<<Carlinades. El “far west” a la catalana>>
Un nou llibre sobre el Carlisme. Pot ser interessant. El escriptor Jaime Grau va contestar unes preguntes al periodista Marc Serena.
Un estudi apropa al gran públic el moviment carlí.
De ben petit Jaime Grau havia sentit a parlar dels carlins. Estaven present en moltes converses. Fins i tot el meu padrí deia allò de “aquest porró no raja bé, sembla carlí”!. Eren una refèrencia estranya d’un passat que ningú coneixia bé del tot.
Ara acaba de publicar un llibre on explica aquets període d’una manera entenedora. <<Tot i durar 200 anys i protagonitzar una època molt violenta és poc coneguda>>. Hi ha descrit l’origen del moviment, el combat d’Avinyó, l’ocupació de les tropes de Rafael Tristany a manresa, la presa de Francesc Savalls de Berga… Els carlins van protagonitzar tres guerres civils alsegle XIX. <<No és tant un llibre d’aportar dades noves sinó com a primera aproximació>>. El resultat es diu Carlinades. El <<far west>> a la catalana i l’ha publicat Cossetània Edicions dins la col·lecció del programa. En Guàrdia de Catalunya Ràdio.
-Quines idees errònies tenim dels carlins?
-Molta gent creu que es tracta d’un simple moviment de forces reaccionàries que s’oposaven als correts liberals, o que era un simple conflicto dinàstic. És molt més complex que tot això. Els carlins aglomeraven moles factors de descontentament.
-Karl marx va interessar-se pels carlins catalans... En tenia una idea clara ?
-Si, els va definir molt bé. Va dir que són el poble sense idees i que els liberals són les idees sense el poble. Hi havia fenòmens similars a d’altres llocs del món.
-Els carlins es movien, sobre tot, en zones muntanyoses del país. Al llibre menciona el Solsonès i l’Alta Segarra, el lluçanès…Per què?
-El carlisme tenia més força allà on no havia arribat el tren. De fet, un dels seus passatems era cremar estacions de tren perquè significaba el progrés. A l’interior de Catalunya també hi havia molta força de la tradició religiosa. Els carlins van trovar en la geografia un aliat. Es coneixien molt bé el territori i això els permetia atacar ràpidament i fugir.
-Perquè Catalunya va ser un “far west””?
- El moviment carlí era èpic: n’estava ple, d’èpica. Sobretot en la segona i la tercera guerra carlina. Tenien unes tàctiques semblants a les dels indis! De fet, els carlins són una novel·la d’aventures més divertida i apassionant que el « far West ». Ara, com aquí no hem tingut el recolzament del cinema...
-Un exemple?
-Els carlins van aconseguir asaltar Manlleu amb una part de la tropa fent un castell de 8. sense graller, per no despertar ningú!Hi ha anècdotes inacabables i moments molt còmics!
-Queden moles carlins?
-Un dels misteris del moviment carlí és la seva persistència al llarg del temps. En queden pocs però són irreductibles i apassionats. Al segle passat moles dels catalans van desaparèixer al fracasar el cop d’estat contra la República. I a les eleccions 1977 van obtenir representacions.
-La guerra civil va dividir-los en dos grups…
-Si, hi ha una banda més progresista i una altre més tradicionalista, que es fan ressò dels aspectos més reaccionaris del carlisme…
-Tenen presència política?
-Ara mateix és un moviment testimonial però tenen certa presència a Navarra… I hi ha iniciatives curioses com colònies d’estiu per a fills de carlins! A Catalunya es van anar incorporant a d’altres forces polítiques. Es pot dir que el conflicto basc, navarrès, i en algun punt, el català, s’entenen millor coeixent el moviment. Ara, és difícil que es tornin a organitzar políticament. Catalunya ha estat una terra liberal, oberta, de contacte amb d’altres territoris. Els carlins han estat més aviat una anècdota curiosa i circunscrita a determinats llocs.
Marcadores