La mitologia tradicional europea atribueix la fundació de Roma a dos personatges anomenats Ròmul i Rèmul. Segons aquesta tradició, aquests dos personatges va ser criats enmig de la naturalesa amb la llet d´una lloba, que els protegí, se suposa, a l'abric d'una cova.

Catalunya també té una mitologia tradicional que fa referència a la seva fundació nacional, la qual, es pot entroncar dins la mitologia tradicional europea.

La fundació nacional de Catalunya s'atribueix a l'Otger Cataló, un personatge llegendari convertit en mite, el qual, també va ser alimentat per la llet d'un animal - en aquest cas una ovella -, i la companyia d'un gos gànguil que el va protegir en mig de la naturalesa, se suposa que, també, a l'abric d'una cova.

Alguns asseguren que va ser un personatge real que va servir amb les seves armes a Carlemany, l'Emperador d'Europa. La seva vida exemplar ha estat enaltida fins a convertir-lo en llegenda mitològica.
Otger Catalò, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un guerrer català va sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineus.

Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès per l´afecte del seu gos gànguil, el qual, diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava recuperant.

S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella.
En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.

Aquells artistes que van fer les verges negres què volien dir, què volien transmetre a aquells que les miressin?
Aquesta pregunta no se la plantegen aquells que no accepten el fet de les verges negres. N'hi ha que diuen que ningú va fer les verges negres, diuen que les imatges es van tornar negres per culpa del fum de les espelmes. Això és mentida. Les verges negres existeixen, algunes es van trobar negres, altres es van fer amb fusta i s van pintar, altres es va fer amb guix i es van pintar. El color negre formava part del seu simbolisme. Accepto el nom de verges negres, però també accepto el nom de verges romàniques. Encara que, no sé si el nom de "romàniques" és el més adient; els cristians de l'Església de Roma, no sempre les han acceptat com a pròpies ni han explicat el seu simbolisme.

Així doncs: Què ens volien dir aquells artistes que feien les verges romàniques o verges negres? Dic, verges romàniques o verges negres, les identifico per igual, perquè com veurem les característiques formals són les mateixes. Semblen fetes amb el mateix motlle. Insisteixo: blanquejades o encara ennegrides, semblen fetes pel mateix motlle.
Per saber què ens volien dir els artistes que les va fabricar, donat que no ho sabem per boca dels artistes, - si ho van deixar per escrit no ho conec; el que si conec és que a les esglésies on hi havia verges negres, s'hi ha produït molts saqueigs i al llarg dels segles s'han hagut d'amagar les imatges originals perquè algun poder les ha volgut destruir i anorrear -, en cal veure quines són les característiques de les imatges i deduir el seu sentit religiós de forma raonable. Tenint present, però, que tota religió, té quelcom de màgia i de misteri. Totes les obres d'art, i també la música, tenen quelcom de màgia i de misteri. Molt més doncs, en té l'art religiós. No perdem de vista que les imatges de les verges negres són unes obres d'art religiós. Les imatges són la forma, el seu sentit està en la substància. O sigui, en l'espiritualitat que ens transmeten. Què simbolitzen? Què signifiquen?

El temps anava passant, i quan va ser arribat el dia en el que l´Otger va considerar havia ja recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita.

El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat d´agrestos paratges. Amb els seus boixits , el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència dels Països Catalans havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les armes que tenien al seu abast.

Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns.
Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana.
Aquest 9 cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama"

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe vernacla.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l´altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, - que és situada a prop del monestir de Ripoll, que és alhora relacionat amb un altre mite català: Guifré d'Arrià, el Pelós -, i juraren complir amb lleialtat la seva paraula.

Montgrony està situat a prop del municipi de Gombreny, entre Vic i Berga.( Escric "Gombreny" i no "Gombrén" com s'accepta actualment perquè jo crec que el seu nom original i simbòlic era "Gombreny" donat que aquest acabat "ny" es present a molts topònims i cognoms catalans, a la vegada que es relacionat amb la religiositat dels monjos europeus de l'Orde de Cluny).

Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda.

L´únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador.

Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi.

Cal presentar atenció també al fet que "el gos" és també el nom amb el qual es coneix una constel·lació astrològica.

Otger Cataló va voler que el gos gànguil pintat al seu escut dugués un dogal d´or.

Aquest va ser un escut simbòlic de Catalunya. En el segle X, Guifré I el Pelòs va reinstaurar com a escut català l'escut dels quatre pals vermelles sobre fons groc.

Els 4 pals catalans també tenen un simbolisme iniciàtic: per determinat corrent cabalístic fan referència a les 4 lletres del nom de Déu - IHVH- que durant l'Edat Mitjana eren conegudes amb el nom de Tetragrammaton.