municipis sense criatures.
Catalunya no deixa de guanyar habitants. La pujada també es produeix, tot i que de manera més moderada, en zones rurals i muntanyoses on feia dècades que registraven un procés de despoblació. Ara ja no hi ha comarca que perdi gent, però en moltes els habitants busquen el seu futur als municipis més grans, petites ciutats de vegades.
Així, s’està buidant l’entorn de Cervera i Tàrrega, sobretot pel sud. És, juntament amb la vall Fosca i els seus voltants, la zona de Catalunya amb menys nens: aproximadament el 6% dels habitants, quan la mitjana catalana és d’un 15% de menors de 15 anys. Una cosa semblant passa a les àrees d’influència de Montblanc, Reus, Calaf, Lleida, Balaguer, Tremp, la Seu d’Urgell, Berga i Ripoll. Mentre que fills i néts se’n van a aquests nuclis amb més serveis, els avis es queden al lloc de sempre, cada vegada més sols. Únicament els caps de setmana aquells pobles envellits recobren una mica de vida, amb el retorn dels fills perduts a les seves segones residències.
PROCÉS CENTENARI/ El fenomen, per descomptat, no és nou. Tomàs Vidal, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, va fer el 1974 la seva tesi doctoral sobre la despoblació de la Catalunya rural des del 1860. «La migració del camp és tan antiga com les ciutats mateixes. En la revolució industrial se’n van anar del camp els que sobraven, els que no hi tenien feina. Després, entre els anys 50 i 70, se’n van anar gairebé tots els altres».
Vidal veu fins i tot una petita inflexió. El 1974 encara creia que l’abandonament del camp seria irreversible. «Però arribaven els cotxes per a tothom, les vacances, els diners per comprar una casa de poble», recorda. Ara constata que hi ha un nou grup de gent que s’instal·la al camp, els neorurals a la recerca de pau.
LES MÉS ENVELLIDES/ La situació és molt diferent on el turisme ha desplaçat l’agricultura com a mitjà d’ingressos, com al Pirineu, respecte de les zones on segueix sense haver-hi al·licients econòmics per als joves. La part central i oriental de Catalunya ho pateix molt, i el sud la Terra Alta i el Priorat són les dues comarques més envellides; si la mitjana catalana és d’un 16% de més grans de 65 anys, a la Terra Alta el percentatge és del 26%, i al Priorat del 24%. Només el Pallars Jussà, amb un 25%, té el mateix problema.
Vidal ressalta la importància de la immigració, ja que molts dels pocs nens que queden en pobles són de pares arribats de fora. «Sense la immigració andalusa dels 60 i l’africana i sud-americana de l’última dècada, a Catalunya
només seríem quatre milions i hi hauria molts més pobles abandonats», conclou el catedràtic
