Búsqueda avanzada de temas en el foro

Resultados 1 al 2 de 2

Tema: Zapatero retira Bono i confia a Rubalcaba la gestió de la pau

  1. #1
    Avatar de Arnau Jara
    Arnau Jara está desconectado Miembro graduado
    Fecha de ingreso
    16 mar, 05
    Mensajes
    1,106
    Post Thanks / Like

    Zapatero retira Bono i confia a Rubalcaba la gestió de la pau

    Relleu del polèmic ministre amb l'Estatut enfilat i en ple alto el foc d'ETA PROCÉS El president blinda Interior i Defensa, on va Alonso, amb homes de confiança MÉS CANVIS Cabrera assumeix Educació

    canvi al govern espanyol

    Montse Oliva

    La primera crisi de govern de l'era de José Luis Rodríguez Zapatero es va saldar ahir amb la sortida de l'executiu espanyol del polèmic ministre de Defensa, José Bono, i amb l'entrada d'un dels dirigents socialistes amb més poder dins de l'òrbita de la Moncloa, el portaveu del PSOE al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba. A partir d'ara, Bono s'allunyarà de l'activitat política, mentre que Rubalcaba serà l'encarregat de pilotar el procés de pau que s'enceta a partir de l'alto el foc d'ETA, assumint el ministeri d'Interior. La remodelació sorpresa ha afectat també el ministeri d'Educació. María Jesús San Segundo -que el dia anterior havia aconseguit aprovar la llei orgànica d'educació (LOE)- serà substituïda per Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo.

    Control del CNI
    Tot plegat, una carambola ministerial que segueix amb el traspàs amb l'actual ministre d'Interior, José Antonio Alonso, a la cartera de Defensa, en substitució de Bono. Les forces de seguretat, la política penitenciària i els serveis d'intel·ligència de l'Estat, el CNI -adscrit a Defensa- quedaran en mans de dos dels homes que inspiren més confiança a Zapatero: Rubalcaba, ministre amb Felipe González i home clau en la negociació de l'Estatut, i Alonso, un jurista lleonès vell amic del president.
    I de retruc, el president espanyol aconsegueix que desaparegui del consell de ministres un dels seus principals detractors dins el govern: José Bono, el qual en cap moment no ha amagat el seu rebuig a l'Estatut i a bona part de les polítiques que ha dut a terme Zapatero en els dos primers anys de govern, que es compleixen aquest mes d'abril.
    Tant és així que el gener passat, en un dels moments més àlgids de la discussió de l'Estatut entre l'executiu espanyol, el PSOE i els partits catalans i en plena guerra de la cúpula militar contra el text, Bono, un dels ministres més valorats a les enquestes, va deixar sobre la taula de Zapatero la seva carta de dimissió. Davant el dany que podria arribar a ocasionar-li la substitució, el president no va acceptar-la.
    El va poder retenir unes setmanes fins que trobés la situació més oportuna per executar el relleu que li reclamava el polític manxec. Després que mesos enrere -coincidint amb l'arribada de l'Estatut al Congrés- Zapatero visqués les seves hores més baixes, ara el moment no pot ser més idoni: el text català -ja rebaixat- enfila la recta final al Senat i ETA declara un alto el foc permanent. Tornen hores dolces per al president però, també, li arriben temps delicats. És per això que no ha volgut deixar una situació incòmoda -la que assegurava sentir Bono al govern- oberta de forma permanent.
    Els relleus van agafar per sorpresa gairebé a tothom, fins i tot bona part dels membres del consell de ministres que ahir a primera hora del matí s'havien reunit com és habitual cada divendres. Després de posar-ho en coneixement del seu gabinet, a les deu del matí Zapatero compareixia a la sala de premsa de la Moncloa per fer-ho públic.

    Quedar-se al govern
    El president espanyol va dedicar més d'un elogi a Bono, del qual va dir que si fos per ell podia haver-se quedat dins el seu govern, encara que no precisava en quin càrrec. I, en tot cas, Zapatero afegia que després del període d'inactivitat que el veterà dirigent manxec ha escollit, farà el que calgui per recuperar-lo més endavant per a la vida política.
    Més tard, Bono insistiria que Zapatero li ha ofert "molt càrrecs", però que li ha arribat l'hora de substituir la "política" per la "vida"; és a dir, dedicar-se a la família. I en cap cas acceptava que s'estigui especulant amb un futur retorn a la política de cara a les eleccions del juny del 2007, ja sigui com a candidat a l'alcaldia o a la comunitat de Madrid, entre altres llocs on els rumors l'han volgut situar els darrers mesos.
    Les lloances a Bono van ser repetides per la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, que va comparèixer després del consell de ministres al costat de l'encara titular de Defensa. No s'endú tanta glòria la titular d'Educació, María Jesús San Segundo. Zapatero afirma que la substitueix per iniciar una nova etapa al ministeri.

    www.avui.cat
    Vita hominis brevis:
    ideo honesta mors est immortalitas

    Que no me abandone la Fe,
    cuando toque a bayoneta,
    que en tres días sitiamos Madrid
    y en otros quince la capital, Lisboa.


    Sic Semper Tyrannis

  2. #2
    Avatar de Arnau Jara
    Arnau Jara está desconectado Miembro graduado
    Fecha de ingreso
    16 mar, 05
    Mensajes
    1,106
    Post Thanks / Like

    Re: Zapatero retira Bono i confia a Rubalcaba la gestió de la pau

    Libros antiguos y de colección en IberLibro
    Crisis de Gobierno. El pacto Mas-Zapatero se cobra en Bono su segunda víctima
    Como informamos, El País actuó de ‘indicador adelantado’. Los nacionalistas pidieron la cabeza de Vázquez, Bono e Ibarra y el regreso a la Generalitat. Ibarra permanece agazapado, aunque los “históricos” calientan motores en silencio. Montilla se opone a entregar el Gobierno catalán a CiU. Gallardón utilizará la salida de Bono para presionar a Rajoy con la amenaza de sumarse a un nuevo proyecto político

    Como ya informamos, el pasado martes, El País contaba en portada que el ministro de Defensa, José Bono pretendía recortar la cifra de oficiales para adecuarla a la nueva dimensión del Ejército español. La noticia, como es lógico, había encabronado al estamento militar que veía recortadas sus posibilidades de ascenso. “No tengo nada que decir”, señalaba un Bono desabrido tras el desayuno informativo con la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez. La noticia, obviamente, no era suya, sino una de esas ya acostumbradas malintencionadas de Polanco. Tres días más tarde se produce su cese disfrazado de baja voluntaria.

    Segunda cabeza en bandeja de plata. Aunque esta vez ha habido que retorcer el pulso a quien no había manifestado ninguna voluntad de marcharse. El caso de Paco Vázquez era más fácil. Su salida era forzada por los nacionalistas porque había afirmado aquello de que el Estatut le producía urticaria. Pero Vázquez los problemas de corrupción de La Coruña estaban a punto de estallar y Vázquez tenía muchas dificultades para revalidar la mayoría absoluta. Además, el Vaticano siempre es un buen destino, aunque no sea “estación termini”, como afirma el interesado.

    Pero Bono no tenía donde ir. Haber pastoreado el manifiesto de los castellanomanchegos contra el Estatut de la mano del PP resultaba intolerable. Y Bono llevaba tiempo sin afirmar aquello que dijera a Hispanidad “no existe nadie que le niegue nada al ministro de Defensa”. Cabizbajo, empezaba a dar muestras de que sus posibilidades presidenciales comenzaban a menguar. Y Defensa le empezaba a incomodar. Al fin y al cabo ya dijo que el era patriota “pero no de loj de loj tanquej”. La movida a cuenta del castillo de Montijuic ha sido la puntilla. Y el Estatut, el motivo que ha explosionado todo.
    En la lista de las cabezas exigidas por Mas se encontraba también la de Ibarra que ha preferido mantenerse agazapado y prefiere no comparecer en un debate televisivo con el líder de los populares extremeños, Carlos Floriano. Pero el punto esencial en el pacto Más-Zapatero es el del gobierno de la Generalitat. Los de CiU dejaron claro que para apoyar al gobierno exigían el peaje de Sant Jaume. Se les olvidó el pequeño detalle de que eso lo deciden los electores, que por cierto, según las encuestas ofrecen 4 puntos más de apoyos a CiU que al PSC.

    Y en medio de todo esto, la polémica interna. Maragall sabe que no goza del apoyo del PSC. Pero quizás no sepa que tampoco goza del apoyo del PSOE. Maragall no es socialista”, señala a Hispanidad abiertamente el nº 2 de Guerra. Una buena razón para alargar la legislatura hasta el final. Y si ERC se opone al Estatut, las decisiones en el Govern se decidirán por mayoría. Maragall no se ni con agua caliente, a pesar de ser un auténtico “bluf” en el seno de su partido.

    Más delicado resulta lo de Montilla, con claras aspiraciones a convertirse en molt honorable. Es lo que hemos venido bautizando como “operación charnego” Montilla no pasa porque el PSOE le regale la Generalitat a CiU y trabajara en este sentido. A todo esto hay que añadir la tensión interna que viven los socialistas “históricos” liderados por Guerra-González que observan esta deriva nacionalista con preocupación y que pueden utilizar las declaraciones del libro Amedo como forma de romper el partido.
    Bono se va por “razones personales”. En algún momento ha señalado su intención de regresar al hogar donde le espera su mujer y sus hijos. Pero la ambición es la ambición. Sabe que podría liderar el descontento de los históricos. Aunque también sabe que no es fácil recoger ese descontento cuando un partido se encuentra en el gobierno y hay tarta para repartir. Pero pensando en medio plazo, Bono sabe que puede capitalizar la desilusión que ha producido para muchos socialistas la deriva nacionalista de Zapatero. Extremadura, Andalucía y Castilla la Mancha siguen siendo los feudos. Y probablemente un discurso socialista españolista podría tener encaje.

    En paralelo, la salida de Bono podría reactivar el proyecto embrionario de crear un nuevo partido con Gallardón. El presidente del PP, Mariano Rajoy le había exigido que arreglara la sucesión de Madrid con Ana Botella para que le nombrara secretario general. Pero ahora no haría falta tanta burocracia. Gallardón utilizará la amenaza de largarse a un nuevo partido como herramienta de presión. Al tiempo.

    Por lo demás, en cuanto los nuevos nombramientos, sólo cabe afirmar que Alfredo Pérez Rubalcaba tendrá ahora que fajarse en una difícil cartera como la de Interior. ¡Menos mal que había afirmado su falta de interés por de entrar en el Gobierno! Por su parte, conviene recordar que la nueva ministra de Educación, Mercedes Cabrera, había sido ya nombrada como nº 2 en las listas de Madrid, que está casada con Carlos Arenillas, vicepresidente de la CNMV proveniente del clan de Intermoney, hombre forrado donde los haya. En lo que respecta a Alonso, apartarle de Interior en pleno proceso de negociación con ETA parece claramente un castigo a sus afirmaciones soterradas en contra de la consideración de Cataluña como una “nación”. Se vuelve a repetir la historia: el que se mueve, no sale en la foto.



    www.hispanidad.com
    Vita hominis brevis:
    ideo honesta mors est immortalitas

    Que no me abandone la Fe,
    cuando toque a bayoneta,
    que en tres días sitiamos Madrid
    y en otros quince la capital, Lisboa.


    Sic Semper Tyrannis

Información de tema

Usuarios viendo este tema

Actualmente hay 1 usuarios viendo este tema. (0 miembros y 1 visitantes)

Temas similares

  1. Hernán Cortés; Conquistador de la Nueva España
    Por Ordóñez en el foro Hispanoamérica
    Respuestas: 205
    Último mensaje: 30/09/2023, 23:58
  2. El liberalismo es pecado
    Por Ordóñez en el foro Política y Sociedad
    Respuestas: 80
    Último mensaje: 21/07/2022, 19:55
  3. Apuntes Socieconómicos Hispanoamérica XVIII
    Por Ordóñez en el foro Hispanoamérica
    Respuestas: 4
    Último mensaje: 27/05/2011, 20:25
  4. Del Sudoeste Español a la Conquista de los Andes
    Por Ordóñez en el foro Hispanoamérica
    Respuestas: 2
    Último mensaje: 22/11/2009, 00:12

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •