Respuesta: Badalona zona de guerra
Artículos como estos amplifican nuestro discurso. Excelente.
La única pena es que no contemos con más medios propios para extenderlo todavía más.
Por cierto, ¿quién sufraga a estos tíos del Punt.cat?
(Con algo de dinero, un diario de ese tipo no resultaría difícil de hacer).
Respuesta: Badalona zona de guerra
Unes 150 persones rebutgen a Badalona l'última mort per la violència masclista
La dona, de nacionalitat marroquina, va ser trobada esquarterada la setmana passada a Rubí
BADALONA - EL PUNT
Badalona Rubí
Unes 150 persones es van concentrar ahir a la plaça de la Vila de Badalona per mostrar el seu rebuig per l'últim cas de violència de gènere a la ciutat, el d'una dona marroquina morta pel seu marit i trobada esquarterada el mes passat al municipi de Rubí. Els assistents a l'acte de record, la majoria dones i força representants polítics de l'Ajuntament badaloní, van guardar cinc minuts de silenci, que es van trencar amb un emotiu aplaudiment. L'acte va cloure amb una ofrena floral davant la foto de la dona jove assassinada. Amb aquesta víctima ja són tres les dones mortes els últims dos anys per violència de gènere a Badalona.
Badalona va recordar ahir l'última víctima mortal en dos anys per violència de gènere a la ciutat, Meryem Zahour, una dona marroquina d'uns trenta anys veïna del barri de Montigalà. Unes 150 persones, entre les quals hi havia representants dels partits polítics, es van aplegar a la plaça de la Vila per mostrar el seu rebuig a aquest altre cas de violència masclista. Els assistents van fer cinc minuts de silenci davant d'un tapís i una foto de la víctima envoltada de roses vermelles que s'havia col·locat enmig de la plaça. La germana de la víctima també va assistir a l'acte, que va cloure amb un emotiu aplaudiment i una ofrena floral.
La regidora d'Acció Social i Polítiques d'Igualtat, Paquita Teruel (PSC), visiblement emocionada, va admetre ahir que se sentia «impotent» davant «d'aquest tipus de crims». «Badalona ha estat tres vegades colpejada per la violència de gènere en dos anys», va recordar tot instant la «societat en ple» a lluitar contra aquesta situació. «Cal una implicació total», va assegurar. Teruel va recordar la importància d'actuar en cas de conèixer «a l'escala o al barri» un possible cas de violència de gènere. «És important avisar la policia local si es percep que una veïna pot estar rebent maltractaments», va dir. La regidora va recordar que l'Ajuntament disposa d'equips de mediadors que fan de suport i que poden actuar quan se sospita que una dona és víctima de violència.
El cos de Zahour, que vivia a Montigalà amb el seu marit i els seus dos fills, va ser trobat esquarterat en una zona d'horts de la localitat de Rubí a mitjan mes de maig. El jutge va ordenar la setmana passada l'ingrés a la presó del presumpte autor de l'assassinat.
El Punt - Notícia: Unes 150 persones rebutgen a Badalona l'última mort per la violència masclista-50614
Respuesta: Badalona zona de guerra
Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament
Una quinzena de famílies denuncien que viuen en una situació límit i que l'Ajuntament no els atén
BADALONA - SARA MUÑOZ
En total de 142 famílies de Badalona s'han posat en contacte amb l'Ajuntament de la ciutat perquè no poden pagar l'habitatge on viuen, i actualment suporten l'amenaça d'un desnonament imminent. Ara per ara, segons el consistori badaloní, s'està en vies de trobar una solució de tots aquests casos i alguns ja s'han pogut resoldre. Es recorda també que aquest any s'ha doblat la partida destinada a les ajudes socials. No obstant això, una quinzena de famílies van denunciar dilluns, des de l'AV la Salut Alta, que es troben en una situació límit i que des de l'Ajuntament no s'actua per ajudar-los a sortir del drama que viuen.
El responsable del Servei d'Acció Social de l'Ajuntament de Badalona, Martí Moliner, diu que s'està treballant per trobar una solució als 142 casos de famílies que podrien veure's obligades properament a anar a viure al carrer. Darrere d'aquestes famílies hi ha 486 persones repartides per tota la ciutat. Segons Moliner, les solucions que es proposen són diverses i poden ser pactar amb el banc la reconversió de la hipoteca en un lloguer més baix; el canvi de domicili; el pagament d'alguns retards si la família està en condicions de continuar pagant, o fins i tot la negociació amb el propietari per demorar algun pagament.
El representant municipal sosté que «trobem solucions per a la majoria de situacions» i que, fins i tot, entre aquests 142 casos ja n'hi ha alguns de resolts. Segons Martí Moliner, ara per ara no consta a l'Ajuntament cap família que es trobi d'aquí a poc vivint al carrer, si bé és cert que algunes han estat acollides pels seus familiars.
Aquestes afirmacions contrasten amb algunes famílies que dilluns es van reunir a l'associació de veïns de la Salut Alta per denunciar que viuen en una situació límit, sense un sostre o bé a punt de ser expulsats de casa. Divendres passat, la pressió dels veïns va evitar que es desnonés Silvia Llunell, una mare de la Salut que té un fill de vuit anys. És cert que l'Ajuntament l'ha ajudat a trobar feina (neteja de boscos durant 6 mesos) però amb el sou que té de 749 euros al mes amb prou feines pot pagar un lloguer. L'únic ajut extraordinari que ha rebut, segons explica, va ser un xec de 100 euros per comprar roba i material escolar per al seu fill.
La Ramoni Muñoz i el seu marit dormen moltes nits al parc de Lloreda. Els seus dos fills estan allotjats a casa de l'àvia materna. Amb llàgrimes als ulls, ella explica que abans de la crisi vivien al centre, amb uns ingressos mensuals de 4.000 euros. Tots dos van perdre la feina i ara ni tan sols cobren ja l'atur. Viuen amb un ajut de 421 euros, el mateix que cobra el marit de l'Aida Rey, una jove de 22 anys amb dos fills. Fins als 800 euros mensuals arriben els ingressos de la Mari Carmen Martín i el seu marit. Tenen tres fills petits. El 9 d'abril van ser desnonats i ara donen gràcies que tenen la mare d'ella que proporciona un sostre als menuts. Ella és auxiliar d'infermeria i ell ha treballat tota la vida en la construcció. Tots dos estan sense feina. Només demanen treballar per veure el final del túnel.
Fins a una quinzena de famílies que relaten veritables drames es van trobar a l'entitat veïnal. Totes lamenten que els serveis socials de l'Ajuntament no atenen les seves demandes. Martí Moliner recorda que l'Ajuntament gairebé ha doblat aquest any la partida destinada als ajuts socials (ha passat de 200.000 euros a 343.000).
En situacions d'extrema pobresa es troben també famílies que vivien de la ferralla, com la de la Mari García (viuen 5 persones en una habitació, amb uns ingressos de 700 euros al mes), o la Mercedes Jiménez (amb 3 anys sense cap mena d'ingrés ordinari).
Alguns asseguren que han plorat i s'han agenollat demanant menjar, com ara la Jessica Pérez, una dona separada amb dos fills. Altres, com ara l'Antònia Duran, es declaren «desesperats» i no amaguen que han pensat en l'opció de robar. «Sort dels veïns i dels amics», indica la Rafaela Gorreta, a qui el 27 de maig se li va cremar la casa.
Menys desnonaments
El regidor del barri de la Salut, Pablo Hernán (PSC), va admetre ahir que el moment actual «és difícil», però va defensar la professionalitat de les assistents socials. Hernán va recordar que, de les cinc zones en què els serveis socials divideixen la ciutat, la Salut i Llefià són les que menys amenaces tenen de desnonaments (18). Al pol contrari hi ha el districte sisè (36).
Per la seva banda, la presidenta de l'AV de la Salut Alta i càrrec de confiança del PP, Julia Sánchez, va assegurar dilluns que si l'Ajuntament no reacciona abans de dues setmanes davant de situacions com les que es van poder veure a a l'entitat veïnal, «muntarem una concentració a la plaça de la Vila».
El Punt - Notícia: Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament-50959
