Mossèn Cinto Verdaguer, poeta català, poeta hispà.

Mossèn Cinto Verdaguer, poeta català, poeta hispà.

" Vós d´Espanya sou la glòria,
Vòs lo so, del Principat;
nostra pàtria i nostra història.

Vós, oh Verge ens ho heu donat;
tronos són de vostra glòria
Covadonga i Montserrat"

A la Inmaculada. Patrona d´Espanya

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Plana de Vic), l´any 1845 en una familia de pagesos i picapedrers de profundes conviccions catòliques. Ell, com a fadrí que era (el tercer de vuit germans), fou enviat al seminari de Vic, a l´edat de deu anys per tal de realitzar els seus primers estudis en règim d´externar, que li permeteren treballar com a jornaler a la Masia de Can Tona. Als quinze anys ja conmençà a escriure les seves primeres composicions poètiques (signava com "Un Fadrí de la Muntanya"), i va despuntar mercés al seu ric lèxic català, ple de nous mots de gran puresa i forta expressivitat.

Poesia religiosa i bucòlica, estudis dels clàssics i col·laboracions amb els esbarts de Vic, son les seves primeres expressions que comencen a arribar a un públic reduït. però que gaudeixen de la seva lírica i musicalitat sense comparació. És l´època dela vifalla, del Reinaixement i en ella la restauració dels Jocs Florals, el català es conreat per nombrosos escriptors i poetes; Aribau (L´oda a la Pàtria) el 1833 és el punt de partida. Influït pels vigatans lletraferits del seminari i el vallfogonisme imperants, Verdaguer escriu poesia.

El 1868 presentà als Jocs Florals una de les seves primeres composicions, L´Espanya neixent, un poema sobre Colom, el descobriment d´Amèrica, la Hispanitat i L´Atlàntida. No tingué sort i el poema no rebé ni un accèsist. L´any 1870 fou ordenat prevere i destinat a Vinyoles d´Oris. En aquest poble va escriure poesia de tipus religiós i místic, i va començar a esbossar el poema èpic de la literatura catalana, L´Atlàntida, on el poema L´Espanya neixent fou el seu esboç embrionari.

Però la seva salut malaltisa, el portà a buscar un nou destí, i aixi va entrar en contacte amb el Marquès de Comillas que lànomenà capellà dels vaixells de la Companyia Transatlàntica. Les seves llargues estades a Amèrica li varen respresentar la creació d´un nou tipus de poesia, en que hi subintejen els temes patriòtics amb l´enyorança de la terra deixada (L´emigrant, Lluny de ma terra, Sortint de Cadis) i sobretot d´asentar les bases de L´Atlàntida.

L´Atlàntida, definida per Marià Manet com: "una sumptuosa síntesi: un poema d´intenció cristiana, centrat en la idea de la culpa, però bastit principalmente amb carreus de la mitologia grega i de les tradicions celtes, i coronat amb l´emoció renaixentista dels grans descobriments geogràfics". La creac`ó cósmica de L´Atlàntida és la creació d´Espanya, la de la Hispanitat, la descoberta d´Amèrica:

==
"I a tu qui et salva, oh niu de les nacions íberes,
quan l´arbre d´on penjaves al mar foy submergit?
qui et serva, jove Espanya, quan lo navili on eres
com a gondola amarrada, s´enfonsa migpartit?
L´Altissim¡ Ell, de nàufrag tresor omplint ta popa
del Pirineu, niu d´àgiles, t´araca als penyalars,
dessota el cel més blau, darreta eix mur d´Europa,
i al bressoleig, com Venus, de dos inmensos mars"

El nom Plus Ultra
==

Les llegendes medievals, les tradicions mitològiques, el cataclisme, la creació d´Espanya, les ïlles, la descoberta d´Amèrica, la Hispanitat. La força creativa de l´obra de Verdaguer és insuperable, el seu ric lèxic (difícil d´entendre per molts), la musicalitat, la força imaginativa; va conseguir que per primera vegada el català s´introduís a Europa. L´obra fou traduïda a moltes llengües i va permetre a Verdaguer situar-se en el firmament de la literatura catalana.

L´Atlàntida esdevé el punt fonamental de la literatura catalana, de la poesia hipànica de llengua no castellana, un homenatge a la gesta d´Amèrica, protagonitzada per tots el pobles ibèrics.

El últims versos de L´Atlàntida són dignes de recordar:

==
"Lo savi ancià, que des d´un cim l´obira,
sent estremir lo cor, com una lira;
veu a l´àngel d´Espanya, hermós i bell,
que ahir amb ses ales d´or cobrí a Granada,
eixemplar-les avui com l´estelada
i fer-ne l´ampla terra son mantell.
Veu morgonar amb l´espanyol imperi
l´arbre sant de la Creu a altre hemisferi,
i el món a la seve ombra reflorir;
encanar-s´hi enlaira a sa escomesa;
-Vola Colom... ara ja puc morir¡"
==

El 1879 publicà Idil·lis Cants, recull de la poesia de caire religiós, i es dedicà a escriure el seu segon poema èpic Canigò, poema bèl·lic i mistic, on plasma la Catalunya plena de llegendes y d´enyorança per una perduda Edat Mitjana. Situada sobre l´any mil, la data del naiximent de Catalunya, narra les aventures de Tallaferro en les lluites contra els musulmans.

Fixada la seva residència a Barcelona (al Palau de Comilles), hi romangué durant disset anys, el·laborant nombroses poesies i escrits, i col·laborant en publicacions de caire religiós i catalanista (sempre tenint clar la seva profunda hispanitat):

==
" Dalt al bell cim del Pirineu un dia
son vol parava l´àliga francesa,
i girant a l´entorn la ullada encesa
vegé al lleó d´Espanya que dormia:
-Ara és l´hora, cridà, l´Espanya es mia¡-
i afalconant-se amb pèrfida escomesa,
da sa corona i d´ella i tot féu presa
que de ferro amb ses urper estrenyia.
Lo ferreny català, que estava alerta,
sa mare pàtria al contemplar captiva
excalmà, al oll posant-se lo trabuc:
-Mentre el lleó d´Espanya se desperta,
jo alçant-ne el sometent, `liga altiva
vaig a esperar-te en los turons del Bruc"

Catalunya a l´any vuit
==

L´any 1890 va caure en profundes depressions, iniciant-se en pràctiques exorcites (amb el recolçament d´una família barcelonina, que l´afecta negativament). Fou suspès pel bisbe de Morgades i enviat al santurari de La Gleva. durant aquest temps no va cesar en la publicació d´obres poétiques, malgrat el seu estat fisic i psiquic. Trasslladat a Valvidrera, morirà el 13 d´abril de 1902 rodejat d´una gran aureola de popularitat i religiositat.
Independentment de les seves obres èpiques més celebrades (L´Atlàntida i Canigò), Mossèn Cinto Verdaguer va conrear molts temes patriòtics i religiosos. He fet un breu recull (molt breu davant la monumental obra del poeta) d´aquelles poesies que he considerat més representatives, des d´un caire hispànic i català:

==
"Dels Catalans sempre sereu Princesa,
dels Espanyols Estrella de l´Orient,
siau pels bons pilars de fortalesa
pels pecadors lo port de salvament"

Virolai
==

==
"I els dos que tu volies per llaços en Espanya
dels cristians que hi naixen, com blat entre cisanya durant la flor aquí:
d´un vell planer de verges serà Riquilda mare,
de sants i solitaris serà mirall pare
lo penitent Garí"

Llegenda de Montserrat
==

==
"Lluïsos d´Espanya,
seguim nostra estel,
del plà a la muntanya,
de la terra al cel"

A Sant Lluis. Himne de Lluïsos a Montserrat
==

==
"Diu que per dot Déu vos donà l´Espanya:
guardau-la Vós, guardau-la eternament;
guiau-la a Déu, des d´eixa gran muntanya,
com als Reis l´estrella d´Orient"

Himne de la Coronació
==

==
"Donau abric a Espanya, la malmenada Espanya
que ahir abrigava el món,
i avui és com lo cedre que veu en la muntanya
descoronar son front"

A la Reina de Catalunya
==

==
"Tabor de nostra Espanya, per tos graons de roca
que sants. que reis i héroes pujaren cap el cel;
Quina aligà en tes torres un vespre no s´ajoca?
quin rossinyol no hi canta del alba al clar estel?"

A al Verge de Montserrat
==

==
"Per ço da Ducs i Comtes a Provença,
i per bandera a Espanya un tros del seu penó;
per ço ni un peix se veia dintre la mar inmensa
que no dugués les barres d´Aragó."

A Barcelona
==

==
"Lliure de Cadenes la sempre invicta Espanya,
de llor cenyit son front
amb refulgenta espasa tenyida amb sang estranya
del Pirineu altivol escriu en la muntanya:
Venci a Napoleon."

Manso
==

==
"Des de Vic a Barcelona
veu los pobles en rebull;
les paraules que s´hi senten
són de: Visca l Archiduc;
Visca en Carles terç lo d´Austria;
muira en Felip lo d´Anjou;
Lo crit que s´alçaen l´Ausona
per tot Espanya retruny"

Los Vigatans
==

==
"A arrencar la Creu d´Europa
véne quatre-cents naus;
si avui no escona la Lluna,
què en vol fer Deu de sos llamps?
Millor llamps li sou vosaltres,
naus d´Espanya, sempre avant;
al topar-se Europa i Asia,
una o altra al fons del mar."

La Batalla de Lepant
==

==
"Qui vol veure viu en Balmes.
corre, corre cap a Vic,
lo veurà en ses darreries
agonitzan en son llit...
A Espanya onà una estrella
lo cel, donat-li aqueix fill,
i aqueixa estrella s´acluca
quan arriba el zenit¡...
Oh Espanya, ma dolça Espanya,
pogués escriure un dia
escriure un dia i morir¡...
Lo sol tarmunta la serra;
plorau, campanes de Vic;
per Espanya i per Europa,
que negra baixa la nit;

La mort de Balmes
==

R. Esclat



Font: http://revista-arbil.iespana.es/(27)verd.htm