Búsqueda avanzada de temas en el foro

Resultados 1 al 4 de 4

Tema: Badalona zona de guerra

  1. #1
    Avatar de Litus
    Litus está desconectado "El nombre de España, que hoy
    Fecha de ingreso
    11 may, 05
    Mensajes
    842
    Post Thanks / Like

    Badalona zona de guerra

    Publicat avui Dimecres



    http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/50330-badalona-lzona-de-guerrar.html

    Badalona, «zona de guerra»

    Plataforma per Catalunya posa proa a la ciutat i comença a estendre el seu discurs xenòfob

    17/

    La comunitat musulmana és una de les que Plataforma per Catalunya té en el punt de mira. Foto: S.MUÑOZ.


    1



    Notícies de ...



    Dels set minuts que va necessitar a les passades eleccions municipals el Partit Popular per esvalotar el galliner a Badalona, a Plataforma per Catalunya li'n sobren 6 minuts i trenta-un segons. Ells n'han fet prou amb editar un vídeo de 29 segons de durada que han titulat Al-Badalona 2014 i que han penjat al Youtube (YouTube - Al-Badalona), per transmetre el seu missatge xenòfob davant l'«amenaça magribina». El van penjar fa dues setmanes i ja s'ha visionat –quan escric aquest article– 456 vegades. No han necessitat una gran producció; l'únic que s'hi veu és la foto d'una mesquita de grans dimensions, mentre de fons se sent el cant del muetzí cridant a l'oració. A continuació segueix la frase «encara som a temps de canviar la història», acompanyada de fons pels tocs de campana d'una església. Finalment apareix el logotip i l'adreça web del racista Plataforma per Catalunya. Així les gasten aquesta gent.
    Plataforma per Catalunya, el partit de Josep Anglada, no és cap broma. És una formació minoritària, però s'ha fet un petit lloc en el microcosmos local, a base d'un discurs obertament racista que ha trobat bones caixes de ressonància en ciutats de Catalunya on l'arribada de nouvinguts ha estat massiva i ha generat topades amb la població autòctona, per la intolerància, sobretot, d'aquests últims. PxC té 17 regidors en el conjunt del país, sent els seus feus Vic –hi tenen quatre regidors– i el Vendrell –quatre més–. No són, doncs, aquest invent descafeïnat que és Ciutadans, per exemple. El seu discurs és simple però efectiu i es recull en els seus documents fundacionals: «Primer som els catalans i no pas els immigrants.» Els seus referents són d'ultradretà Front Nacional de Le Pen o el Pim Fortuyn holandès. Són una formació d'extrema dreta catalana, que no fa qüestió de la diferència Catalunya-Espanya perquè tot el seu discurs es basa a contraposar els interessos dels autòctons amb els dels nouvinguts. Com a tot partit d'aquest espectre, li escau un cert tipus de retòrica com ara la que han fet servir en el darrer dels seus comunicats sobre Badalona, en el qual declaren «zona de guerra» els barris d'Artigues i Sant Roc. Aquesta declaració l'han feta pública després de reunir-se amb els veïns d'aquests dos barris, per fer-los costat en la seva reivindicació contra l'oratori del carrer Santiago. Aquest haurà estat el gran èxit del Partit Popular a Badalona i de la seva campanya xenòfoba a les darreres municipals: trobar algú més radical que ells disposat a malmetre la convivència i la pau socials aconseguida en aquesta ciutat amb molt de treball.
    Hi ha dues maneres d'enfrontar-se al conflicte inherent a l'arribada massiva d'immigració: una és la via de la queixa i l'enfrontament –la que han triat alguns veïns i que abonen el PP i ara Plataforma per Catalunya– i l'altra és el diàleg i la inversió social, com han fet moltes entitats i les administracions integrades en el Consorci Badalona Sud. El dia que aquest diari publicava la notícia sobre l'aterratge a Badalona de PxC, a la pàgina del costat s'explicava que el Consorci, mitjançant el programa de dinamització de les AMPA, organitza cursos de català per a nouvinguts adults que s'imparteixen en horari lectiu a les mateixes escoles de la zona mentre els fills són a l'aula. En aquest cas hi ha, per una banda, persones amb voluntat d'integració i de coneixement d'una cultura que els és estranya però que és la pròpia del seu nou lloc de residència i, de l'altra, hi ha uns polítics que opten per la integració i l'adaptació dels que vénen. El racisme només pot engendrar odi i irracionalitat. Badalona no necessita la Plataforma per Catalunya, i si continua amb aquest discurs, tampoc no necessitarà el PP.
    "El nombre de España, que hoy abusivamente aplicamos al reino unido de Castilla, Aragón y Navarra, es un nombre de región, un nombre geografico, y Portugal es y será tierra española, aunque permanezca independiente por edades infinitas; es más, aunque Dios la desgaje del territorio peninsular, y la haga andar errante, como a Délos, en medio de las olas. No es posible romper los lazos de la historia y de la raza, no vuelven atrás los hechos ni se altera el curso de la civilización por divisiones políticas (siquiera eternamente), ni por voluntades humanas.
    Todavía en este siglo ha dicho Almeida-Garret, el poeta portugués por excelencia."Españoles somos y de españoles nos debemos preciar cuantos habitamos la península ibérica" .España y Portugal es tan absurdo como si dijéramos España y Catalunya. A tal extremo nos han traído los que llaman lengua española al castellano e incurren en otras aberraciones por el estilo."
    Marcelino Menéndez Pelayo.

  2. #2
    Avatar de Cavaleiro
    Cavaleiro está desconectado del minifundio a la parcelaria
    Fecha de ingreso
    14 mar, 05
    Mensajes
    653
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Badalona zona de guerra

    Artículos como estos amplifican nuestro discurso. Excelente.

    La única pena es que no contemos con más medios propios para extenderlo todavía más.

    Por cierto, ¿quién sufraga a estos tíos del Punt.cat?

    (Con algo de dinero, un diario de ese tipo no resultaría difícil de hacer).
    Última edición por Cavaleiro; 17/06/2009 a las 09:52
    ...
    Da patria e religion o fogo santo
    Na gente de Galicia atéa tanto,
    Que morrer só deseja,
    Primeiro que sufrir á negra mingua
    De que os Mouros lle manchen a sua lingua.
    Nin as leis, nin costumes, nin a Igrexa ...

    En toda las edades os Gallegos
    De España muy leales defensores
    Probaron po lo mar e po la terra
    Que non se presentaban nun-ha guerrra
    Soldados mais valentes nin mellores ...

    Non te acòres ti pois, nobre Galicia, ...
    Quizais teus fillos inda che precuren
    Un novo menumento,
    E ardendo no amor patrio que eu che juro
    Resóe traspasando o firmamento
    O nome de Galicia santo e puro.

    D' aqui non nos arrincan herejes nin gentios,
    Nin tod' os protestantes con mouros e judios.
    ---
    A' Galicia - Joan Manoel Pintos, 1861

    ler mais

  3. #3
    Avatar de Miquelet Chaira
    Miquelet Chaira está desconectado Miembro Respetado
    Fecha de ingreso
    29 sep, 06
    Mensajes
    688
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Badalona zona de guerra

    Unes 150 persones rebutgen a Badalona l'última mort per la violència masclista

    La dona, de nacionalitat marroquina, va ser trobada esquarterada la setmana passada a Rubí

    BADALONA - EL PUNT

    Badalona Rubí
    Unes 150 persones es van concentrar ahir a la plaça de la Vila de Badalona per mostrar el seu rebuig per l'últim cas de violència de gènere a la ciutat, el d'una dona marroquina morta pel seu marit i trobada esquarterada el mes passat al municipi de Rubí. Els assistents a l'acte de record, la majoria dones i força representants polítics de l'Ajuntament badaloní, van guardar cinc minuts de silenci, que es van trencar amb un emotiu aplaudiment. L'acte va cloure amb una ofrena floral davant la foto de la dona jove assassinada. Amb aquesta víctima ja són tres les dones mortes els últims dos anys per violència de gènere a Badalona.

    Badalona va recordar ahir l'última víctima mortal en dos anys per violència de gènere a la ciutat, Meryem Zahour, una dona marroquina d'uns trenta anys veïna del barri de Montigalà. Unes 150 persones, entre les quals hi havia representants dels partits polítics, es van aplegar a la plaça de la Vila per mostrar el seu rebuig a aquest altre cas de violència masclista. Els assistents van fer cinc minuts de silenci davant d'un tapís i una foto de la víctima envoltada de roses vermelles que s'havia col·locat enmig de la plaça. La germana de la víctima també va assistir a l'acte, que va cloure amb un emotiu aplaudiment i una ofrena floral.

    La regidora d'Acció Social i Polítiques d'Igualtat, Paquita Teruel (PSC), visiblement emocionada, va admetre ahir que se sentia «impotent» davant «d'aquest tipus de crims». «Badalona ha estat tres vegades colpejada per la violència de gènere en dos anys», va recordar tot instant la «societat en ple» a lluitar contra aquesta situació. «Cal una implicació total», va assegurar. Teruel va recordar la importància d'actuar en cas de conèixer «a l'escala o al barri» un possible cas de violència de gènere. «És important avisar la policia local si es percep que una veïna pot estar rebent maltractaments», va dir. La regidora va recordar que l'Ajuntament disposa d'equips de mediadors que fan de suport i que poden actuar quan se sospita que una dona és víctima de violència.

    El cos de Zahour, que vivia a Montigalà amb el seu marit i els seus dos fills, va ser trobat esquarterat en una zona d'horts de la localitat de Rubí a mitjan mes de maig. El jutge va ordenar la setmana passada l'ingrés a la presó del presumpte autor de l'assassinat.

    El Punt - Notícia: Unes 150 persones rebutgen a Badalona l'última mort per la violència masclista-50614

  4. #4
    Avatar de Miquelet Chaira
    Miquelet Chaira está desconectado Miembro Respetado
    Fecha de ingreso
    29 sep, 06
    Mensajes
    688
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Badalona zona de guerra

    Libros antiguos y de colección en IberLibro
    Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament
    Una quinzena de famílies denuncien que viuen en una situació límit i que l'Ajuntament no els atén


    BADALONA - SARA MUÑOZ

    En total de 142 famílies de Badalona s'han posat en contacte amb l'Ajuntament de la ciutat perquè no poden pagar l'habitatge on viuen, i actualment suporten l'amenaça d'un desnonament imminent. Ara per ara, segons el consistori badaloní, s'està en vies de trobar una solució de tots aquests casos i alguns ja s'han pogut resoldre. Es recorda també que aquest any s'ha doblat la partida destinada a les ajudes socials. No obstant això, una quinzena de famílies van denunciar dilluns, des de l'AV la Salut Alta, que es troben en una situació límit i que des de l'Ajuntament no s'actua per ajudar-los a sortir del drama que viuen.

    El responsable del Servei d'Acció Social de l'Ajuntament de Badalona, Martí Moliner, diu que s'està treballant per trobar una solució als 142 casos de famílies que podrien veure's obligades properament a anar a viure al carrer. Darrere d'aquestes famílies hi ha 486 persones repartides per tota la ciutat. Segons Moliner, les solucions que es proposen són diverses i poden ser pactar amb el banc la reconversió de la hipoteca en un lloguer més baix; el canvi de domicili; el pagament d'alguns retards si la família està en condicions de continuar pagant, o fins i tot la negociació amb el propietari per demorar algun pagament.

    El representant municipal sosté que «trobem solucions per a la majoria de situacions» i que, fins i tot, entre aquests 142 casos ja n'hi ha alguns de resolts. Segons Martí Moliner, ara per ara no consta a l'Ajuntament cap família que es trobi d'aquí a poc vivint al carrer, si bé és cert que algunes han estat acollides pels seus familiars.

    Aquestes afirmacions contrasten amb algunes famílies que dilluns es van reunir a l'associació de veïns de la Salut Alta per denunciar que viuen en una situació límit, sense un sostre o bé a punt de ser expulsats de casa. Divendres passat, la pressió dels veïns va evitar que es desnonés Silvia Llunell, una mare de la Salut que té un fill de vuit anys. És cert que l'Ajuntament l'ha ajudat a trobar feina (neteja de boscos durant 6 mesos) però amb el sou que té de 749 euros al mes amb prou feines pot pagar un lloguer. L'únic ajut extraordinari que ha rebut, segons explica, va ser un xec de 100 euros per comprar roba i material escolar per al seu fill.

    La Ramoni Muñoz i el seu marit dormen moltes nits al parc de Lloreda. Els seus dos fills estan allotjats a casa de l'àvia materna. Amb llàgrimes als ulls, ella explica que abans de la crisi vivien al centre, amb uns ingressos mensuals de 4.000 euros. Tots dos van perdre la feina i ara ni tan sols cobren ja l'atur. Viuen amb un ajut de 421 euros, el mateix que cobra el marit de l'Aida Rey, una jove de 22 anys amb dos fills. Fins als 800 euros mensuals arriben els ingressos de la Mari Carmen Martín i el seu marit. Tenen tres fills petits. El 9 d'abril van ser desnonats i ara donen gràcies que tenen la mare d'ella que proporciona un sostre als menuts. Ella és auxiliar d'infermeria i ell ha treballat tota la vida en la construcció. Tots dos estan sense feina. Només demanen treballar per veure el final del túnel.
    Fins a una quinzena de famílies que relaten veritables drames es van trobar a l'entitat veïnal. Totes lamenten que els serveis socials de l'Ajuntament no atenen les seves demandes. Martí Moliner recorda que l'Ajuntament gairebé ha doblat aquest any la partida destinada als ajuts socials (ha passat de 200.000 euros a 343.000).

    En situacions d'extrema pobresa es troben també famílies que vivien de la ferralla, com la de la Mari García (viuen 5 persones en una habitació, amb uns ingressos de 700 euros al mes), o la Mercedes Jiménez (amb 3 anys sense cap mena d'ingrés ordinari).

    Alguns asseguren que han plorat i s'han agenollat demanant menjar, com ara la Jessica Pérez, una dona separada amb dos fills. Altres, com ara l'Antònia Duran, es declaren «desesperats» i no amaguen que han pensat en l'opció de robar. «Sort dels veïns i dels amics», indica la Rafaela Gorreta, a qui el 27 de maig se li va cremar la casa.

    Menys desnonaments
    El regidor del barri de la Salut, Pablo Hernán (PSC), va admetre ahir que el moment actual «és difícil», però va defensar la professionalitat de les assistents socials. Hernán va recordar que, de les cinc zones en què els serveis socials divideixen la ciutat, la Salut i Llefià són les que menys amenaces tenen de desnonaments (18). Al pol contrari hi ha el districte sisè (36).

    Per la seva banda, la presidenta de l'AV de la Salut Alta i càrrec de confiança del PP, Julia Sánchez, va assegurar dilluns que si l'Ajuntament no reacciona abans de dues setmanes davant de situacions com les que es van poder veure a a l'entitat veïnal, «muntarem una concentració a la plaça de la Vila».

    El Punt - Notícia: Prop de 150 famílies viuen a Badalona amb l'amenaça del desnonament-50959

Información de tema

Usuarios viendo este tema

Actualmente hay 1 usuarios viendo este tema. (0 miembros y 1 visitantes)

Temas similares

  1. Sobre Julius Evola
    Por Ordóñez en el foro Historiografía y Bibliografía
    Respuestas: 2
    Último mensaje: 10/11/2018, 13:42
  2. Marcelino Menéndez Pelayo
    Por Ordóñez en el foro Historiografía y Bibliografía
    Respuestas: 5
    Último mensaje: 23/07/2013, 21:04
  3. Ante el 1º de Mayo, textos del Pensamiento Social Carlista
    Por Ordóñez en el foro Política y Sociedad
    Respuestas: 9
    Último mensaje: 15/05/2008, 16:43
  4. Informe sobre la cuestión de Gibraltar
    Por Lo ferrer en el foro Gibraltar
    Respuestas: 7
    Último mensaje: 19/06/2006, 19:09
  5. La Falange homenajea a los Legionarios Rumanos Mota y Marin
    Por Ordóñez en el foro Tablón de Anuncios
    Respuestas: 3
    Último mensaje: 27/01/2006, 12:51

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •