Intervenció de Josep Alsina, Vicepresident de SOMATMEPS, en l’acte del 8 de novembre
Des de que va començar aquest demencial procés independentista, de la mà del Sr. Mas i de la ANC, ens hem cansat de sentir al govern d’Espanya, i als dos grans partits, parlar de “legalitat”. Com si fos un “mantra” han repetit, una i mil vegades, que la “consulta” del 9 de novembre era “il·legal”. Encara que nosaltres considerem que tot aquell que està en contra del separatisme és un aliat, això no vol dir que renunciem a tenir un discurs propi, i aquest discurs propi és el que avui volem desenvolupar.
A nosaltres ens importa molt poc que el referèndum que volia fer Sr. Mas fos legal o il·legal. Tampoc ens importa gaire que la pallassada de demà, el “botifarrendum”, sigui legal o il·legal. Per nosaltres tot això que anomenen el “procés”, és a dir, el pla per separar Catalunya de la resta d’Espanya, legal o il·legal, és il·legítim, i per això estem i estarem sempre en contra.
En primer lloc és il·legítim perquè vol enfrontar els catalans amb la resta de pobles hispànics, amb una claríssima incitació a l’odi. El gran mantra del “procés” ha estat “Espanya ens roba”, i això vol dir que la resta dels espanyols ens roben. Hem sentit declaracions sobre els andalusos que ratllen el racisme. Tòpics que semblaven superats han tornat a formar part del discurs públic. Han tingut el cinisme d’ insinuar que la culpa de les retallades que estem patint en educació o en sanitat, de les quals el Sr. Mas hi te una gran responsabilitat, la tenen els aturats andalusos que es passen el dia al bar i als que els catalans mantenim amb els nostres impostos. Els que ja tenim uns anys, els que vam poder veure com a la dècada dels seixanta molts andalusos i extremenys van venir a treballar a Catalunya, com treballaven moltes vegades fent doble jornada, com van contribuir amb al seu treball a la riquesa de Catalunya, i especialment a la riquesa dels pares o els avis d’aquests que ara els insulten, no ens creiem el tòpic de l’andalús gandul.
D’ altra banda, els últims casos de corrupció destapats a Catalunya, han demostrat que qui roba als catalans no és Espanya, ni els espanyols, ni els andalusos, sinó uns catalans, molt catalans, però amb molta afició a fer viatges a Suïssa i a Andorra. Però d’això ja em parlarem més endavant.
En segon lloc el “procés” és il·legítim per que incita a l’odi a uns catalans contra els altres. Estem assistint a un procés d’estigmatització pública de tot aquell que està lliure de separatisme. Els Hispano catalans som ja ciutadans de segona (¡imagineu-vos el que seríem en una Catalunya independent¡), som els “traïdors”, els “botiflers”, els “unionistes”, els “inadaptats” (bé, això últim és veritat, estem inadaptats a la follia col·lectiva). Nomes existim per rebre insults. No tenim veu. Els mitjans de comunicació controlats per la Generalitat ens ignoren, i les poques vegades que no ho fan és per insultar-nos i calumniar-nos.
En tercer lloc el “procés “ és il·legítim perquè es fonamenta en un discurs trufat de mentides, mentides que a força de ser repetides esdevenen “veritats” per una part important de la població. Mentides econòmiques i mentides històriques.
Mentides econòmiques quan diuen que “Catalunya paga més impostos que qualsevol altre territori de Espanya”, o quan diuen “Catalunya té dèficit fiscal, perquè paga més impostos i rep menys inversió”. Els territoris no paguen impostos, Catalunya no paga impostos; els impostos els paguen els ciutadans, les persones físiques i jurídiques. Catalunya té “dèficit fiscal” com el tenen totes les comunitats més riques. La comunitat de Madrid també té “dèficit fiscal”. Qui roba a Madrid?
Mentides històriques quan ens volen fer creure que Catalunya te una història al marge de la història d’Espanya; quant ens volen fer creure que la guerra de 1714 va ser una guerra entre catalans i espanyols; quan silencien els períodes de la història de Catalunya que no casen amb les seves dèries, com la guerra de la Independència o les guerres carlines; quan afirmen, contra tota evidència, que el català va estar prohibit fins l’any 1975; quan organitzen simpòsiums, pagats amb diners de tots, amb un títol provocador, miserable, que incita a l’odi, com és “Espanya contra Catalunya”.
Per últim el procés és il·legítim perquè vol tapar o justificar l’espoli que hem sofert els catalans durant anys de corrupció nacionalista. Els anys de l’aparent moderació pujolista no van ser només els anys en què s’anava educant a les generacions joves en l’odi a Espanya, no van ser només els anys en què el poder anava penetrant, a força de subvencions, com una teranyina en la societat civil per tenir-la controlada: van ser també els anys de la pràctica mafiosa del 3% (o del 5%) gràcies al qual un clan familiar atrinxerat en el poder ha pogut gestar un patrimoni propi de dictadors de “república bananera” mentre anaven donant lliçons d’ètica.
Per tot això estem en contra del “procés”. I volem dir-li al Sr. Mas que l’enemic també el te a casa. L’enemic som nosaltres, Sr. Mas, els Hispano catalans, els que no ens empassem les seves mentides, els que no ens hem deixat rentar el cervell. Els que amb la nostra presencia, encara que sigui minoritària, demostrem que no té darrera tot el poble de Catalunya. Els que seguirem aquí, inclús en el pitjor escenari, el de la independència, per fer veure a tothom les mentides del “procés”.
Però hi ha molt més. Tot això no hauria pogut passar sense el consentiment i la tolerància dels governs espanyols del PP o del PSOE. Diguem ’ho ben alt i ben clar i català: mentre el Sr. Pujol i els seus còmplices robaven als catalans i educaven als joves en l’odi a Espanya, els governs espanyols miraven cap una altra banda. No només això: el diari ABC va anomenar a Jordi Pujol “Español del año”, i aquest mateix diari el va defensar quan el cas de Banca Catalana. La “caverna mediàtica” amb Jordi Pujol.
I és que el problema no el tenim només a Catalunya, el problema no és només el Sr. Mas. Si anem a l’arrel ens trobem que el problema és el règim polític sorgit de la Transició. Un regim que ha fet Espanya ingovernable, amb 17 falses autonomies, que són en realitat 17 microestats, amb govern, parlament, tribunal superior de justícia, consell d’Estat i defensor del poble. Un regim que va destruir la incipient industria espanyola i ens ha transformat en un país de turisme de borratxera. Un règim que va incitar la creació d’una bombolla immobiliària, amb la seva falsa prosperitat, de la que ara estem pagant les conseqüències. Un règim que permet que milers de famílies siguin expulsades de les seves llars per uns bancs que es mantenen gràcies a les ajudes publiques. Un règim que té totes les seves institucions, de la monarquia fins als sindicats oficials, passant per tots els partits polítics, esquitxades per escandalosos episodis de corrupció. Un règim que ha degradar el nostre sistema educatiu en una fabrica de analfabets funcionals. Un règim ,en fi, que no te cap discurs ni cap projecte per Espanya, llevat de la constitució i de la “marca” Espanya.
Podem fiar-nos d’aquest regim per defensar la unitat de Espanya? Tenen alguna credibilitat partits com el PP o el PSOE per lluitar contra el separatisme? Tenen alguna autoritat moral els constitucionalistes quan aquesta mateixa constitució va ser modificada pel PP i el PSOE, gairebé d’amagat, sense consultar als espanyols, i per imposició de la Unió Europea? La resposta, en el tres casos es NO.
Per això des de Somatemps ens proposem una doble tasca: per una banda volem lluitar contra el separatisme amb un discurs nou, el discurs del catalanisme hispànic. Som identitaris, estimem la nostra identitat catalana, la nostra llengua, els costums i les tradicions, i quant aprofundim en ells descobrim que sempre han estat vinculats, units, a una identitat superior que es la identitat hispànica. Ser català és una manera de ser hispànic. Això és el que mantindrà Espanya unida, i no la constitució.
D’altra banda aspirem a més. No servirà de res la lluita contra el separatisme si deixem intactes les causes que l’han generat i engreixat. Volem ser l’embrió d’un moviment regeneracionista, en allò polític, en allò econòmic i en allò social, que s’estengui per tota Espanya. Volem un regim nou, volem una nova política, sense aquesta casta política corrupta i parasitària, sense uns partits oligàrquics que monopolitzin el poder, sense les escandaloses injustícies socials i amb una part creixent de la població en la pobresa, amb unes autonomies que siguin en veritat autonomies, i no microestats, amb uns governs que defensin els nostres interessos i no s’inclinin servilment a les imposicions de la UE o dels Estats Units. Volem un regim que doni a Espanya Sobirania, Llibertat i Justícia.
Per tot això os convoquem.
LinkBack URL
About LinkBacks
Citar
Marcadores