El dissabte 23 de Febrer ha tingut lloc una nova charla de formació a càrrec de la vocalia de joventut del Regne de la Comunió Tradicionalista Carlista del Regne de Valéncia. El tema, per ad esta ocasió, ha segut “La Pàtria”, i ha estat a càrrec del vocal de comunicació, Luis Amorós.
El ponent ha estructurat sa exposició en varis apartats. En el primer ha rastrejat l´orige etimològic de la paraula Pàtria, que prové del llatí Patres, i fa alusió als pares, per a demostrar que la família i la llar són la primera pàtria. Ha repassat també cóm la teologia catòlica exalta a la Sagrada Família com model de nostra primera pàtria; cóm el patriotisme ha segut considerat una extensió del quart mandament, i cóm l´amor a la pàtria és elogiat com un acte de caritat pel catecisme.
Per a comprendre millor el concepte tradicional de patriotisme, ha plantejat tres definicions de pàtria: la pàtria chicoteta o natural (el poble o la ciutat i sa comarca, a on nos hem criat), la pàtria històrica (aquells senyorius units per llengua i lleis propies que la reconquista o el descobriment d´America creà l´història), i la pàtria gran (Espanya, o l´Hispanitat, el destí final de lo densenroll dels espanyols). Per a ilustrar-les, ha fet un repàs històric d´Espanya des de les tribus prerromanes fins l´imperi a on el sol no se posava, explicant cóm el cult al mateix Deu i el sometiment al mateix rei foren les senyes que definiren la monarquia catòlica i federativa. També cóm eixe model se fon trencant, primer en el despotisme ilustrat importat de la França racionalista en lo segle XVII i en el triumfo definitiu de l´absolutisme lliberal en lo segle XIX, fins la deplorable situació actual, de desmembrament d´Espanya i rebuig i odi a sa memorable història catòlica i monàrquica.
Per últim, ha explicat els principis patriòtics que defén la Tradició i els quals han sostingut el rei llegítim i els carlistes des de 1833: confessionalitat catòlica i reevangelisació social; defensa i harmonisació de les pàtries naturals, històriques i grans, lluitant tant en contra del centralisme esterilisant com contra el nacionalisme disgregador. Contra el primer que defén l´unitat sense diversitat i el segon que propon la diversitat sense unitat, el carlisme sosté l´unitat en la diversitat. L reinstauració dels furs (també socials pero sobretot territorials) en allò que de propi del ser històric i defensa de la subsidiarietat tenen. Per a evitar l´esclavisació de tots al estat.
També per a preservar l´independència autèntica de nostra pàtria dels poders aliens, tant econòmics com estrangers, sense excloure organisacions clandestines en afanys de control mundial.
La charla ha conclós recordant que l´amor a la pàtria, com resa nostre quatrilema, només va darrere de l´amor a Deu, i en la llectura que de la definició de la Pàtria fa el programa de la Comunió Tradicionalista Carlista de 2010.
Després de la conferència de formació ha tingut lloc un animat debat, en especial incidència en temes com le pèrdua de la fe en Crist en la decadència d´Espanya, el paper de la maçoneria o el risc real de balcanisació de nostra Pàtria.
Font: Portal Avant!
