Tema: Marià Vayreda, novelista

Marià Vayreda

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)


Olot, 1853 - 1903. Publicista, narrador i novel·lista. Germà del pintor Joaquim Vayreda, s'interessà per la pintura: fou alumne en el taller parisenc de Gérome (el 1876) i col·laborà en algun dels paisatges del seu germà. Membre d'una família de l'aristocràcia rural, es comprometé amb el carlisme del seu entorn immediat, de conviccions sòlides i profundes: de jove fou ajudant del general Tristany i va formar part de l'estat major del general Savalls, durant la darrera guerra carlina (1872-1876). El resultat del conflicte va forçar-lo a l'exili, a França, ferit i vençut: el 1875 s'instal·là a Seta amb el seu germà Joaquim i el també pintor i narrador Josep Berga i Boix. Tota aquesta experiència donaria lloc a la seva primera obra literària extensa, els Records de la darrera carlinada (1898), una temptativa d'explanació d'aquella seva joventut trasbalsada.

Sembla que el curs 1877-78 seguí estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. I ja en 1878 s'instal·là definitivament a Olot: s'integrà a les activitats del Centre Artístic, de l'Escola de Dibuix, i s'incorporà a la indústria d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano creada el 1880 pel seu germà Joaquim i Berga i Boix —i en seria director a partir de 1894. Fou, també, un element clau del Centre Catalanista d'Olot (actiu sobretot a partir de 1889), entitat patrocinadora d'un certamen literari anual i amb un òrgan de premsa, L'Olotí, del qual Marià Vayreda seria ànima i col·laborador habitual.

Hom ha descrit el curs ideològic de Vayreda (amb el qual la seva obra literària guarda una estreta relació) adscrivint-lo "a la línia de pensament que, partint del carlisme, evoluciona cap al catalanisme conservador, per via de l'anomenat vigatanisme" (Tayadella). La trajectòria literària de Vayreda, projectada segons una evident voluntat autojustificadora i ideologitzadora, i sota l'ascendent immediat d'autors com Carles Bosch de la Trinxeria o José Mª de Pereda, s'inicià, de fet, el 1890. Entre aquesta data i 1895 hom hi reconeix una època de tempteig, dedicada a la narrativa breu. A partir de 1895 minva la producció de narrativa breu i s'incrementa la projecció pública (amb la participació a certàmens) de Vayreda. Així que, el 1898, apareixen els Records de la darrera carlinada Vayreda esdevé un autor apreciat com un dels prosistes més importants del seu temps: és aleshores que prepara les novel·les Sang nova i La punyalada. A banda d'una abundant narrativa breu, l'obra de Vayreda es redueix als tres títols esmentats: els Records, que en efecte tenen valor autobiogràfic, semblen obeir el mòbil d'exorcitzar un passat diversament incòmode; Sang nova (1900), en canvi, és una novel·la de tesi patrioticoreligiosa, propera al catalanisme conservador; La punyalada (1903), una densa història d'aprenentatge, és l'obra major de Vayreda i una de les grans novel·les catalanes de la sortida de la tradició realista. La vinculació de Marià Vayreda a les plataformes de la Reinaxença va comprometre la seva immediata posteritat com a narrador. El 1984 es publicà un volum d'Obres completes, a cura de Josep Miracle.

Os recomiendo una lectura muy interesante para empezar a conocer a Marià Vayreda.

L'afusellat i altres contes, Marià Vayreda, Angle Editorial 2004

el libro contiene cinco cuentos breves:

L'afusellat

La Margarideta

El roure dels penjats

L'àvia Tita

La fi del renegat

Además hay una excelente introducción a cargo de Lluís Calderer donde se explican el perfil humano y político del autor y el origen de sus profundas convicciones.

Por supuesto el libro está en catalán, desconozco si existe traducción castellana.

Os lo recomiendo encarecidamente.