Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d'Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que "Andalucía sólo hay una" sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.
Tots els suds són deficitaris, però Sicília té molta més gràcia. Tots els suds són estrafolaris, però a Texas hi ha petroli i pena de mort, i a Florida un Nobu a Miami i a Orlando un parc Disney. Andalusia és el sud deficitari i estrafolari però sense cap gràcia. Totes aquestes tendències musicals que quan no són horteres són desbordades, aquests crits que fan aquells nois de les guitarres, aquests costums de fira de pols i fino, etcètera. El gaspatxo m’agrada, és veritat, però si comptes tot el que hem pagat, noi, mai no ens havia sortit tan cara una sopa de verdures.
Però el que en realitat importa és que Andalusia ens ha significat una ruïna i no ens ha de fer cap vergonya dir-ho. Una ruïna de la que els propis andalusos van haver de fugir-ne. I una ruïna els propis andalusos que en fugiren ( no tots, NO TOTS, no tots -torno a dir-ho- però si majoritàriament) perquè vingueren per dret de conquesta i molts d’ells, la majoria d’ells, encara avui no parlen català i voten partits espanyolistes. Ells mateixos desmenteixen, amb la seva manera de comportar-se, que sentin Catalunya com la seva casa.
Hi ha el tòpic de dir que Catalunya no seria possible sense ells. És mentida. Catalunya és possible gràcies a la nostra iniciativa empresarial, a que parlem en català i al sistema moral de l’Eixample.
Naturalment que ens va anar bé tenir mà d’obra barata, però el servei és intercanviable i el que compta és la iniciativa. Microsoft seguiria sent possible si les dones de la neteja dimitissin en bloc -en fitxaríem unes altres- però no seria possible sense Bill Gates. No és la primera vegada que faig servir aquest argument però espero que sigui la primera vegada que per fi tothom l’entengui: no és tan difícil.
I és cert: feia falta servei. Però també ho és que ens hagués anat millor qualsevol altra immigració, una que no hagués vingut per dret de conquesta, una que mentre ens netejava el lavabo no hagués estat còmplice dels qui volien exterminar-nos exterminant la nostra llengua, una que mentre netejava l’escala no ens hagués degradat el suburbi, una que mentre posava totxos no ens hagués fet Cornellà, L’Hospitalet i aquest penós sistema moral on els grans beneficiats no donen mai les gràcies i els que tot ho hem pagat hem encara de demanar perdó.
Marcadores