1398. Crítiques a l’Alcorà

1398. Crítiques a l’Alcorà
En els diàlegs filosòfics imaginaris que configuren el contingut de Lo somni, la ‘quasi-novel.la’ d’idees de Bernat Metge, un alt funcionari –durant molts anys– de la Corona, hi ha un moment en què surt l’Alcorà.Continúan artículo y comentarios
«Si us recorda –diu l’autor– vós (el Rei) me prestàs algunes vegades L’Alcorà, e estudié-lo bé e deligentment». Com que el tema central inicial de Lo somni és la immortalitat de l’ànima, el fragment que Bernat Metge comenta és el que fa referència a la vida en el més enllà: «què creen los sarraïns sobre la dita immortalitat».

La resposta és: «los moros de Déu, aprés llur mort, iran en Paradís, en lo qual trobaran rius d’aigua clara e neta, e de llet, la sabor de la qual no es mudarà. E de vi molt delitable als bevents, e de mel colada. En altre lloc del dit Alcorà on és descrit Paradís, es contengut que aquí hi haurà fonts, fruits, mullers, tapissos de seda, e moltes poncelles. Amb les quals los moros de Déu jauran».

Segons Bernat Metge, aquesta «doctrina és favorable e disposta a luxúria e a altres delits carnals, e per ço no és fundada en raó e bons costums». El Paradís que presenta aquesta doctrina: 1) no es pot argumentar racionalment, no es pot fonamentar en la raó humana, i 2) no es trova en la línia de les normes correctes de funcionament d’una societat (els bons costums). Segons Bernat Metge, aquesta doctrina «no pens que hagués durat, sinó per tal com és feta a favor de les fembres, lo costum de les quals és atreure los homens, e especialment efeminats». Un escriptor del Renaixement pensa que l’èxit de l’Alcorà és l’interès de/per la població femenina.