Propera aparició de: “Les arrels de Catalunya. Introducció al catalanisme hispànic”, de Josep Alsina.





Molts diran que això del catalanisme hispànic és pur màrqueting, que és una marca blanca de l’espanyolisme ranci, però s’equivoquen. És un nou discurs que arrenca amb força, perquè enfonsa les seves arrels en el més profund de la nostra identitat.


L’any 1939, proper ja el final de la Guerra Civil, quan les tropes del general Franco van entrar a Barcelona, el jove poeta falangista Dionisio Ridruejo, cap dels Serveis de Propaganda, tenia preparats uns fulls volants escrits en català, adreçats a la població civil. Els fulls mai no van ser repartits, perquè el Govern Militar ho va prohibir. Una gran oportunitat perduda.


La iniciativa de Ridruejo no era fruit d’una “feliç idea” del moment, sinó que responia a un projecte elaborat. Entre el grup d’intel·lectuals que havia aplegat vora seu a Burgos, (Pedro Laín, Antonio Tovar, Gonzalo Torrente Ballester, Luis Rosales i altres) hi figurava un important nucli de catalans, antics militants de la Lliga de Catalunya, (Ignasi Agustí, Xavier de Salas, Josep Vergés), editors de la revista Destino, defensors d’un catalanisme hispànic, que havien influït en la visió de Ridruejo sobre Catalunya.


La línia oficial del Règim va anar per una altra banda. Va predominar el centralisme uniformador. La llengua i la cultura catalanes van ser tolerades, però deixades en mans dels altres, dels nacionalistes i de l’esquerra, que en van fer patrimoni seu per desídia dels vencedors. Aquests van elaborar una història de novo del catalanisme, oblidant o falsejant els seus orígens i figures como d’Ors o Cambó.


Nosaltres volem posar les coses al seu lloc. Com a catalanistes defensem la llengua i la cultura catalanes, patrimoni de tots. Defensem la unitat de la llengua catalana i estem en contra de l’absurda invenció de nous “idiomes”, com el LAPAO. Defensem la cultura catalana integral, i denunciem la marginació que el nacionalisme ha practicat sobre determinades figures incòmodes per al seu monopoli, com Pla, d’Ors o Ignasi Agustí. Exigim que l’Estat espanyol faci seves totes les llengües espanyoles (català, basc, gallec) perquè són llengües que es parlen a Espanya, i són riquesa i patrimoni de tots els espanyols, sense perjudici de la llengua castellana, comuna a tots.


No volem renunciar a la llengua de Maragall, Verdaguer i d’Ors, amenaçada, no pas pel castellà, sinó per la globalització i pels termes anglòfons i pseudoanglòfons que, paradoxalment, els nacionalistes no paren d’introduir. Tampoc no volem renunciar a la llengua castellana, parlada per més de 300 milions de persones, la llengua d’Ortega i Gasset, Azorín, Cervantes i Pío Baroja, a favor de l’anglès, o, pitjor encara, de l’odiós globish, criatura tanoca de la globalització.


Això és el que volem, i volem fer-ho de dues maneres: en el terreny metapolític de les idees, i amb l’acció i la visibilitat al carrer. No estem aquí per a fer política a la manera antiga, ni per anar a les eleccions ni per ocupar poltrones. Estem aquí per aixecar una bandera, la del catalanisme hispànic, i defensar-la amb el pensament i l’acció.


A tots us hi convido.


Josep Alsina, Vicepresident de SOMATEMPS


Quant aparegui el llibre, avisarem cóm aconseguir-lo.

Propera aparició de: “Les arrels de Catalunya. Introducció al catalanisme hispànic”, de Josep Alsina. | SOMATEMPS