Tema: Lleida, una nación oprimida

Salutacions occidentals nano I si, veient lo "gallitos" que des de Cal Camacu s'estàn posant últimament, crec que també sería un bon moment per a desenterrar aquell tarragonisme/tortosisme d'anys enrere. Encara que m'agradaria deixar clar que el que aquí proposo no és un moviment "genuí", sino més aviat una resposta/reacció, meitad burlesca, meitad sincera, a la hipocresía i ànsies d'autoritarisme dels pixapins.

A hores d'ara, en el seu victimisme típic, els hi podrà molestar tindre la sensació de que son "oprimits" per Espanya, pero un cop siguin independents segur que no els hi farà res tractar a Lleida com el "fill tonto" que mai es queixa. Això, tot i que els abusos als que ens sotmeten podrien omplir un Telenoticies sencer en cas de produirse des de Madrid vers Catalunya, i no parlo únicament de temes de política regional, sino de temes que a un poble no acostumat al victimisme quasi judaic, com és el lleidatà, podríen passar desapercebuts, com ara el fet de que a la Mari Pau Huguet se la obligués a anar a un logopeda si volia presentar un programa a TV3, únicament perqué el seu accent era "massa lleidatà" (però de totes formes, nomès li va servir per a parlar una barreja bastant artificial), o que al programa Crackovia, es tracti al nostre Carles Puyol com una barreja de retardat mental, ingénu i "pueblerino", pel simple fet de ser lleidatà.

Però posats a jugar el seu joc, estaria bé que tot això no passés desapercebut per als lleidatans.

Així que bé, crec que ja va sent hora que aquest "fill tonto" s'espavili una mica, i aprengui d'uns dels millors mestres en això del victimisme barat, tot i que honestament, preferiría no tindre'm que rebaixar al seu nivell.