LinkBack URL
About LinkBacks
CitarUn “patois” que li diuen valenciàPER A COMENÇAR: EL CATALA CONVERGENT
Chimo Lanuza
Per molt que el PSOE fa uns anys diguera lo contrari; per molt que el PP en l'actualitat diga lo contrari, la veritat es que en les universitats valencianes, en les escoles i en els instituts s'està donant catala -aquells que encara es resistixen a admetre-ho a soles demostren a quin nivell d'inocencia es troben respecte a la realitat de la problematica valencià/catala-. Un catala molt sui generis, si voleu, pero ya està be d'enganyar a la gent i d'encabotar-se en seguir vivint en els nuvols: catala; catala convergent que es diu. Catala convergent es aquella varietat del catala estandar (="normalitzat", valencià "normalitzat") que es identica o similar al que es dona en els mijos de comunicacio i en els centres escolars en Valencia, Catalunya i les Balears. Es tracta de la norma "compartida" i promocionada de tal forma que en cada lloc, per la "bona voluntat" dels educadors, no s'aplega a qüestionar.
Pero no es tracta a soles del sistema ortografic. En cadascun dels territoris dels "Països Catalans" s'introduixen formes mes propies dels atres, de manera que no resulta estranya la paraula "chicotet" en Mallorca, en Valencia ya es coneix la forma "sortir" i en Catalunya admeten la forma simple del preterit perfecte ("ani", "canti", vingui"...) . Aixo vol dir que en uns anys l'aportacio dels distints territoris sera tal que nos coneixerem molt mes de lo que nos pensem. Es un proces que va des de la diversitat cap a la convergencia (i unio). ¿L'objectiu? Evidentment, unificar el sistema ortografic, despres el morfologic, despres el lexic, despres la cultura, despres l'historia, despres... el futur, el territori, la nacio.
Per molt que diguera el PSOE en campanya electoral que defenia la singularitat del poble valencià (evidentment, evitaven en tot moment l'adjectiu "catala") i per molt que el PP diguera lo mateix en les mateixes circumstancies (evitant igualment l'adjectiu referit), el resultat ha segut tambe el mateix: quan aplegaren al poder (els dos han tengut l'oportunitat de demostrar la seua autentica politica llingüistica), els primers impongueren la normativa catalanisadora (la convergent que vos dia) fent-li el joc als interessos particulars d'uns quants autodenominats "cientifics" de l'universitat -que no entenc molt be per que tenen tanta por a comportar-se com a autentics cientifics i ensenyar la veritat o, per lo manco, ensenyar com toca: sense amagar les coses, sense mediatisar-les, donant opcio a la llibertat de criteris i a la llibertat de triar-, fent-li el joc a la dreta catalana, fent-li el joc als sectors radicals catalanistes i fent-li la girada a tots aquells que tenen interessos economics en el proyecte (que en son molts). El s segons, el PP, han mantengut la mateixa politica llingüistica, servint novament als mateixos interessos (i, no obstant, juren i perjuren els responsables que defenen la llengua valenciana per damunt de tot. ¿Com es possible que li tinguen tanta por a Catalunya?, ¿com es permet que un govern autonom estiga tan condicionat per la voluntat d'un atre?, ¿com li tenen tanta por a quatre -o quatremil, em dona igual- catalofilohisterics?).
PRIMER OBJECTIU: LA CONFUSIO.
Tant els primers com els segons han enganyat a la gent (i enlerta: aixo te un preu), colaborant els dos en la consecucio d'un dels principals o, millor dit, primerencs objectius del catalanisme: provocar la confusio entre la poblacio, confusio respecte a la seua propia llengua. Es tracta del primer pas. Hui per hui, ¡quanta gent hi ha -valenciaparlant i, naturalment, castellaparlant- que dubta de lo que parla, que no sap en certea si lo que parla es correcte o si es valencià o si es catala!; no es dona conte de la vertiginosa introduccio de catalanismes en el seu lexic comu, inclus acaba utilisant formes que mai havia utilisat i, no obstant, en l'absoluta conviccio de que son correctes o -pijor- de que les ha utilisades tota la vida. El catalanisme es com el cancer, que apareix en una part del cos sense donar-se u conte, enganyant a les celules propies, es propaga per l'organisme en una facilitat espantosa i despres produix metastasis, contagiant a unes atres parts, que acaben tambe condenades... I tot aixo en silenci, sense avisar -es mes: a voltes com una reaccio benigna-. Aço es molt greu, senyors cientifics, senyors filolecs, senyors politics... Creada la confusio entre la gent, el següent pas des del poder consistix en "aclarir-li" el dubte: yo et mostrare la veritat, yo -i a soles yo- conec el cami (Yo soc la veritat i la vida...).
Per aixo, insistixc en la gravetat de l'assunt; perque, mentres els politics que diuen defendre el valencià (que no pot ser una atra cosa que la llengua valenciana per moltes sentencies que es dicten en sentit contrari) actuen en una absoluta indecisio o indefinicio, els "filolecs" s'encarreguen d'anar fent cami "ensenyant" qué es aixo del "valencià" o, millor dit, de la "nostra llengua".
En a soles una o dos generacions mes, l'autentic valencià, la llengua valenciana que tots entenem, estara tan disolt en el catala que ya sera impossible, certament, distinguir una cosa de l'atra i ni a penes hi haura diferencies "dialectals" dins dels "Països catalans" (sobre tot, en la llengua escrita que es la que documentalment pesa mes). I ya s'haura acabat tot: la llengua valenciana, definitivament, haura mort. Ya podran els politics i els "cientifics" dormir mes tranquils i estar satisfets d'haver assessinat una llengua. Una cosa: si, segons diuen, tan correcte es "este" i "aci" o "chicotet" com "aquest" i "aqui" o "petit", ¿per que trien sistematicament les segones formes?, ¿no s'està contribuint en aixo a la desaparicio de les peculiaritats valencianes? (perque es que resulta que les primeres son valencianes i les ultimes catalanes). Puix ahi vaig: ¿encara no està clara l'intencio?, ¿encara hi ha qui creu en la "inocencia" de l'universitat i mes?. I no tot acaba ahi: enlerta que, com ya he dit, despres -¿o ya?- ve la cultura, l'historia, el territori.
UN ATRE EIXEMPLE: EL "PATOIS" FRANCES.
Es tracta este d'un cas molt similar, per lo que en ocasions semblarà a reiteracio, pero considere que es necessari repetir a voltes les coses per a aclarir be els temes.
Els "patois" es troben al sur de França, en la zona que es denomina d'Oc, Occitania o El Llenguadoc: el "midi" frances, la part meridional del païs. Son parlars residuals de l'antic occita. L'occitana va ser en el periodo migeval una llengua de cultura importantissima fins l'extrem de crear una ben interessant produccio llirica. En occita escrivien els trobadors mes importants de l'epoca -nacionals i forasters-, en occita apareixen majoritariament els documents oficials, en occita es comunicaven entre ells els habitants de la zona... La cultura occitana era una de les mes importants de l'Edat Mija. A mes, estava associada a un poder politic -Occitania- i, damunt, ingredient importantissim, a una religio "propia": el catarisme. Força politica, cultural, economica, en una llengua propia i diferenciada, en un territori extens i definit i en una faccio religiosa autoctona: Occitania reunia tots els ingredients necessaris per a convertir-se en un païs independent. Pero l'historia acaba anexionant tot este territori a la corona de França i, per a evitar una reaccio independentista, ¿que hagueren de fer?: ofegar durant segles les manifestacions culturals occitanes, silenciar la llengua autoctona, impondre a la força el frances (i els costums de la zona septentrional), centralisar el poder politic en Paris anulant competencies a la regio... ¡En fi, lo de sempre i que ben be coneixem per experiencia els valencians!. En el temps, l'occita ha perdut unitat, codificacio, prestigi social, usuaris i de tot. Encara es parla en importants zones del meridia frances, inclus en ciutats emblematiques, pero ha quedat reduit fonamentalment a comarques de montanya, apartades, desconectades, etc. No tenen consciencia els usuaris del concepte d'occita com a llengua propia i definida i diferencial i que es la que en realitat parlen. El desprestigi social es total. De fet, dir "patois" en França equival a dir llengua local, imperfecta, incorrecta, sense importancia... Es totalment sinonim de dialectal, provincial, regional, popular...
I estem en la mateixa. Perque es lo mateix que el cas de la fabla i, igualment, es pot aplicar al cas del bable. Per a fer-nos una idea: el bable, l'asturia o, per lo manco, lo que queda de l'antic asturia -historica i filogeneticament diferenciat del castella i del lleones-, pren el seu nom d'una veu onomatopeyica que dessigna la parla confusa, farfallosa i botijosa de les persones de llenguage imperfecte o que tenen dificultats fonetiques o d'expressio. "Chapurriat", "patois", "bable"... "churro", "panocho"... com veem, sempre es tracta de denominacions pijoratives del parlar propi desprestigiat i que, no obstant, pot tractar-se perfectament de varietats dignes de ser recuperades i de ser tractades com a formes emblematiques de llengua propia i identificadora.
ARA, NOSATRES.
Enlluernats per la "ciencia" establida (sectaria, ad hoc i anticientifica), els responsables del govern valencià estan permetent que la nostra llengua (la nostra llengua no es atra que la llengua valenciana, enlerta) aboque en esta situacio, favorint un accelerat proces de substitucio llingüistica i convertint-se aixina en els responsables directes de la desaparicio -per castellanisacio o per catalanisacio- de la llengua valenciana en a soles unes generacions (quan s'havia mantengut durant segles. ¿Quin ha segut el detonant d'este actual proces?. Sense dubte, una politica condicionada per uns partits centralistes en tot cas -PSOE, PP- i, ¡com no!, l'implantacio en els mijos, en l'administracio i en els centres educatius d'un catala convergent que te com a objectiu, com ya hem vist, eliminar progressivament les diferencies locals respecte al catala estandar. I tingam clara una cosa: l'historia i el poble, segur, algun dia els demanarà contes i els acusarà de completar el filocidi -un dels passos previs al genocidi- que fa uns segles iniciaren els Trastamara. Aixo, si: poden estar satisfets de que passaran als anals de l'historia, pero no en la llista "dels bons", sino en la mateixa llista que els esmentats Trastamara, que els Torquemada, que els botiflers, que els hitlerians, que els Franco, etc.
Una cosa està clara -i no m'hi valen les "sabudes" intervencions de todo a cien dels "cientifics" de la "universitat" de Valencia i ad lateres-, una cosa està clara com venía dient: la supervivencia del valencià no passa ni pel castella ni pel catala (encara que fora un dialecte d'alguna d'estes llengües -o d'una atra diferent, ¿per que no?. Ya posats...). De la mateixa manera que "servicio", "nosotros", "hoy" o "con" no son formes valencianes, tampoc ho son "servei", "nosaltres", "avui" ni "amb". Per posar uns casos del lexic, naturalment; tots sabem que la llengua es molt mes que quatre paraules. ¿La supervivencia del valencià està garantisada a través de la substitucio de lo autoctonament valencià?. ¿Com es pot entendre que el valencià sobreviura parlant catala (repetixc: encara que foren la mateixa llengua o encara que el valencià fora dialecte del catala)?. Hi ha tres maneres d'eliminar les taques d'una paret: passant-li un drap en algun producte adequat (descastellanisacio i descatalanisacio del valencià), repintant-la tota sancera (codificacio del sistema i normalisacio de la llengua) o be tirant-la a terra per a fer-ne una atra (substitucio llingüistica pel castella i pel catala). En Valencia, en l'excusa de que parlem incorrectament, s'està construint una paret nova damunt de l'anterior, la qual cosa resulta ben rocambolesc.
Pero tampoc servix l'argument de que son varietats de la mateixa llengua i que l'unificacio es ortografica. ¿No hauria de ser un delicte condenable aprofitar-se de l'ingenuïtat de la gent?. Si l'unificacio a soles es ortografica, si les formes valencianes son igualment acceptables i correctes, ¿per que insistixen en "tarda", "aqui", "volgues", "canto", "xocolata", "utilitzacio"...? Molts dels diccionaris catalans ya admeten (perillos, ¿no vos doneu conte?) "vesprada" o "aci"; els gramatics reconeixen la validea de "volguera" o "cante"; els fonolecs senyalen -sense menysprear-la- la pronunciacio valenciana /chocoláte/ o /utilisasió/. ¿Pero no es tracta d'una unificacio unicament ortografica?. Si aixina fora, ¿per que utilisen tambe, a banda de les nomenades, unes atres com "adient", "aquesta", "aleshores", "natura", "tendresa", "normalitzar", "col.legi", "decideix", etc., etc., etc.? ¿A on està ahi l'unificacio ortografica?. O, millor dit, ¿que entenen per unificacio ortografica?.
EL FINAL.
La qüestio es que, al remat, qui ix perjudicada -per catalanisacio o per castellanisacio- es la llengua valenciana, caent en un profunt estat de "patoisacio" que ve a ser, per l'experiencia dels atres casos similars, com la sentencia de mort d'una llengua. El valencià tendix a perdre usuaris a favor del catala o del castella, tendix a perdre una codificacio que el mantinga unificat, tendix a recloure's a ambients reduits (familiars, de carrer, de poble...) i es mostra molt desprestigiat. L'unica cosa que pot salvar esta situacio es recorrer a la força de la veritat, a l'unificacio d'esforços, a l'autentic interes per recuperar la llengua (i a través del catala, repetixc, no es recupera el valencià: es pert mes encara)... El poble valencià ha de creure en el proyecte, s'ha d'implicar en ell, pero mentres els politics mantinguen una actitut tan nefasta, els seus votants, els seus seguidors, la societat en conjunt no podra reaccionar mai en la vida.
Iniciado por Ulibarri
Marcadores