Resum d'un programa d'historia sobre Francesch Savall i Massot.

Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), Espanya passa per un moment molt crispat entre progressistes i demòcrates, republicans, monàrquics conservadors i carlins. El govern és fruit d'una coalició entre progressistes i demòcrates, i el rei és Amadeu I, de la dinastia italiana dels Savoia. El país té una constitució democràtica, sufragi universal ¿només per als homes- i s'han reconegut molts drets ciutadans. Però els sectors conservadors, especialment els terratinents i l'església, no accepten ni les reformes democràtiques ni aquell rei.
Per als carlins, el rei legítim hauria de ser Carles Maria de Borbó, mentre que els qui han donat suport a Isabel II, ara a l'exili, defensen els drets del seu fill, el futur Alfons XII. També els republicans intenten treure profit del canvi de dinastia, i somien en la República democràtica, que acabarà sent proclamada al febrer del 1873 i durarà tan sols onze mesos.
El protagonista d'aquesta història, que es diu Francesc Savalls, va néixer en una gran propietat rural a la Pera, al Baix Empordà.
Savalls es va convertir en un dels personatges més carismàtics i polèmics de la carlinada. Practicava una guerra de guerrilles contra les forces del govern liberal i reclutava gent per formar un exèrcit que, tal com escriu Marià Vayreda en Records de la darrera carlinada, "mentre sapiguessin formar en les places dels pobles i desfilar en les entrades i sortides amb lo degut ordre, ja n'hi havia prou".
En aquell context d'inestabilitat -en què també es va produir la primera revolta independentista cubana-, l'exèrcit regular no va aconseguir sufocar aquestes partides carlines mal armades. Els carlins, més bons coneixedors del territori i amb més suport popular a la muntanya, van assaltar ciutats com ara Reus, Manresa i Igualada i en van ocupar d'altres com ara Vic i la Seu d'Urgell. I, a més, tenien un gran avantatge: la protecció de la frontera. Quan les coses anaven malament, només els calia travessar la frontera. Al Rosselló, hi tenien un autèntic santuari. A Perpinyà, molts francesos de bona posició ajudaven els carlins perquè eren tradicionalistes que també volien restaurar la monarquia a França.
Després del cop d'estat del general Pavia l'any 1874, que va posar fi a la I República (febrer del 1873 - gener del 1874), es va iniciar una ofensiva per eliminar les forces de Savalls. El 13 de març del 1874, dos mil cinc-cents soldats de l'exèrcit regular van entrar a la Garrotxa amb l'objectiu d'alliberar la guarnició d'Olot, assetjada des de feia dies pels carlins. Els carlins van esperar l'enemic al Cim de Toix. Va ser una batalla en la qual va comptar molt més la tàctica que no pas el combat cos a cos i l'exèrcit regular no va poder treure els batallons de les fondalades i es van haver de rendir. El general Savalls es va atribuir tot l'èxit de la victòria i al cap de tres dies va ocupar Olot i es va instal·lar a la casa Solà-Morales on organitzava balls amb l'aristocràcia i festes per a la població. Savalls, però, tenia una altra cara molt menys festiva. Al juliol del 1874, al castell de Llaés va fer afusellar setanta-dos presoners, i, no era la primera vegada, a Sant Joan de les Abadesses n'havia afusellat més d'un centenar.
Tot i la victòria puntual a Olot, el poder dels carlins a Espanya estava en franc retrocés. Pocs mesos després, al desembre del 1874, Alfons XII va ser proclamat rei mitjançant un cop d'estat protagonitzat a Sagunt pel general Martínez Campos. A l'octubre del 1875, Francesc Savalls tornava a travessar la frontera cap a França. Sortia d'incògnit. La tercera i última guerra carlina a Catalunya s'havia acabat.