Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi
(En el reino de Valencia, fines del s. XIV-?, c. 1425) Poeta catalán. Fue camarero del rey Alfonso V el Magnánimo. Participó en la expedición a Cerdeña y a Córcega (1420) y, tras el asedio de Bonifacio, fue armado caballero y le fue concedida la alcaldía de Vall de Uxó. En Nápoles fue hecho prisionero por F. Sforza (1423), experiencia que dejó plasmada en Prisionero, poema que escribió durante su cautiverio. Con esta excepción, la temática de su obra, de la que se conservan dieciocho composiciones, es fundamentalmente amorosa, dentro del estilo y de los recursos propios de los trovadores provenzales clásicos, con influencia petrarquista en algunos poemas. Dedicó varias de sus canciones a Margarita de Prades, viuda de Martín I el Humano.

http://www.biografiasyvidas.com/biog...sant_jordi.htm

No pot ren dir ne far que be estia
lunch homs, si donchs ja d'amor non es pres;
per que.l meu seny d'amor trop se desvia
qui.s part d'amor tant quant pot dur l'arnes
nez hage.l cors per faytz de gentilesa,
car mils n'es pros e cobegans d'onor
e.s sent pus tart sa joventut despesa
e sab triar del mon tot lo milhor.
E perque mils la rayso si'entesa,
prech que miretz los bandegats d'amor,
e veyretz com han lur cor en riquesa
e van fugen de pretz e de valhor,
e may los platz, si no per guany, despendre,
e'ntre los pros tart los veyretz estar;
tot lur deport es en comprar e vendre,
e no.ls escay si volon d'als parlar.
Mas celhs qu'amor vol per son home prendre
tot son plet met en veray pretz muntar,
e no.l veyrets a dir viltats dexendre
per nulha re ne de leigs fayts obrar;
en als no.nten ne met engeny ne cura
mas com a tots se puxa far grasir;
despendre.l play e dar ultra mesura
per que cascu vulha de luy ben dir.
E no tem gens paubretatz ne freytura,
n'enten qu'a menys puscha lunh temps venir,
car son cor es enrequits d'amor pura,
tal que jamay no.l lays enpobresir,
anas pençar lo fay ses tota falha
en ten auts fayts d'on puscha sustener
lo seu estat, e no tem ges batalha,
guerra ne brug per aycelhs mantener.
No.l fal arnes, rocis ne res que.l valha,
aur nez argent per far home valer,
qu'amors qui.l te de s'amorosa tralha
li fay donar trestot quant ha mester,
ho.l don'angeny ab que.n sab leumen trayre
ses blasme lunh, perque viu abondos
de bens ab joy plus que rey n'emperayre,
ez ayçó tant com elh es amoros.
Ez enquer mays tart lo veyretz retrayre
de ben portar son gentil cors joyos,
e sera vielhs e no presera gayre
portar l'arnes ne viure cossiros.
De moltes gents say qu'aura l'amistança,
d'on m'es semblan prenda.l milhor del mon,
car viu en laus, en pretz ez en bobança,
e.ls altres morts qui d'est mester no son.
Donchs, celhs qui cau en ten auta balança
com es d'amor, qui fay pugar amon,
ffins que ja.s veu en [la] vielha liança
no.n deu partir, car del tot se coffon
ez destreny fort e s'envelex e muda
sos bens en mals e sa virtut dechay,
e no.u conex tro.s veu testa canuda,
gros e fexucs, tal qu'a dompna desplay.
Perque dich mays: celhs qu'a dona perduda
-es ab tort sieu o d'ella que no.l play-,
per tal qu'amor hag'en lay retenguda,
ne deu querir un altr'en poch d'espay;
car si no.u fa, en dir mal se delita,
com cels qui es d'amar desafeynats;
e, cert, val pus sa viltat sia scrita
que far anuy a celhs qu'es ben amatz.
Endressa
Al princeps nauts, poderosos, on habita
pretz e valor, car es d'onor armats,
mon vers tramet, qui no platz a s'ermita
clergue ni lech si no.s d'amor tocatz.
Tornada
Reyna d'onor, excelhents Margarita,
yeu crey qu'amar altruy ne me no.us plats;
pus qu'yeu vos ay sobre totes escrita,
vos amare tan com aytal siatz.

Versió actualitzada (sense rima)
Res no pot dir ni fer que bé estia
cap hom, si doncs ja d'amor no n'és pres;
per això pens que d'amor se desvia
qui fuig d'amor si encar pot dur l'arnès
i té el cos per fets de gentilesa,
perquè és valent i desitjós d'honor
sent molt més tard sa joventut despesa
i sap triar del món tot lo millor.
Perquè millor la raó sia entesa,
prec que mireu los bandejats d'amor,
i veureu com han llur cor en riquesa
i van fugint de mèrits, de valor,
i mai no els plau, si no per guany, despendre,
i entre la gent poc els veureu estar;
tot llur deport és en comprar i vendre
i no els escau d'altres coses parlar.
Mes qui amor vol per son home pendre
fa tot quant pot per al mèrit muntar,
i no el veureu a dir viltats descendre
per cap motiu ni de lleigs fets obrar;
en res no entén ni posa enginy ni cura
sinó de tots es pugui fer agrair;
despendre vol i dar ultra mesura
perquè tothom vulgui d'ell molt ben dir.
I no tem gens pobresa ni fretura,
ni entén que mai pugui a menys venir,
car són cor és enriquit d'amor pura,
tal que jamai no el deixarà empobrir,
abans li fa pensar sense cap falla
en tan alts fets d'on puga sostener
lo seu estat, i no tem gens batalla,
guerra ni plet per aquells mantener.


*
Jus lo front port vostra bella semblança.
de que mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remiran la molt bella figura
de vostra ffaç m'és romasa l'empremta
que ja per mort no se.n partra la forma;
ans quant seray del tot fores d'est segle,
çels qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
Si com l'infants quant mira lo retaula
e, contemplant la pintur'ab himatges
ab son net cor, no lo.n poden gens partre
-tant ha plasser del aur qui.ll environa-,
atressi.m pren devan l'amoros sercle
de vostre cors, que de tants bens s'enrama,
que mentre.l vey mas que Deu lo contemple:
tant hay de joy per amor qui.m penetra.
Axi.m te pres e liatz en son carçre
amors ardents, com si stes en hun coffre
tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre,
on no pusques mover per null encontre;
car tant es grans lpamor que.us ay e ferma
que lo meu cor no.s part punt per angoxa,
bella, de vos, ans es [s]ay ferm com torres
e sol amar a vos, blanxa colomba.
Bella sens par ab la pressensa noble,
vostre bel cors bell fech Deu sobre totas,
gays e donos, lluu pus que fina pedra,
amoros, bels, plus penetrans que stella;
d'on quant vos vey ab les autres en flota
les jusmeteetz, si com fay lo carvoncles
que de virtuts les finas pedres passa:
vos etz sus ley com l'astors sus l'esmirle.
L'amor que.us hay en totes les part[s] m'ascla,
quar non amech pus coralment nuls homens;
tan fort amor com sesta que.l cor m'obre
no fonc jamays en nul cors d'om ne arma.
Mas suy torbats que no fonch Aristotills
d'amor qui.m art e mos sich senys desferma;
co.l monjos bos que no.s par[r]t de la setla,
no.s part mon cors de vos tant com dits d'ungla.
o cors sonos, net de frau e delicte!,
prenets de me pietats, bela dona,
e no suffrats quez aman vos peresca,
pus qu'eu vos am may que nulls homs afferma;
per que.us suppley a vos qu'etz le bells arbres
de tots bos fruyts hon valor grans pren s'ombra,
que'm retenyats en vostra valent cambra,
pus vostre suy e seray tant com visque.
Tornada
Mos richs balays, cert, vos portats le timbre
sus quantes son e.l mundanal registre,
car tots jorns naix en vos cors e revida
bondats, virtuts, mes qu'en Pantasilea.
Musicada i cantada per Rafel Subirachs al disc "Si com l'infant quan aprèn de parlar"
Barcelona, Ariola, 1978
(Versió actualitzada:)
Just al front port vostra bella semblança.
d'això el meu cos nit i jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m'és romasa l'empremta
i ni per mort no se'n perdrà la forma;
ans quan seré del tot fora del segle,
els qui el cos portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran el vostre signe.
Tal com l'infant quan mira el retaule
i, contemplant la pintura amb imatges
amb son cor net, no hi ha qui le'n separi
-tant és el pler de l'or que l'enrevolta-,
així em pren davant l'amorós cercle
de vostre cos, que de tants bens s'enrama,
que mentre el veig més que a Déu el vull veure:
tant de goig tinc per l'amor que em penetra.
Així em té pres i així m'empresona
l'amor ardent, com si fos dins d'un cofre
tancat amb clau, i tot mon cor fos dintre,
on no pogués moure'm de cap manera;
car tant és gran l'amor que us tinc i ferma
que el meu cor no el destorba l'angoixa,
bella, de vós, ans resta com la torre
i sols us ama a vós, blanca coloma.
Bella sens par de presència noble,
vostre bell cos és més bell que el de totes,
i tan gentil que lluu com pedra fina
amorós, bell, més penetrant que estrella;
d'on quan us veig amb les altres en flota
les depassau, tal com fa el carboncle
que de virtuts les fines pedres passa:
vós la millor, l'astor sobre l'esmerla.
L'amor que us tenc a tot arreu m'estella,
no ha estimat més coralment cap home;
tan fort amor com aquest que el cor m'obre
no fou jamai en cos d'home ni ànima.
Som més torbat que no ho fou Aristòtil
d'amor que crema i els cinc sentits desferma;
com monjo bo que no deixa la cel.la,
tinc prop el cos de vós tant com dits d'ungla.
Oh cos donós, net de frau i delicte!,
preneu de mi pietat, bella dona,
no permeteu que d'amor jo peresca,
ja que vos am més que cap home afirma;
i us suplic a vós el més bell arbre
de tots bons fruits on valors prenen ombra,
que em retingueu en vostra excel.lent cambra,
que vostre sóc i seré tant com visqui.
Tornada
Mon ric robí, cert, vós portau corona
sobre tothom del mundanal registre,
car tots jorns neix i en vostre cos revincla
bondat, virtut, més que en Pantasilea.

*
Un cors gentil m'a tant enamorat
lo cor e.ls ulls e mon fin pensament,
que nit e jorn n'estan en gran debat
qui l'amara d'ells tres primeramen;
e vey tan fort a cascun d'ells ençes
que no m'i val saber a remeyar.
¡E vets com m'a en quin joch ella mes,
que mon las cors no.u pora soportar!
Disen los ulls que no.y cal debat jes,
qu'ells foren cert primers en lo triar
e que, son alt, la volgron mays que res,
car manta nit los cove despertar
al lit ploran, per desir que.ls ne ve
d'ella veser, que.ls fa viure y morir;
e per ayço an gran rayso per que
null hom del mon no.ls pot res contradir.
Diu lo cor: cert que'ls ulls saben molt be
qu'en lo començ lo vench primer ferir
un dolç esguart; d'aquell sol, las, soste
lo foch d'amor, qui.l fa tots temps languir,
snes que remey no sent d'alguna part,
qu'ell ha l'afan y els ulls han lo plaser;
per qu'es rayso qu'ell n'aya mellor part
de sobre tots, si dret li volen fer.
Lo pensamen diu, que si Deu lo guart,
que.ls ulls ne.l cor no poran sostener
nengun bon dret, que jorn, mati ne tart,
incessantment james no.s pot mover
d'ella pensar, en durmen ne vetlan,
que fa, hon es, ne si.l desamara;
e qu'ell de tots sofer lo mes afan.
Per que tot sol, sens pus, la servira.
E vets açi en quin treball ten gran
visch quescun jorn que bella dona fa:
vey d'una part los ulls qu'estan ploran,
e d'autra.l cor angoxos que.s perdra
y el pensament en pensar occupats.
Tant que no say qui m'ajut en est cas,
si donques ley qui.ls ha tals adobats
no.m vol aydar a l'afan qu'eu ben pas.
Tornada
Na Ysabel, si mon be desirats,
eu vos sopley declarets en tot cas
qual de tots tres deu ser de vos amats,
pus que.ls havets axi trets de compas.
Altra tornada
Qu'en bona fe tant me suy malmenats,
des que no.us vi, que.ls tres m'an dit tot ras
que si doncs vos ayço no declarats
qu'en breu de temps me faran dur al vas.
Musicada i cantada per Rafel Subirachs al disc "Si com l'infant quan aprèn de parlar"
Barcelona, Ariola, 1978

*
Deserts d'amichs, de bens e de senyor,
en estrany loch y en stranya contrada,
luny de tot be, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caytivada,
me trop del tot en mal poder sotsmes,
no vey algu que de me s'aja cura,
e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
de que.n fau grat a ma trista ventura.
Eu hay vist temps que no.m plasia res,
ara.m content de ço qui.m fay tristura,
e los grillons laugers ara preu mes
qu'en lo passat la bella brodadura.
Ffortuna vey qu'a mostrat son voler
çsus me, volent qu'en tal punt vengut sia;
però no.m cur, pus ay fayt mon dever
ab tots los bons que.m trob en companyia.
Car prench conort de com suy presñoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d'armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prench conort quan no puch conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d'altra part cuyt de tristor morir
com vey que.l mon del revers se contenta.
Tots aquests mals no.m son res de soffrir
en esguart d'u qui al cor me destenta
e.m fay tot jorn d'esperança partir:
com no vey res que.ns avans d'una spenta
en acunçar nostre desliurament,
e mes que vey ço que.ns demana Sforça,
que no sofir algu rahonamen,
de que langueix ma virtut e ma força.
Per que no say ni vey res al presen
que.m puixe dar en valor d'una scorça,
mas Deu tot sol, de qui prench fundamen
e de qui fiu, hi.b qui mon cor c'esforça;
e d'altra part del bon rey liberal,
qui.m socorrech per gentilesa granda,
lo qui.ns ha mes del tot en aquest mal,
qu'ell me.n traura, car soy jus sa comanda.
Tornada
Reys virtuos, mon senyor natural,
tots al presen no.us fem altra demanda,
mas que.us recort que vostra sanch reyal
may defalli al qui fos de sa banda.
Musicat per Raimon al disc "Clàssics i no", Sabadell, Picap, 2003.

*
Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
e vish e muyr, e fau d'enuig plaser,
xi maseix fau de l'avol bon temps,
e vey sens ulls e say menys de saber,
e no strench res e tot lo mon abras,
vol sobre.l cel e no.m movi de terra,
e ço que.m fuig incessantment acas
e.m fuig aó que.m segueix e m'afferra.
Lo mal no.m plats e soven lo.m percas,
am sens amor e no crey so que se,
par que somiy tot quant vey pres ma faç,
hoy he de mi e vull altre gran be,
e parlant call, ez auig menys de hoir,
de l'hoc cuyt no, lo ver me par falsia
e mengs sens fam, e grat me sens pruir,
e sens mans palp, e fau de sen follia.
Com vull muntar devall sens que no.m vir,
e devallan puig corren en aut loch,
e rizen plor e.l vetlar m'es dormir,
e cant suy frets pus calt me sent que foch,
ez a dreyt seny eu fau ço que no vull,
e perden guany e.l temps cuxats me tarda,
e sens dolor mantes de vets me dull,
e.l siimpl'anyell tenc per falsa guinarda.
Colgan me leu e vestin me despull,
e trop leuger tot fexuch e gran carch,
e quant me bany me pens que no.m remull,
e sucre dolç me sembla fel amarch
lo jorn m'es nuyt e fau clar de l'escur,
lo temps passats m'es presen cascun ora,
e.l fort m'es flach, e.l blan tench molt per dur
e sens fallir me fall ço que.m demora.
No.m part d'un loch e james no m'atur,
ço que no cerch ivaçosament trob,
del qui no.m fiu me tinc molt per segur,
e.l baix m'es alt e l'alt me sembla prop,
e vau cercan ço que no.s pot trobar,
e ferma vey la causa somoguda,
e lo fons gorch aygua sus port me par,
e ma virtut no.m te pro ne m'ajuda.
Cant xant me par de que.m prench a.dular,
e lo molt bell me sembla fer e leig,
abans m'entorn qu'en loch no vull anar,
e no he pau e no tench qui'm guerreig.
Aço.m ve tot per tal com vey ences
de revers fayts aycest mon e natura,
ez eu qui.m so en lurs fayts tan empes,
que m'es forçat de viure sens mesura.
Tornada
Prenga xascu ço qui millor li es
de mon dit, vers reversat d'escriptura;
e si.l mirats al dreyt ez al revers,
traure porets de l'avol cas dretura.
Musicat per Raimon al disc "Clàssics i no", Sabadell, Picap, 2003.



inici
poemes solts Pàgina de presentació MAG POESIA

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatr...lts/jordi.html

MallorcaWeb i Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))

Cita:

---

Iniciado por Aliocha

Jordi de Sant Jordi
(En el reino de Valencia, fines del s. XIV-?, c. 1425) Poeta catalán.

---

Dios:toynojado:... como va ha ser catalán si ha nacido en el reino de Valencia??:confused::eek:

estos de bibliografiasyvidas.com ...:(

Totalmente de acuerdo con Lo Regne, VAlencia existia y CAtalunya ni existia, asi que como va hablar catalan?