Jordi Castellet i Sala. Mossen de Sant Hipòlit de Voltregà. Sobre el CODI DA VINCI

ENS HAN BEN ENGANYAT! SOBRE EL CODI DA VINCI
Enviat el Monday, 29 May a les 00:00:00 per admin
|ARTICLE D'OPINIÓ| Jordi Castellet i Sala. Mossen de Sant Hipòlit de Voltregà.
Amb aquesta expressió acabava la seva conclusió algunes o moltes bones persones que, amb l’avinentesa de l’estrena de la pel•lícula sobre la novel•la de Dan Brown, han seguit el fenòmen d’aquest autèntic best-seller dels nostres temps.

Primer. Diguem i recordem que es tracta d’una novel•la, és a dir, d’un relat de ficció on, com es diu en altres llocs, qualsevol coïncidència amb fets reals és una pura coïncidència.

Segon. Si bé fins a cert punt és legítim utilitzar dades pretesament històriques per a construir un relat, sigui de ficció o no, és molt desafortunada la utilització de l’organització de l’Opus Dei. És normal que estiguin molestos, els actuals dirigents, amb la idea que es transmet com a algú que conspira i usa dels mitjans més nefastos per aconseguir els seus objectius.

Tercer. És un fet que aquest mateix escrit que esteu llegint, com tots els comentaris que s’han desenvolupat a partir de l’estrena tant del llibre com del film, només fan que més publicitat sobre el tema i que passen a engruixir el públic que visionarà la història. Jo em compto entre ells, des d’una fila 1 del cinema, donat que aquest diumenge no quedaven ja més localitats.

Quart. Les persones de fe no haurien d’escandalitzar-se, ni desenganyar-se per res del que s’explica en aquest relat. És pura ficció, repetim-ho, i no hem de confondre els plans de la ficció i de la realitat. Per exemple, la interpretació de les pintures de Da Vinci o bé que sota les piràmides del Louvre hi hagi la tomba de Maria Magdalena és, senzillament, increïble.

Ens cal remarcar, però, quina és la tendència dels últims temps en la nostra cultura occidental per canviar d’una religió basada en la fe a passar a un mer gnosticisme. Recordem que, encara no ha passat un mes des de la divulgació de l’Evangeli gnòstic de Judes o bé les històries de Màtrix, Stars Wars o, sense anar més lluny, el Senyor dels Anells.

Tots ells, i salvant les distàncies, pretendrien donar a entendre que la veritable fe o la veritable religió donen uns poders especials pel simple fet del coneixement, o gnosi, sobre el que significa veritablement la salvació.

Aquesta idea, que necessitaria una llarga explicació, pot trobar diversos rebrots tot al llarg i ample de la producció cultural, literària i fílmica dels darrers anys. Cal dir que, d’altra banda, resulta si més no més atractiva per a la persona no ja gnòstica, sinó agnòstica, és a dir, la que no acaba de fer el pas de la fe i el vol substituir pel pas del coneixement. Entès aquest com una saviesa sobre una manera de veure la realitat que ens estalviaria raonament o compromís personal i que només estaria a l’abast d’uns pocs, deixant de banda l’aspecte universal de la salvació cristiana.

Per últim, sí que potser podem recordar que la religió cristiana no és una religió del coneixement, que sí que hi està contingut, sinó del seguiment. Seguiment d’una persona, Jesús de Natzaret, posada en pràctica de la seva predicació, en l’Evangeli, i en la pràctica sagramental de la seva Església. Aquest és el camí cristià de salvació. Només la fe veritable pot haver sobreviscut durant dos mil anys. Que cadascú en tregui les seves conclusions.