Tema: Badalona zona de guerra

Publicat avui Dimecres



http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/50330-badalona-lzona-de-guerrar.html

Badalona, «zona de guerra»

Plataforma per Catalunya posa proa a la ciutat i comença a estendre el seu discurs xenòfob

17/

La comunitat musulmana és una de les que Plataforma per Catalunya té en el punt de mira. Foto: S.MUÑOZ.


1



Notícies de ...

• Badalona

Dels set minuts que va necessitar a les passades eleccions municipals el Partit Popular per esvalotar el galliner a Badalona, a Plataforma per Catalunya li'n sobren 6 minuts i trenta-un segons. Ells n'han fet prou amb editar un vídeo de 29 segons de durada que han titulat Al-Badalona 2014 i que han penjat al Youtube (YouTube - Al-Badalona), per transmetre el seu missatge xenòfob davant l'«amenaça magribina». El van penjar fa dues setmanes i ja s'ha visionat –quan escric aquest article– 456 vegades. No han necessitat una gran producció; l'únic que s'hi veu és la foto d'una mesquita de grans dimensions, mentre de fons se sent el cant del muetzí cridant a l'oració. A continuació segueix la frase «encara som a temps de canviar la història», acompanyada de fons pels tocs de campana d'una església. Finalment apareix el logotip i l'adreça web del racista Plataforma per Catalunya. Així les gasten aquesta gent.
Plataforma per Catalunya, el partit de Josep Anglada, no és cap broma. És una formació minoritària, però s'ha fet un petit lloc en el microcosmos local, a base d'un discurs obertament racista que ha trobat bones caixes de ressonància en ciutats de Catalunya on l'arribada de nouvinguts ha estat massiva i ha generat topades amb la població autòctona, per la intolerància, sobretot, d'aquests últims. PxC té 17 regidors en el conjunt del país, sent els seus feus Vic –hi tenen quatre regidors– i el Vendrell –quatre més–. No són, doncs, aquest invent descafeïnat que és Ciutadans, per exemple. El seu discurs és simple però efectiu i es recull en els seus documents fundacionals: «Primer som els catalans i no pas els immigrants.» Els seus referents són d'ultradretà Front Nacional de Le Pen o el Pim Fortuyn holandès. Són una formació d'extrema dreta catalana, que no fa qüestió de la diferència Catalunya-Espanya perquè tot el seu discurs es basa a contraposar els interessos dels autòctons amb els dels nouvinguts. Com a tot partit d'aquest espectre, li escau un cert tipus de retòrica com ara la que han fet servir en el darrer dels seus comunicats sobre Badalona, en el qual declaren «zona de guerra» els barris d'Artigues i Sant Roc. Aquesta declaració l'han feta pública després de reunir-se amb els veïns d'aquests dos barris, per fer-los costat en la seva reivindicació contra l'oratori del carrer Santiago. Aquest haurà estat el gran èxit del Partit Popular a Badalona i de la seva campanya xenòfoba a les darreres municipals: trobar algú més radical que ells disposat a malmetre la convivència i la pau socials aconseguida en aquesta ciutat amb molt de treball.
Hi ha dues maneres d'enfrontar-se al conflicte inherent a l'arribada massiva d'immigració: una és la via de la queixa i l'enfrontament –la que han triat alguns veïns i que abonen el PP i ara Plataforma per Catalunya– i l'altra és el diàleg i la inversió social, com han fet moltes entitats i les administracions integrades en el Consorci Badalona Sud. El dia que aquest diari publicava la notícia sobre l'aterratge a Badalona de PxC, a la pàgina del costat s'explicava que el Consorci, mitjançant el programa de dinamització de les AMPA, organitza cursos de català per a nouvinguts adults que s'imparteixen en horari lectiu a les mateixes escoles de la zona mentre els fills són a l'aula. En aquest cas hi ha, per una banda, persones amb voluntat d'integració i de coneixement d'una cultura que els és estranya però que és la pròpia del seu nou lloc de residència i, de l'altra, hi ha uns polítics que opten per la integració i l'adaptació dels que vénen. El racisme només pot engendrar odi i irracionalitat. Badalona no necessita la Plataforma per Catalunya, i si continua amb aquest discurs, tampoc no necessitarà el PP.

Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament
Una quinzena de famílies denuncien que viuen en una situació límit i que l'Ajuntament no els atén

BADALONA - SARA MUÑOZ

En total de 142 famílies de Badalona s'han posat en contacte amb l'Ajuntament de la ciutat perquè no poden pagar l'habitatge on viuen, i actualment suporten l'amenaça d'un desnonament imminent. Ara per ara, segons el consistori badaloní, s'està en vies de trobar una solució de tots aquests casos i alguns ja s'han pogut resoldre. Es recorda també que aquest any s'ha doblat la partida destinada a les ajudes socials. No obstant això, una quinzena de famílies van denunciar dilluns, des de l'AV la Salut Alta, que es troben en una situació límit i que des de l'Ajuntament no s'actua per ajudar-los a sortir del drama que viuen.

El responsable del Servei d'Acció Social de l'Ajuntament de Badalona, Martí Moliner, diu que s'està treballant per trobar una solució als 142 casos de famílies que podrien veure's obligades properament a anar a viure al carrer. Darrere d'aquestes famílies hi ha 486 persones repartides per tota la ciutat. Segons Moliner, les solucions que es proposen són diverses i poden ser pactar amb el banc la reconversió de la hipoteca en un lloguer més baix; el canvi de domicili; el pagament d'alguns retards si la família està en condicions de continuar pagant, o fins i tot la negociació amb el propietari per demorar algun pagament.

El representant municipal sosté que «trobem solucions per a la majoria de situacions» i que, fins i tot, entre aquests 142 casos ja n'hi ha alguns de resolts. Segons Martí Moliner, ara per ara no consta a l'Ajuntament cap família que es trobi d'aquí a poc vivint al carrer, si bé és cert que algunes han estat acollides pels seus familiars.

Aquestes afirmacions contrasten amb algunes famílies que dilluns es van reunir a l'associació de veïns de la Salut Alta per denunciar que viuen en una situació límit, sense un sostre o bé a punt de ser expulsats de casa. Divendres passat, la pressió dels veïns va evitar que es desnonés Silvia Llunell, una mare de la Salut que té un fill de vuit anys. És cert que l'Ajuntament l'ha ajudat a trobar feina (neteja de boscos durant 6 mesos) però amb el sou que té de 749 euros al mes amb prou feines pot pagar un lloguer. L'únic ajut extraordinari que ha rebut, segons explica, va ser un xec de 100 euros per comprar roba i material escolar per al seu fill.

La Ramoni Muñoz i el seu marit dormen moltes nits al parc de Lloreda. Els seus dos fills estan allotjats a casa de l'àvia materna. Amb llàgrimes als ulls, ella explica que abans de la crisi vivien al centre, amb uns ingressos mensuals de 4.000 euros. Tots dos van perdre la feina i ara ni tan sols cobren ja l'atur. Viuen amb un ajut de 421 euros, el mateix que cobra el marit de l'Aida Rey, una jove de 22 anys amb dos fills. Fins als 800 euros mensuals arriben els ingressos de la Mari Carmen Martín i el seu marit. Tenen tres fills petits. El 9 d'abril van ser desnonats i ara donen gràcies que tenen la mare d'ella que proporciona un sostre als menuts. Ella és auxiliar d'infermeria i ell ha treballat tota la vida en la construcció. Tots dos estan sense feina. Només demanen treballar per veure el final del túnel.
Fins a una quinzena de famílies que relaten veritables drames es van trobar a l'entitat veïnal. Totes lamenten que els serveis socials de l'Ajuntament no atenen les seves demandes. Martí Moliner recorda que l'Ajuntament gairebé ha doblat aquest any la partida destinada als ajuts socials (ha passat de 200.000 euros a 343.000).

En situacions d'extrema pobresa es troben també famílies que vivien de la ferralla, com la de la Mari García (viuen 5 persones en una habitació, amb uns ingressos de 700 euros al mes), o la Mercedes Jiménez (amb 3 anys sense cap mena d'ingrés ordinari).

Alguns asseguren que han plorat i s'han agenollat demanant menjar, com ara la Jessica Pérez, una dona separada amb dos fills. Altres, com ara l'Antònia Duran, es declaren «desesperats» i no amaguen que han pensat en l'opció de robar. «Sort dels veïns i dels amics», indica la Rafaela Gorreta, a qui el 27 de maig se li va cremar la casa.

Menys desnonaments
El regidor del barri de la Salut, Pablo Hernán (PSC), va admetre ahir que el moment actual «és difícil», però va defensar la professionalitat de les assistents socials. Hernán va recordar que, de les cinc zones en què els serveis socials divideixen la ciutat, la Salut i Llefià són les que menys amenaces tenen de desnonaments (18). Al pol contrari hi ha el districte sisè (36).

Per la seva banda, la presidenta de l'AV de la Salut Alta i càrrec de confiança del PP, Julia Sánchez, va assegurar dilluns que si l'Ajuntament no reacciona abans de dues setmanes davant de situacions com les que es van poder veure a a l'entitat veïnal, «muntarem una concentració a la plaça de la Vila».

El Punt - Notícia: Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament-50959