Les ofrezco en primicia una vieja canción carlista catalana

by Auguet

La recuperé del baúl de los recuerdos, como dice la canción, y hay que reconocer que los tiempos han pasado muy deprisa desde que fue escrita, pero ¡hay que ver cómo algunas cosas no cambian! Se podría aplicar, con algunos retoques oportunos, a la situación actual del país. No ha perdido vigencia.

Les sugiero que se la lean detenidamente (está en el catalán de antes de la reforma de Pompeu Fabra, pero se entiende bastante bien, incluso para los castellanohablantes).
Fue redactada por una dama carlista, una "pubilla" según he podido averiguar, de la masía del Cavaller de Vidrà, insigne heredad catalana fervientemente legitimista que lo dio todo por don Carlos en todas las guerras carlistas del XIX. Todo: dinero, refugio, armas, cuartel, documentación...

Allí se reunían las tropas, se daba albergue a los soldados, se alojaba a los oficiales y a los grandes dirigientes carlistas como Cabrera, Savalls, Camps, Tristany, Lizárraga, Castells... incluso se dieron por los alrededores algunas batallas (que ganamos con esfuerzo los carlistas) contra el ejército liberal.

Creo que una durante la Primera Guerra Carlista y otra durante la Guerra de los Matiners.

Savalls también realizó varias escaramuzas por los alrededores, e incluso el viejo Tristany (Rafael, no Benet) situó ahí su cuartel general para preparar la conquista de Vic, que fue todo un éxito pese a la verdadera masacre y destrucción que conllevó de tan bella localidad catalana (más por la resistencia empecinada de las milicias republicanas que por la testarudez de los carlistas). Pero es que en cuestión de tozudos y perseverantes, los carlistas catalanes se llevaban la palma (cuando se ponían todos de acuerdo en algo, claro está, que esto ya les era bastante difícil).

Se cuenta que hasta tuvieron que avanzar casa a casa perforando muros y tabiques y sorteando trincheras por el casco antiguo, pero los carlistas acabaron por ocupar victoriosamente la "ciudad de los santos", auténtica "Estella catalana".

En fin, ahí va esta curiosa y olvidada canción popular de los carlistas catalanes (guárdenla bien, que esto es oro histórico en paño):

///Recort y Memòria///

Carlistes del trenta cinc,
ah! quin temor que jo tinc,
que'l gran nét de Carlos Quint
enganyat sia.

¡Catalans! fueros o guerra,
¡Viva Déu! ja hi tornem ser!
sacudi'l! Desperta ferro
al crit de Carlos setè.

Fora quintes i reserves
------------------------
Fora els liberals catòlics
hipòcrites i tirans.
------------------------

Sacudim nostra apatia
si volem llibertat santa,
mirem bé'ls Vasco-Navarros
com sa fe llur mai se cansa.

Si sufrim algun revés,
no importa, que és ganància,
per quant Déu dispensa sempre
la victòria, a la constància.

Un voluntari catòlic
es més fort que cent masons
perquè'l Déu de les batalles,
protegeix als seus fills bons.

Obeïu cegos al Gefe,
que'us posia'l Rey per la guerra,
sens murmurar, sino parla
lo llenguatje de la terra.

Sobretot plantar prompte
bona Administració,
per no forçar mai als Gefes
a buscar la ració.

Causa enredo als Municipis
demanar als Gefes caudals,
perquè sempre hem vist que porta
fraus, discòrdia i altres mals.

Al publicar lleis i ordres,
fer-les sempre observar,
per no cumplir la llei dada,
millor és, no decretar.

Mireu què fa'l vil comerç
que ab voluntat, ràbia i saña,
dóna l'or, per derrocar
lo llegítim Rey d'Espanya.

Bé'm direu, y què em de fer?
voto a listo! així estem?
agarra'l, Desperta-ferro
viva'l Rey y somatent.

-------------------------

al Carlí, vèncer contaba
ab l'astúcia i l'or malvat.

Giraba el traïdor Cabrera
Catalunya, Centro i Nord,
sabent, que molts sols buscaben
galons, vanitat i or.

És molt astut e hipócrita
lo catòlic lliberal,
i el Carlí... ximplet com sempre
i d'Esperança inmortal.

Desconfieu d'aquell Gefe
que no té religió,
si ha girat a Déu la cara,
a son Rei serà traïdor.

Criden uns viva'l Savalls!
altres, viva lo Castells!
a Tristany tots l'adoraven,
i no es pensava ab lo Rei.

Ara's diu que tot va bé,
que's paga'l Clero y cobra,
i el que vulga ser Carlí,
que s'aconssoli ser pobre.

Brusi infame, i tu Mañer,
masònic i ple de ronya,
molts sants i savis t'abonen,
i et mantenen sens vergonya.

Uns homs honrats i de mèrit
feien Diputació,
i el seu zel mai pugué vèncer
mala Administració.

Valents, però vanitosos,
ingrats també i sens pudor,
i més mansos que una ovella,
a la vista d'un puny d'or.

Molts anys ha, no hi ha pas dubte,
som la burla de tothom,
antes, qu'éram bons Catòlics,
érem l'enveja del món.

¡Cuants conec que s'entretenen
a seguí'l joc del envit!
jugant sempre ab doblas naipes
al estil del Malamic.

Més aviat llegiria
la llanterna comunal,
no és hipòcrita, que és atea,
petrolera i federal.

Si boix se torna D. Carlos
ja'us dic jo qu'anirem bé,
perquè l'Espanya vuy dia,
un boix ha de menester.

¡Catalans! tingam fe i ànimo,
guerra! guerra! 'ls Alfonsins,
la victòria, és de Déu sempre,
y estic cert, darà'ls Carlins.


Extraído del Foro Carlista-www.ctcarlista.org