Búsqueda avanzada de temas en el foro

Resultados 1 al 5 de 5

Tema: Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans

  1. #1
    Avatar de Donoso
    Donoso está desconectado Technica Impendi Nationi
    Fecha de ingreso
    06 mar, 05
    Ubicación
    Bellatrix Castilla
    Mensajes
    5,184
    Post Thanks / Like

    Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans

    Joan Maragall.
    Imágenes adjuntadas Imágenes adjuntadas
    Aquí corresponde hablar de aquella horrible y nunca bastante execrada y detestable libertad de la prensa, [...] la cual tienen algunos el atrevimiento de pedir y promover con gran clamoreo. Nos horrorizamos, Venerables Hermanos, al considerar cuánta extravagancia de doctrinas, o mejor, cuán estupenda monstruosidad de errores se difunden y siembran en todas partes por medio de innumerable muchedumbre de libros, opúsculos y escritos pequeños en verdad por razón del tamaño, pero grandes por su enormísima maldad, de los cuales vemos no sin muchas lágrimas que sale la maldición y que inunda toda la faz de la tierra.

    Encíclica Mirari Vos, Gregorio XVI


  2. #2
    Toronjo está desconectado Miembro Respetado
    Fecha de ingreso
    11 may, 09
    Ubicación
    Huelva
    Mensajes
    933
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans

    La vaca cega

    Topant de cap en una i altra soca,
    avançant d'esma pel camí de l'aigua,
    se'n ve la vaca tota sola. És cega.
    D'un cop de roc llançat amb massa traça,
    el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
    se li ha posat un tel: la vaca és cega.
    Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
    mes no amb el posat ferm d'altres vegades
    ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
    Ses companyes, pels cingles, per les comes,
    pel silenci dels prats i en la ribera,
    fan dringar l'esquellot mentre pasturen
    l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
    Topa de morro en l'esmolada pica
    i recula afrontada... Però torna,
    i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
    Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
    al cel, enorme, l'embanyada testa
    amb un gran gesto tràgic; parpelleja
    damunt les mortes nines, i se'n torna
    orfe de llum sota del sol que crema,
    vacil·lant pels camins inoblidables,
    brandant lànguidament la llarga cua.



    * * *

    El cant de la senyera

    Al damunt dels nostres cants
    aixequem una Senyera
    que els farà més triomfants.

    Au, companys, enarborem-la
    en senyal de germandat!
    Au, germans, al vent desfem-la
    en senyal de llibertat.
    Que voleï! Contemplem-la
    en sa dolça majestat!

    Oh bandera catalana!,
    nostre cor t'és ben fidel:
    volaràs com au galana
    pel damunt del nostre anhel:
    per mirar-te sobirana
    alçarem els ulls al cel.

    I et durem arreu enlaire,
    et durem, i tu ens duràs:
    voleiant al grat de l'aire,
    el camí assanyalaràs.
    Dóna veu al teu cantaire,
    llum als ulls i força al braç.


    * * *
    "QUE IMPORTA EL PASADO, SI EL PRESENTE DE ARREPENTIMIENTO, FORJA UN FUTURO DE ORGULLO"

  3. #3
    Toronjo está desconectado Miembro Respetado
    Fecha de ingreso
    11 may, 09
    Ubicación
    Huelva
    Mensajes
    933
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans

    Oda infinita

    Tinc una oda començada
    que no puc acabar mai;
    dia i nit me l’ha dictada
    tot quant canta en la ventada,
    tot quant brilla per l’espai.

    Va entonar-la ma infantesa
    entre ensomnis d’amor pur;
    decaiguda i mig malmesa,
    joventut me l’ha represa
    amb compàs molt més segur.

    De seguida, amb veu més forta,
    m’han sigut dictats nous cants;
    pro, cada any que el temps s’emporta,
    veig una altra esparsa morta
    i perduts els consonants.
    Ja no sé com començava
    ni sé com acabarà,
    perquè tinc la pensa esclava
    d’una força que s’esbrava
    dictant-me-la sens parar.

    I aixís sempre, a la ventura,
    sens saber si lliga o no,
    va enllaçant la mà insegura
    crits de joia, planys d’amargura,
    himnes d’alta adoració.

    Sols desitjo, per ma glòria,
    que si algú aquesta oda sap,
    al moment en què jo mòria,
    me la diga de memòria
    mot per mot, de cap a cap.

    Me la diga a cau d’orella
    esbrinant-me, fil per fil,
    de la ignota meravella
    que a la vida ens aparella
    el teixit ferm i subtil.

    I sabré si en lo que penses
    ¡oh poeta extasiat!
    hi ha un ressò de les cadenes
    de l’aucell d’ales immenses
    que nia en l’eternitat.


    Oda a Espanya

    Escolta, Espanya, la veu d’un fill
    que et parla en llengua no castellana:
    parlo en la llengua que m’ha donat
    la terra aspra;
    en 'questa llengua pocs t’han parlat;
    en l’altra, massa.

    T’han parlat massa dels saguntins
    i dels qui per la pàtria moren;
    les teves glòries i els teus records,
    records i glòries només de morts:
    has viscut trista.

    Jo vull parlar-te molt altrament.
    Per què vessar la sang inútil?
    Dins de les venes vida és la sang,
    vida pels d’ara i pels que vindran;
    vessada, és morta.

    Massa pensaves en ton honor
    i massa poc en el teu viure:
    tràgica duies a mort els fills,
    te satisfeies d’honres mortals
    i eren tes festes els funerals,
    oh trista Espanya!

    Jo he vist els barcos marxar replens
    dels fills que duies a que morissin:
    somrients marxaven cap a l’atzar;
    i tu cantaves vora del mar
    com una folla.

    On són els barcos? On són els fills?
    Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
    tot ho perderes, no tens ningú.
    Espanya, Espanya, retorna en tu,
    arrenca el plor de mare!

    Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal;
    que el plor et torni feconda, alegre i viva;
    pensa en la vida que tens entorn:
    aixeca el front,
    somriu als set colors que hi ha en els núvols.
    On ets, Espanya? No et veig enlloc.
    No sents la meva veu atronadora?
    No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
    Has desaprès d’entendre an els teus fills?
    Adéu, Espanya!



    Cant del retorn

    Tornem de batalles, venim de la guerra,
    i no portem armes, pendons ni clarins:
    vençuts en la mar i vençuts en la terra,
    som una desferra.
    Duem per estela taurons i dofins.
    Germans que en la platja plorant espereu,
    ploreu, ploreu!

    Pel mar se us avança la host macilenta
    que branda amb el brand de la nau que la duu.
    Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
    Som dèbils per tu.
    Germans que en la platja plorant espereu,
    ploreu, ploreu!

    Venim tots de cara al vent de la costa,
    encara que ens mati per fred i per fort,
    encara que restin en sense resposta
    més d’un crit de mare quan entrem al port.
    Germans que en la platja plorant espereu,
    ploreu, ploreu!

    De tants com ne manquen duem la memòria
    de lo que sofriren, de lo que hem sofert,
    de la trista lluita sense fe ni glòria
    d’un poble que es perd.
    Germans que en la platja plorant espereu,
    ploreu, ploreu!

    Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
    per oir les gestes que li hem de contar:
    digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
    la llengua amb què l’haurem de fer plorar.

    Si encara és ben viu el record d’altres gestes,
    si encara les serres que ens han d’enfortir
    s’aixequen serenes damunt les tempestes
    i bramen llurs boscos al vent ponentí,
    germans que en la platja plorant espereu,
    no ploreu: rieu, canteu!
    "QUE IMPORTA EL PASADO, SI EL PRESENTE DE ARREPENTIMIENTO, FORJA UN FUTURO DE ORGULLO"

  4. #4
    Avatar de Javi Hispánico
    Javi Hispánico está desconectado Miembro graduado
    Fecha de ingreso
    30 ago, 07
    Ubicación
    Barcelona, Principat de Catalunya
    Mensajes
    222
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans

    Alguien sabria decirme cuando dijo Joan Maragall la frase de:
    Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans.

  5. #5
    Avatar de Lizcano de la Rosa
    Lizcano de la Rosa está desconectado Miembro graduado
    Fecha de ingreso
    22 oct, 07
    Mensajes
    273
    Post Thanks / Like

    Respuesta: Espanyols? I tant! Ho som més que els castellans

    Libros antiguos y de colección en IberLibro
    ¿Y por qué no más que los andaluces, asturianos, leoneses, vascos, gallegos, valencianos, baleares, manchegos, murcianos, extremeños, riojanos, etc, etc.? ¿O es que para Maragall todo lo que no era catalán era castellano?¿o es que, a lo mejor, reconocía a los castellanos como forjadores de España y no podía haber castellanos antiespañoles? Hum...
    Memento mori.

Información de tema

Usuarios viendo este tema

Actualmente hay 1 usuarios viendo este tema. (0 miembros y 1 visitantes)

Temas similares

  1. Respuestas: 5
    Último mensaje: 17/02/2009, 23:52
  2. "Ja venen los catalans"
    Por Juan del Águila en el foro Catalunya
    Respuestas: 6
    Último mensaje: 06/02/2009, 13:25
  3. Lo Diccionari Lleidatà
    Por Lo ferrer en el foro Catalunya
    Respuestas: 0
    Último mensaje: 08/06/2005, 16:26
  4. Respuestas: 3
    Último mensaje: 22/03/2005, 22:38
  5. Tirant lo Blanch, obra insígnia de Joanot Martorell
    Por Lo ferrer en el foro Catalunya
    Respuestas: 0
    Último mensaje: 14/03/2005, 18:25

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •