Creo que es este de aquí y que incluso se puede descargar:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i...&p_ex=cardener
Resum d'un programa d'historia sobre Francesch Savall i Massot.
Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), Espanya passa per un moment molt crispat entre progressistes i demòcrates, republicans, monàrquics conservadors i carlins. El govern és fruit d'una coalició entre progressistes i demòcrates, i el rei és Amadeu I, de la dinastia italiana dels Savoia. El país té una constitució democràtica, sufragi universal ¿només per als homes- i s'han reconegut molts drets ciutadans. Però els sectors conservadors, especialment els terratinents i l'església, no accepten ni les reformes democràtiques ni aquell rei.
Per als carlins, el rei legítim hauria de ser Carles Maria de Borbó, mentre que els qui han donat suport a Isabel II, ara a l'exili, defensen els drets del seu fill, el futur Alfons XII. També els republicans intenten treure profit del canvi de dinastia, i somien en la República democràtica, que acabarà sent proclamada al febrer del 1873 i durarà tan sols onze mesos.
El protagonista d'aquesta història, que es diu Francesc Savalls, va néixer en una gran propietat rural a la Pera, al Baix Empordà.
Savalls es va convertir en un dels personatges més carismàtics i polèmics de la carlinada. Practicava una guerra de guerrilles contra les forces del govern liberal i reclutava gent per formar un exèrcit que, tal com escriu Marià Vayreda en Records de la darrera carlinada, "mentre sapiguessin formar en les places dels pobles i desfilar en les entrades i sortides amb lo degut ordre, ja n'hi havia prou".
En aquell context d'inestabilitat -en què també es va produir la primera revolta independentista cubana-, l'exèrcit regular no va aconseguir sufocar aquestes partides carlines mal armades. Els carlins, més bons coneixedors del territori i amb més suport popular a la muntanya, van assaltar ciutats com ara Reus, Manresa i Igualada i en van ocupar d'altres com ara Vic i la Seu d'Urgell. I, a més, tenien un gran avantatge: la protecció de la frontera. Quan les coses anaven malament, només els calia travessar la frontera. Al Rosselló, hi tenien un autèntic santuari. A Perpinyà, molts francesos de bona posició ajudaven els carlins perquè eren tradicionalistes que també volien restaurar la monarquia a França.
Després del cop d'estat del general Pavia l'any 1874, que va posar fi a la I República (febrer del 1873 - gener del 1874), es va iniciar una ofensiva per eliminar les forces de Savalls. El 13 de març del 1874, dos mil cinc-cents soldats de l'exèrcit regular van entrar a la Garrotxa amb l'objectiu d'alliberar la guarnició d'Olot, assetjada des de feia dies pels carlins. Els carlins van esperar l'enemic al Cim de Toix. Va ser una batalla en la qual va comptar molt més la tàctica que no pas el combat cos a cos i l'exèrcit regular no va poder treure els batallons de les fondalades i es van haver de rendir. El general Savalls es va atribuir tot l'èxit de la victòria i al cap de tres dies va ocupar Olot i es va instal·lar a la casa Solà-Morales on organitzava balls amb l'aristocràcia i festes per a la població. Savalls, però, tenia una altra cara molt menys festiva. Al juliol del 1874, al castell de Llaés va fer afusellar setanta-dos presoners, i, no era la primera vegada, a Sant Joan de les Abadesses n'havia afusellat més d'un centenar.
Tot i la victòria puntual a Olot, el poder dels carlins a Espanya estava en franc retrocés. Pocs mesos després, al desembre del 1874, Alfons XII va ser proclamat rei mitjançant un cop d'estat protagonitzat a Sagunt pel general Martínez Campos. A l'octubre del 1875, Francesc Savalls tornava a travessar la frontera cap a França. Sortia d'incògnit. La tercera i última guerra carlina a Catalunya s'havia acabat.
"El nombre de España, que hoy abusivamente aplicamos al reino unido de Castilla, Aragón y Navarra, es un nombre de región, un nombre geografico, y Portugal es y será tierra española, aunque permanezca independiente por edades infinitas; es más, aunque Dios la desgaje del territorio peninsular, y la haga andar errante, como a Délos, en medio de las olas. No es posible romper los lazos de la historia y de la raza, no vuelven atrás los hechos ni se altera el curso de la civilización por divisiones políticas (siquiera eternamente), ni por voluntades humanas.
Todavía en este siglo ha dicho Almeida-Garret, el poeta portugués por excelencia."Españoles somos y de españoles nos debemos preciar cuantos habitamos la península ibérica" .España y Portugal es tan absurdo como si dijéramos España y Catalunya. A tal extremo nos han traído los que llaman lengua española al castellano e incurren en otras aberraciones por el estilo."
Marcelino Menéndez Pelayo.
Creo que es este de aquí y que incluso se puede descargar:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i...&p_ex=cardener
He visto la parte de Savalls y está bien, pero como siempre se dicen cosas que... bueno. Resulta que los "grandes terratenientes" (sic) y "la Iglesia" --como un todo-- eran el apoyo de los carlistas. Es el daño de la historiografía marxista, que ha tenido tanta fuerza que ya se aplican sus esquemas sin pararse a comprobar si son ciertos. ¿La pequeña y mediana nobleza rural y los medianos propietarios son "los grandes terratenientes"? Puede que los jornaleros y artesanos que constituían la mayoría de los voluntarios también fueran "grandes terratenientes" y potentados. ¿Y en cuanto a la jerarquía que se mantuvo liberal en todo momento (una gran mayoría)? En fin, dejémoslo. También estan muy bien esos fragmentos en que sin venir a cuento aprovecha para soltar la doctrina inmigracionista progre y explicarnos que nadie es extranjero y las fronteras no valen nada. Pero aún así merece la pena verlo.
Actualmente hay 1 usuarios viendo este tema. (0 miembros y 1 visitantes)
Marcadores