Cerramos el año rememorando nuestro ideario: “Les Bases de Montgrony”
Cerramos el año rememorando nuestro ideario: “Les Bases de Montgrony”
REMEMORAMOS EL FINAL TRICENTENARIO DE 1714
CON UNO DE NUESTROS DOCUMENTOS MÁS EMBLEMÁTICOS, ELABORADO ESTE AÑO
https://somatemps.files.wordpress.co...ony1.jpg?w=635
Somatemps: la Tradició mai no morirà
Bases de Montgrony
(La Covadonga catalana)
13 de julio de 2014
Las rocas de Montgrony fueron los primeros lugares de la reconquista catalana, de tal forma que se denominaron La Covadonga Catalana. Desde aquí queremos hacer una proclama de las claves imprescindibles para rehacer nuestra Patria invadida de locuras de aquellos que se dicen “nuestros libertadores”, pero que de hecho sólo nos llevan al precipicio y al suicidio.
En este momento profundamente crítico de la historia de Cataluña, en el que los lazos con nuestros hermanos –los pueblos hispanos- parecen condenados a romperse por la locura de una casta política, alejada del sentir de la verdadera catalanidad, queremos reivindicar las raíces de Cataluña, como guía única de nuestro futuro. Los socios y amigos de SOMATEMPS, iniciamos aquí una nueva reconquista –esta vez cultural y social- frente a los despropósitos, los odios, los rencores, los malentendidos o las mentiras malintencionadas y, en definitiva, todo aquello que enturbia conocer nuestro ser catalán y su plenitud.
Cualquier movimiento social, cultural o político que pretenda colaborar en la regeneración de nuestra tierra, deberá tener en cuenta estas Bases o Fundamentos si quiere que su esfuerzo dé fruto.
BASES PARA REDESCUBRIR, VIVIR Y EXPANDIR LA CATALANIDAD COMO CONCRECIÓN Y MODELO DE HISPANIDAD
.- La Catalanidad es una forma de concreción de la Hispanidad, al igual que a lo largo de la historia se han producido tantas otras concreciones, diversas y comunes a la vez.
.- La Hispanidad es un conjunto de pueblos que forman un cuerpo, a veces material, pero siempre espiritual, que representa una unidad de sentir y vivir, proyectada en el tiempo y arraigada en una historia común.
.-Nuestra identidad cultural catalana (nuestra lengua, nuestro carácter o nuestros rasgos culturales), no nos separa del resto de pueblos hispanos sino que contribuye a su riqueza y diversidad.
.-La Catalanidad es una realidad incompleta que sin el resto de pueblos hispanos nunca podría alcanzar su plenitud. La soberbia de creerse que si España seremos más plenos, sólo puede traer la desgracia a nuestra sociedad. Ningún pueblo hispano puede ser objeto de odio y resentimiento por parte de otro. Antes bien, debe ser motivo de admiración.
.-La Hispanidad es el hermanamiento de aquellos pueblos resurgidos en la reconquista que tenían su mirada puesta en la unidad alcanzada por los visigodos y supieron proyectarse en otros continentes engendrando nuevas naciones que han permanecido unidas en un mismo espíritu.
.-La Catalanidad es enemiga del centralismo político, o el jacobinismo, que mata la vida de los pueblos, su riqueza y diversidad. La catalanidad sólo podrá alcanzar una forma política armónica con el resto de pueblos hispanos, si se desarrolla en una nación política (España) que respete el principio de subsidiariedad.
.-La Catalanidad no puede ser expresión del egoísmo de un pueblo. La Catalanidad sólo será una expresión real del alma de Cataluña si respeta el principio de solidaridad con respecto a otros pueblos hispanos. El principio de solidaridad en universal y fundamento de la justicia social. Los catalanes queremos ser, como tantas veces en la historia, generosos y no egoístas.
.-Los principios sobre los que se funda la catalanidad y la organización de cualquier pueblo son: la subsidiariedad y la solidaridad. La subsidiariedad exige que los cuerpos sociales inferiores, como las familias o los municipios, se autoorganicen y sólo subsidiariamente sean ayudados o regidos por instancias superiores (gobiernos autonómicos, centrales o europeos). La solidaridad exige que parte del fruto del esfuerzo individual o colectivo se redistribuya entre personas y cuerpos sociales que componen el cuerpo político general.
.-La Catalanidad no puede renegar de las instituciones históricas propias o de sus reactualizaciones en el presente. Por ello, siguiendo el principio del perfeccionamiento de las instituciones en el tiempo, depuradas por la dinámica de la tradición, rechazamos cualquier centralismo: sea el del Estado español, sea el de la Generalidad de Catalunya o, sobre todo, el centralismo de la Unión Europea.
.-El resurgir de la Catalanidad sólo puede producirse desde la restauración de la familia y el municipalismo. El municipio es la entidad política más cercana a las familias. Actualmente, los modelos centralizadores y jacobinos la han convertido en la más ajena y debilitada, prácticamente sin competencias para desarrollar el bien común de las vecindades.
.-La Catalanidad es un canto al pactismo y rechaza la concepción dialéctica de la vida. La Hispanidad enriquecerá la Catalanidad y viceversa, en la medida que su relación sea de comunión (común-unión), no de enfrentamiento dialéctico.
.-¿Qué es el nacionalismo catalán? El nacionalismo catalán en la perversión de la Catalanidad. Es su inversión desde la que se pretende encerrar Cataluña en sí misma, rompiendo todos los lazos con los pueblos hispanos. Ello significa irremediablemente el ahogamiento del cuerpo social catalán, el centralismo de este mismo cuerpo bajo el poder de una casta política y la muerte de la solidaridad y capacidad de apertura real.
.-La Catalanidad ama lo Hispano, porque reconoce el bien que supone lo catalán ordenado hacia su propia forma de ser. Por el contrario, el nacionalismo catalán, odia lo hispano, pues ha perdido el sentir de lo que es un bien propio y un bien común.
.-Odiar lo hispano, o lo español, es odiarse a sí mismo. Ninguna política, ni pretendida libertad puede fundamentarse en el odio y rechazo de lo que es una parte propia de su ser.
.-El nacionalismo catalán reivindica una falsa historia, pues desprecia la verdadera historia de Cataluña, que tergiversa y oculta. La manipulación de la historia no puede ser un instrumento de legitimación política presente ni futura. Antes bien al contrario, el descubrimiento de la historia debe ser un norte que guíe los destinos de un pueblo y ayude a descartar todo aquello que le es ajeno y le pueda dañar.
.-El nacionalismo catalán es la más clara representación de lo extranjerizante, o “botiflerisme”, pues no respeta las voluntades, sentires, valores y formas de ser de los que nos antecedieron. El triunfo del nacionalismo catalán representará irremisiblemente la muerte de la Catalanidad. En definitiva:
¡Cataluña será Hispana o no será!, porque Catalanitat és Hispanitat!
Santuari de Montgrony, 13 de juliol de 2014.
Somatemps: la Tradició mai no morirà
Bases de Montgrony
(La Covadonga catalana)
13 de juliol de 2014
Les muntanyes de Montgrony van ser els primers llocs de la reconquesta catalana, per això es van denominar la Covadonga catalana. Des d’aquest Santuari de Montgrony, volem llançar una proclama de la claus imprescindibles per a refer la nostra Pàtria envaïda de les bogeries d’aquells que es diuen els nostres llibertadors, però que només ens porten al precipici i al suïcidi col·lectiu.
En aquest moment profundament crític de la història de Catalunya, en el qual els llaços amb els nostres germans –els pobles hispans- semblen condemnats a trencar-se per la bogeria d’una “casta política”, allunyada del sentir de la veritable catalanitat, volem reivindicar les arrels de Catalunya, com a única guia del nostre futur. Els socis i amics de SOMATEMPS, iniciem aquí, a Montgrony, la Covadonga catalana, una nova reconquesta –aquesta vegada cultural i social- enfront dels despropòsits, els odis, els rancors, els malentesos o les mentides malintencionades i, en definitiva, tot allò que enterboleix conèixer el nostre ésser català.
Qualsevol moviment social, cultural o polític que pretengui col·laborar en la regeneració de la nostra terra, haurà de tenir en compte aquestes Bases o Fonaments si vol que el seu esforç doni un fruit perdurable.
BASES PER REDESCOBRIR, VIURE I EXPANDIR LA CATALANITAT COM A CONCRECIÓ I MODEL D’HISPANITAT
.- La Catalanitat és una forma de concreció de la Hispanitat, igual que al llarg de la història s’han produït tantes altres concrecions, diverses i comunes alhora.
.- La Hispanitat és un conjunt de pobles que formen un cos, de vegades material, però sempre espiritual, que representa una unitat de sentir i viure, projectada en el temps i arrelada en una història comuna.
.-La nostra identitat cultural catalana (la nostra llengua, el nostre caràcter o els nostres trets culturals), no ens separa de la resta de pobles hispans sinó que contribueix a la seva riquesa i diversitat.
.-La Catalanitat és una realitat incompleta que sense la resta de pobles hispans mai podria aconseguir la seva plenitud. La supèrbia de creure’s que sense Espanya serem més plens, només pot portar la desgràcia i mort a la nostra societat. Cap poble hispà pot ser objecte d’odi i ressentiment per part d’un altre. Ans al contrari, han de ser motiu d’admiració mútua.
.-La Hispanitat és l’agermanament d’aquells pobles ressorgits en la reconquesta que tenien la seva mirada posada en la unitat política aconseguida pels visigots i van saber projectar-se en altres continents, engendrant noves nacions que han romàs unides amb un ànima comuna.
.-La Catalanitat és enemiga del centralisme polític, o el jacobinisme, que mata la vida dels pobles, la seva riquesa i diversitat. La catalanitat només podrà aconseguir una forma política harmònica amb la resta de pobles hispans, si es desenvolupa en una Nació política (Espanya) que respecti el principi de subsidiarietat i la diversitat dels seus pobles.
.-La Catalanitat no pot ser expressió de l’egoisme d’un poble. La Catalanitat només serà una expressió real de l’ànima de Catalunya si respecta el principi de solidaritat pel que fa a altres pobles hispans. El principi de solidaritat és universal i fonament de la justícia social. Els catalans volem ser, com a tantes vegades en la història, generosos i no tancar-nos en nosaltres mateixos.
.-Els principis sobre els quals es funda la catalanitat i l’organització de qualsevol poble són: la subsidiarietat i la solidaritat. La subsidiarietat exigeix que els cossos socials inferiors, com les famílies o els municipis, s’autoorganitzin i només subsidiàriament siguin ajudats o regits per instàncies superiors (governs autonòmics, centrals o europeus). La solidaritat exigeix que part del fruit de l’esforç individual o col·lectiu es redistribueixi entre persones i cossos socials que componen el cos polític general.
.-La Catalanitat no pot renegar de les institucions històriques pròpies reactualitzades en el present. Per això, seguint el principi del perfeccionament de les institucions en el temps, depurades per la dinàmica de la tradició, rebutgem qualsevol centralisme: sigui el de l’Estat espanyol, sigui el de la Generalitat de Catalunya o, sobretot, el centralisme de la Unió Europea.
.-El ressorgir de la Catalanitat només pot produir-se des de la restauració de la família i el municipalisme. El municipi és l’entitat política més propera a les famílies. Actualment, els models centralitzadors i jacobins han convertit a l’administració municipal en la més aliena i afeblida, pràcticament sense competències per desenvolupar el be comú del seu veïnatge.
.-La Catalanitat és un cant al pactisme i rebutja la concepció dialèctica de la vida. La Hispanitat enriquirà la Catalanitat i a l’inrevés, en la mesura que la seva relació sigui de comunió (comuna-unió), no d’enfrontament dialèctic.
.-Què és el nacionalisme català? El nacionalisme català en la perversió de la Catalanitat. És la seva inversió des de la qual es pretén tancar Catalunya en si mateixa, trencant tots els llaços amb els pobles hispans. Això significa irremeiablement l’ofegament del nostre cos social, caure en el centralisme del poder d’una casta política que es diu la nostra alliberadora i la pèrdua de la solidaritat i capacitat d’obertura vital estrenyent llaços enriquidors.
.-La Catalanitat estima l’Hispà, perquè reconeix el bé que suposa el català ordenat cap a la seva pròpia forma de ser. Per contra, el nacionalisme català, odia l’hispà, doncs ha perdut el sentir del que és un bé propi i un bé comú.
.-Odiar l’hispà, o l’espanyol, és odiar-se a si mateix. Cap política, ni pretesa llibertat pot fonamentar-se en l’odi i rebuig del que és una part pròpia del nostre ésser.
.-El nacionalisme català reivindica una falsa història, doncs menysprea la veritable història de Catalunya, que transmuta i oculta. La manipulació de la història no pot ser un instrument de legitimació política present ni futura. Ans al contrari, el descobriment de la història ha de ser un nord que guiï les destinacions d’un poble i ajudi a rebutjar tot allò que li és aliè i li pugui danyar.
.-El nacionalisme català és la més clara representació del estranjerïtzant, o botiflerisme, doncs no respecta les voluntats, sentirs, valors i formes de ser dels que ens van antecedir. El triomf del nacionalisme català representarà irremissiblement la mort de la Catalanitat. En definitiva:
Catalunya serà Hispana o no serà!, perquè Catalanitat és Hispanitat!
Santuari de Montgrony, 13 de juliol de 2014
