Màrtirs de la Tradició, Bocairent 2013 (Part Primera)

Discurs de D. José Miquel Orts, conseller nacional de la Comunió Tradicionalista Carlista, davant la creu dels caiguts en la batalla de Camorra

Est any els carlistes valencians tornem a celebrar la festa dels Màrtirs de la Tradició en Bocairent, en el mateix escenari a on fa cent quaranta anys els voluntaris del Rei llegítim s´enfrontaren als soldats de lleva forçósa de l´exércit republicà en la batalla de Camorra. Venim a rendir homenage a les víctimes de la llealtat i de la disciplina, de quins restos jauen junts en esta fossa comú presidida per la creu.
Nostra presència, després del ascens per este Via Crucis monumental, en este lloc i en esta fecha, en lo que este parage significa i en el temps i circunstàncies en que se nos ha concedit viure, té varios sentits:


La lluita per la llegitimitat –lo just polític com paradigma- en l´acció de govern que guià l´esforç dels carlistes del segle XIX, seguix tenint vigència. Si les lleis humanes s´oponen a la llei natural, carixen de força d´obligar. Si els polítics no administren els recursos de tots els ciutadans en funció del be comú, ses ordens no mereixen ser obedides i els tributs que exigixen no tenen per qué ser pagats. Sense la llegitimitat d´orige i d´eixercici, els reis no són reis encara que ocupen tronos. Sense respecte a lo sagrat de la persona humana, fins en els vots se governa tirànicament. Sense llegitimitat només hi ha coacció del que mana sobre el forçat a obedir.


L´única raó d´exisitir de l´Estat és resoldre els verdaders problemes de les persones i grups socials que ho integren, sense alimentar utopíes insostenibles. Lo que pot ser resolt per cossos socials menors no deu ser gestionat per estructures superiors. És el clàssic principi de subsidiarietat, núcleu de la concepció foral de la Monarquía de Les Espanyes, ara manipulat i desnaturalisat pels eurócrates i els apóstols de “lo públic” com eufemisme de “lo colectivista” a tota costa. És la gran estafa de les Autonomíes i de l´Unió Europea, edificaes artificialment reproduint a escala regional el model centraliste, a expenses dels nivels inferiors.


Contemplà des d´una òptica positiva, la subsidiarietat obliga a l´ent superior a ajudar a l´inferior a atényer son comés, en ares del be comú. El principi de totalitat o solidaritat entre els elements del mateix cos social implica l´ajuda mutua sense absorció ni suplencia. Estos principis vertebren les parts entre sí i en el tot regional, nacional i supranacional. Pero sa vigència supon una voluntat previa de pertinença a un mateix tot i de convivència armónica en el mateix.


Quan l´Estat s´apodera de les consciències en falses promeses de paraísos en la Terra, termina en la verdadera llibertat. Tots els camins de la deshumanisació de la vida pública passen per forçar l´exclusió de Deu no només de les lleis sino de la cultura i encara de les consciències. I l´experiència histórica demostra que sense Deu, l´home deixa de sentir-se home i deixa de tractar a ses semblants com humans, per moltes declaracions de drets que publiquen revolucionaris o mundialistes.

Comunicat d´En Carles Javier de Borbó

Hui, festa dels màrtirs de la Tradició, instituïda pel meu antecesor En Carles VIII en el dia de l´anivesari del decés de l´iniciador de la Dinastia Carlista, no vullc que vos falte el testimoni del meu recort, el meu homenage i el meu carinyo a quants lluitaren, sofriren i muigueren per la Causa, aixina com als que seguiu en la brecha treballant pels mateixos principis.

Paraules d´En Jesús Blasco, president regional de la Comunió Tradicionalista Carlista del Regne de Valéncia

Saluts
Salutacions de la Presidenta Na Maria Cuervo
Benvinguda a Javier López de la Junta Nacional, Consellers nacionals, Caps Provincials i Delegats locals
Benvinguts en especial per la distància recorreguda, hui més que mai benvinguda als carlistes catalans.
Vixca Catalunya foral i española.


Benvinguts tots a la celebració del dia dels Màrtirs en Bocairent


Hui vullc parlar-vos d´unitat, de treball, d´esforç, de compromís perque hui més que mai, nos necessitem tots, necessitem estar units com una pinya, perque no esperem res bo del futur que nos espera en Espanya.


A nosatros, no nos sorprén ya res de lo que està succeint en Espanya, perque portem cent huitanta anys advertint d´estos mateixos perills a la societat espanyola.


¿O és que acàs tres guerres carlistes en el segle dèneu contra lo lliberalisme i la Creuà del trentassís contra lo comunisme socialiste, no són prou mostres d´advertència al poble espanyol, de quals són els perills que amenacen a Espanya?
¿És que acàs la persecució, presó, desterro i tancà de círculs i mijos de comunicació carlistes durant la dictadura, no deixà ben clar per a on anaven els caixers polítics del lliberalisme i del socialisme una volta mort el dictador?


Puix ací els tenim, imposició d´una monarqua lliberal alluntà de tot esperit cristià, capaç de firmar totes les barbaritats antinaturals que li fiquen davant els polítics de tanda, com la llei de l´abort i els mal nomenats matrimonis, entre persones del mateix sexe i una Constitució atea, adequà a les polítiques que els diferents partits s´anaven a encarregar de desenrollar en ses respectius mandats.
Tot estaba previst i calculat.


Més que pares de la Constitució lis podríem dir fills de l´ignomínia, perque prengueren per menors d´edat als espanyols, tractant de fer-lis creure que eren autèntics demócrates, homens justs i honrats en diferents visions de les coses pero preocupats pel poble que tenien (en plena transició), menjant de sa mà en càntics de sirena com aquella cançó de “libertad, libertad, sin ira libertad”, tot era una farsa, quan en realitat a lo que s´han dedicat uns i atres ha segut a omplirse la bojaca i a calfar els escans de totes les institucions espanyoles, tandejant-se uns partits en atres i llegislant, en contra precísament, d´aquella suposta “llibertat” que prometia la cançó.


¿Quina diferència hi ha entre un PSOE que aprova lleis abortistes, contra la família, contra la religió catòlica i en favor de l´eutanàsia o de matrimonis antinaturals; i un PP que guanya en majoria absoluta, conseguida en sa major part gràcies a la por que el PSOE havia ficat en el cos a molts espanyols, que apleguen al poder i no canvien ni anulen cap d´aquelles lleis abominables que aprovaren els socialistes?


Són els mateixos gossos en diferents collars.


I no digam en el tema de la ETA i dels separatistes vascs i catalans. ¿És que el PP i el PSOE no s´han sentat en tots ells a pactar i donar-lis prebendes i confabulació a canvi de mantindre´s en el poder? ¿Quí sino han donat oxigen polític a Convergència i Unió? ¿Quí sino han donat oxigen polític al PNV?


¿Quí sino han permés que la ETA estiga hui assentà en el parlament Vasc i en damunt queixant-se en totes ses armes per si acàs? Això se diu chantage terrorista, consentit pels diferents governs del PP i del PSOE, per a mantindre´s en el poder a costa de lo que siga.


I com valencians degam denunciar al PP i al PSOE que han tingut responsabilitat de govern en la Generalitat, per haver gastat al Regne de Valéncia, a sa cultura, a sa història i a sa llengua, com a moneda de canvi en el pancatalanisme, catalanisant nostra cultura en pro d´una utopia que se diu “Païssos Catalans”.
¡Ya està be de nos prenguen el pel!


Llavors, ¿qué podem esperar els espanyols d´uns governs que viuen i subsistixen baix l´amenaça del chantage terrorista i del chantage separatista?


Puix lo que tenim. Inmoralitat, corrupció, desocupació, pobrea i tergiversació històrica. Només estem collint els fruts que esta partitocràcia i sa llegislació contranatural, han sembrat durant els últims trentacinc anys.


I molts vos preguntareu, ¿i qué podem fer nosatros davant d´esta situació tan greu i que encara no ha tocat fondo, en un partit lliberal PP, en el poder del qual ya ningú se creu lo del “mal menor” i una suposta (i dic suposta perque no sé a on se troba la diferència) oposició PSOE, que odia tot lo espanyol, que odia la religió, que llegisla en contra de la família i en contra de la propia vida?


Puix els carlistes per a fer front a tot açò, en primer lloc hem de permanéixer més units que mai.


En estos moments tenim una responsabilitat històrica, com en atres temps la tingueren nostres pares i yayos. Pero per a fer front ad esta tremenda situació, per davant de tot hem de fer gran el Carlisme. És necessaria disciplina i organisació.


És temps de superar vells problemes. Hui només devem mirar en una direcció, només podem mirar cap a avant, sense complexes, en el cap ben alt, animant a la gent a eixir de ses cases, convencent als bons espanyols de que ací i a soles ací està l´autèntica solució als problemes d´Espanya. Si nosatros nos ho creem, serà més fàcil que ho pugam trametre als demés.


Els carlistes tenim un treball que realisar ací i ara. Hui és temps de treballar, de que nos comprometam en la Causa, eixa gran Causa que tots anhelem vore triumfar un dia per a glòria d´Espanya.


I per a açò, tenim la sort de dispondre d´una ferramenta que canalise nostres esforços, una ferramenta que ve funcionant des de fa anys en firmea i que fins hui nos ha permés no només mantindre viva la Causa sino aumentar-la i formar a molts jovens que hui estan perfectament preparats per a defendre nostres ideals.
Eixa ferramenta se diu Comunió Tradicionalista Carlista.


Prova de que funciona, és nostra presència hui en Bocairent, hauria segut impossible reunir-vos hui ací a tots, sense un mínim d´organisació, de disciplina, de colaboració econòmica, i d´afiliacions.


Pero per supost l´organisació de la CTC no és lo únic que nos mou, hi ha algo més important, son programa polític basat en nostres ideals per Deu, Pàtria, Furs i Rei Llegítim.


Eixe beneït quatrilema de qui primer nom és Deu i que és en realitat el que nos dona forces per a treballar cada dia, sense demanar res a canvi.


I des de la Creu que és nostre refugi, nos pemitix dur avant els atres tres principis, basats sempre en la justícia social crsitiana i en les llibertats que, com fills de Deu, estem obligats a defendre.


I si açò fora possible, conteu quant abans en un Rei a lo cap, que se comprometa a defendre de veres a tots els espanyols, basant-se en eixos sagrats principis.


Perque… ¿nos servix un Rei que no reconega la màxima autoritat de Deu i la responsabilitat de la Pàtria i de son poble? NO. Eixe Rei serviria de ben poc. I si no, a la Sarsuela me remet. Un rei lliberal ostenta el títul pero en realitat és un porrito manejat des del poder pels partits i de ben poc li servix la corona.


Carles VII ho assumí al afirmar: “Mosatros fills de Reis, reconeguérem que no era lo poble per al Rei, sino lo Rei per al poble; que un Rei deu ser l´home més honrat del seu poble, com que és lo primer cavaller; que un Rei deu gloriar-se ademés en lo títul especial de pare dels pobres i tutor dels més dèbils.”


Carlistes, en este dia de Màrtirs de la Tradició, vos demane entrega, colaboració, sacrifici, unitat, perque tot açò nos permetrà estar preparats per a lo que puga vindre, el Carlisme deu estar present una volta més en sa història, en la societat espanyola, per a ajudar a eixir a la Pàtria d´esta situació.


Si volem que se nos veja i se nos escolte, hem d´eixir per nosatros mateixa, com sempre, en nostre propi esforç. Penseu si realment val la pena o preferim llamentar-nos de lo mal que està tot, deixant en mans de la revolució anticristiana, la victòria dels enemics de Deu i de l´Iglésia.


Per últim, he volgut aprofitar esta copiosa assistència a Bocairent per a donar un toc d´atenció. El Carlisme no se pot quedar en mers recorts i paraules. El Carlisme té una gran responsabilitat davant Espanya i davant l´història. El Carlisme té fama de romàntic i per supost ho és, pero açò no lleva per a que tingam els peus en la terra i el cap fret, davant els problemes que s´aproximen, davant la realitat que se nos ve damunt. No presumim tan sols de lo que feren nostres pares o nostres yayos. Escomencem a presumir de lo que nosatros en nostre propi esforç som capaços de fer hui, per supost seguint l´eixemple que ells nos deixaren. Eixe és nostre repte. Si ho conseguim nostres antepassats nos ho agrairan, Espanya se sentirà de nou orgullosa de ses fills i Deu Nostre Senyor nos ho premiarà.
Moltes gràcies.

VIXCA CRIST REI - VIXCA ESPANYA - VIXA LA MONARQUIA LLEGÍTIMA

FONT: PORTAL AVANT

Bocairent


Bocairent o la Tradició. Molts anys feya que els beats màrtirs de la Tradició no eren honrats tan devota i multitudinariament pels carlistes valencians. Per iniciativa de la junta regional del Regne de Valéncia, s´ha représ en gran èxit el tradicional Encontre que durant molts anys se celebrà en Bocairent.


Quasi un centenar de carlistes vinguts de tot el Regne de Valéncia i alguns correligionaris catalans se congregaren en la localitat de la serra de Mariola. Un autobús ixqué de Valéncia ciutat, i allí s´uniren correligionaris de Benicarló, Castelló, Godella, Gandia, Xàtiva, L´Alcúdia, La Llosa, Biar, Ibi, Alacant, Elig i moltes atres localitats. Vells veterans, jovens, matrimonis en ses fills, com sempre, un encontre que més pareix una reunió familiar que un mítin polític.
Després de la concentració en la Plaça Major de la localitat, a les onze i mija començà el Via Crucis que la majoria dels assistents (exceptuant als que per motius
d´edat no pugueren) realisaren, en un ambient de gran devoció, les catorze estacions. L´oració, expressament dirigida als màrtirs de la Tradició, fon conduïda alternativament pels dos capellans presents, el reverent En Francesc Suárez, consiliari del Círcul Aparisi de Valéncia, i el reverent En Carles Bell, consiliari del Círcul Carliste de Tortosa. Encapçant-los, un conceller regional oficiava de crucífer, portant una verdadera reliquia de nostres braus requetés: la creu autèntica que conduïa a la batalla al tercio de Lacar durant l´última Creuà del 36, cedida generosament per u dels assistents.


El fort vent que onejava gallartament les senyeres i feya vacilar els passos, acompanyà i feu més penosa (i verdaderament evangèlica) l´ascensió. Omplia de veres
l´ànima vore a dotzenes de carlistes agenollar-se a la cridà a l´adoració al Senyor en son calvari. Arribats a lo alt, a on se troba l´ermita de
l´Inmaculada, s´uniren la resta de carlistes que hagueren d´acodir en vehícul. Tingué a continuació lloc la Santa Missa en l´ermita, oficià en gran devoció pel reverent Francesc Suárez, que aludí en sa homilia a l´humiltat dels màrtirs de la Tradició en defensa de la Causa. Als costats de l´altar, el crucífer i tres carlistes (de Valéncia, Ibi i Tarrassa) portant les senyeres de la Creu de Sant Andreu, Espanyola i del Regne Valencià, que foren abatudes en el moment suprem de la consagració. El mossén En Carles, mentres tant, confessava a qui ho demanara, per a que ningú quedara sense comulgar.


http://youtu.be/jJFOx14d458


Al finalisar el Sant Sacrifici, la comitiva s´ha dirigit a la Creu dels caiguts en la batalla de Camorra en 1873, erigida aproximadament en el lloc a on estan soterrats, junts, els espanyols caiguts en aquell combat: voluntaris carlistes i reclutes del eixèrcit de la primera república. En Josep Miquel Orts ha llegit una semblança del significat polític de l´acte i una carta de D. Carlos Javier de Borbón alusiva a l´acte. A continuació un toc de corneta ha donat pas al respons en llatí llegit pel reverent En Carles Bell, a les quals plegaries, rogant a Deu pels màrtirs de la Tradició, han respost tots en fervorosa oració. Per a concloure, un emocionat Oriamendi cantat a ple pulmó, junt els “vivas” de rigor.


A continuació els assistents han arreplegat ses efectes i senyeres i han tornat a ses llars, plens d´entusiasme per l´hermosa i autèntica jornà d´homenage i devoció als màrtirs de la Tradició, aquells héroes que mai són anònims davant Deu. Els que acodiren des de Valéncia en autobús, feren un breu alt en la parròquia de
l´Asunció de Nostra Senyora (Santa Maria) en Ontinyent, per a orar davant tres chicotetes arques que contenen els restos de tres màrtirs de la localitat. Dos d´ells són carlistes, i foren martirisats el mateix dia. El delegat local de la Comunió en Biar ha explicat l´història dels beats Carlos Sanz i Rafael Alonso, abdós carlistes, trets i tirotejats per les milicies revolucionaries junt a un mege. Se donà la circumstància de que Rafael Alonso fon hallat encara moribunt al dia següent. Quan se li inquirí pel nom de ses assessins només acertà a balbucejar: “perdonar, amar”, negant-se a revelar ses noms abans de morir. El reverent pare Suárez ha dirigit una oració rogant l´intercesió dels beats màrtirs. Després d´admirar les pintures de José Segrelles del temple, s´ha procedit al regrés a la capital del Turia.


Els actes en homenage als màrtirs carlistes han conclós el dumenge dia 10 (l´instituït per S.M.C Don Carles VII) pel matí en lo cementeri general de Valéncia, a on una representació de la junta regional i els círculs carlistes valencians ha depositat una corona de flors i han resat una plegària davant la llàpida que recorda als requetés del tercio de la Verge dels Desamparats assessinats en 1936 al fracasar l´Alçament en Valéncia.


Beats màrtirs de la Tradició, pregueu per mosatros.


Font: PORTAL AVANT

Gran acte el de Bocairent. Vaig estar fa deu anys, l´ultima vega que es va fer i este any no vaig poder atendre a les invitacions al mateix. Segons m´han comentat assistens les intervencions no van a ser en valencia. Tampoc va a ser en valencia el comunicat de Carlos Javier (els noms propis no es traduixen). Ademes els que li seguixen al Regne de Valencia son separatistes catalans.

Villores, el comunicat d´En Carlos Javier ho llegirem en l´acte. Desconec per complet a on se fiu dit comunicat.

¿Podries aclarir la teua última frase sobre els separatistes catalans? No acabe d´entendre-la.

¡Vixca Valéncia!

Esta mes clar que l´aigua: Tetralema - Bitácora Lealtad: Ceremonias de confusión que se comentan por sí solas
Qui estiga d´acord en eixes paraules al Regne de Valencia no mes pot ser un separatista bochin i venut.
(No dic que tots els que estaven en El Puig aquell dia ho foren. Quasi tots van eixir ploran per haver anat a un acte roig separatista).

Cita:

---

Iniciado por Villores

Esta mes clar que l´aigua: Tetralema - Bitácora Lealtad: Ceremonias de confusión que se comentan por sí solas
Qui estiga d´acord en eixes paraules al Regne de Valencia no mes pot ser un separatista bochin i venut.
(No dic que tots els que estaven en El Puig aquell dia ho foren. Quasi tots van eixir ploran per haver anat a un acte roig separatista).

---

"En nom dels organitzadors de l’aplec del Puig, la nostra cordial benvinguda als amics que veniu de les diverses comarques valencianes, de Catalunya i de Balears, amb els que compartim una mateixa llengua, i avui també ens uneix aquest monestir fundat per Jaume I, el més emblemàtic rei de la Corona d’Aragó, i ens uneixen, també, els mateixos ideals, una comuna lleialtat i una llarga lluita.[Nótese la utilización no de la lengua valenciana --que no es la única propia del pueblo valenciano-- sino de giros barcelonís de los que precisamente en ese mismo Monasterio de Ntra. Sra. del Puig se depuró a la lengua valenciana en unas normas firmadas en 1979 y promovidas por los carlistas valencianos]".

¡Santa María! ¿Estigueres en aquell acte?