Marià Vayreda, novelista

Marià Vayreda
http://www.uoc.es/lletra/mc-icons/pix_trans.gif
(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)


Olot, 1853 - 1903. Publicista, narrador i novel·lista. Germà del pintor Joaquim Vayreda, s'interessà per la pintura: fou alumne en el taller parisenc de Gérome (el 1876) i col·laborà en algun dels paisatges del seu germà. Membre d'una família de l'aristocràcia rural, es comprometé amb el carlisme del seu entorn immediat, de conviccions sòlides i profundes: de jove fou ajudant del general Tristany i va formar part de l'estat major del general Savalls, durant la darrera guerra carlina (1872-1876). El resultat del conflicte va forçar-lo a l'exili, a França, ferit i vençut: el 1875 s'instal·là a Seta amb el seu germà Joaquim i el també pintor i narrador Josep Berga i Boix. Tota aquesta experiència donaria lloc a la seva primera obra literària extensa, els Records de la darrera carlinada (1898), una temptativa d'explanació d'aquella seva joventut trasbalsada.

Sembla que el curs 1877-78 seguí estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. I ja en 1878 s'instal·là definitivament a Olot: s'integrà a les activitats del Centre Artístic, de l'Escola de Dibuix, i s'incorporà a la indústria d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano creada el 1880 pel seu germà Joaquim i Berga i Boix —i en seria director a partir de 1894. Fou, també, un element clau del Centre Catalanista d'Olot (actiu sobretot a partir de 1889), entitat patrocinadora d'un certamen literari anual i amb un òrgan de premsa, L'Olotí, del qual Marià Vayreda seria ànima i col·laborador habitual.

http://www.uoc.es/lletra/noms/mvayre...apunyalada.gif Hom ha descrit el curs ideològic de Vayreda (amb el qual la seva obra literària guarda una estreta relació) adscrivint-lo "a la línia de pensament que, partint del carlisme, evoluciona cap al catalanisme conservador, per via de l'anomenat vigatanisme" (Tayadella). La trajectòria literària de Vayreda, projectada segons una evident voluntat autojustificadora i ideologitzadora, i sota l'ascendent immediat d'autors com Carles Bosch de la Trinxeria o José Mª de Pereda, s'inicià, de fet, el 1890. Entre aquesta data i 1895 hom hi reconeix una època de tempteig, dedicada a la narrativa breu. A partir de 1895 minva la producció de narrativa breu i s'incrementa la projecció pública (amb la participació a certàmens) de Vayreda. Així que, el 1898, apareixen els Records de la darrera carlinada Vayreda esdevé un autor apreciat com un dels prosistes més importants del seu temps: és aleshores que prepara les novel·les Sang nova i La punyalada. A banda d'una abundant narrativa breu, l'obra de Vayreda es redueix als tres títols esmentats: els Records, que en efecte tenen valor autobiogràfic, semblen obeir el mòbil d'exorcitzar un passat diversament incòmode; Sang nova (1900), en canvi, és una novel·la de tesi patrioticoreligiosa, propera al catalanisme conservador; La punyalada (1903), una densa història d'aprenentatge, és l'obra major de Vayreda i una de les grans novel·les catalanes de la sortida de la tradició realista. La vinculació de Marià Vayreda a les plataformes de la Reinaxença va comprometre la seva immediata posteritat com a narrador. El 1984 es publicà un volum d'Obres completes, a cura de Josep Miracle.

Hay una bonita historia sobre los hermanos Vayreda. Esta a punto de llegar la Tercera Guerra los hermanos Vayreda son carlistas y quieren ir al frente.
Todo el levantamiento se lleva con gran prudencia y los carlistas en la clandestinidad se preparan para la guerra. En los caminos del pirineo la policia liberal (Guardia Civil) controla los pasos fronterizos pues sospecha que se hace contrabando de armas. Llega ya el momento y los Vayreda no saben con quie tienen que contactar para poder alistarse.

Finalmente un dia contactan con un veterano de la Segunda Guerra que es sospechoso de estar preparando el levantamiento en su zona y este les dice que si quieren ir al frente, esa noche han de ir a una masia que esta a unas cuatro horas de camino desde su casa. Marià sale de noche de su casa en dirección a esa Masia. Despues de estar tres o cuatro horas caminando llega a la Masia. Un poco antes es detenido por unos carlistas que estan de guardia. Él les da el santo y seña que su contacto le ha facilitado. Cuando entra en la casa se emociona, pues en ella se encuantra a todos sus amigos. La Tercera Guerra ha comenzado.

Os recomiendo una lectura muy interesante para empezar a conocer a Marià Vayreda.

L'afusellat i altres contes, Marià Vayreda, Angle Editorial 2004

el libro contiene cinco cuentos breves:

L'afusellat

La Margarideta

El roure dels penjats

L'àvia Tita

La fi del renegat

Además hay una excelente introducción a cargo de Lluís Calderer donde se explican el perfil humano y político del autor y el origen de sus profundas convicciones.

Por supuesto el libro está en catalán, desconozco si existe traducción castellana.

Os lo recomiendo encarecidamente.