Corona de Mallorca

1276 – 1349

image.jpg


Territoris de la Corona de Mallorca


Capital Palma


Forma de governo Monarquia pactista
Rei de Mallorca
• 1276-1311 Jaume el Prudent
• 1311–1324 Sanç el Pacífic
• 1324-1349 Jaume el Temerari


Història
• Testament de Jaume I 1276
• Batalla de Llucmajor 1349


La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca. Amb la mort de Jaume III de Mallorca, aquests territoris, amb l'excepció dels occitans, que Jaume III havia venut al Regne de França, es reincorporaren a la Corona d'Aragó, de la qual formaren part fins a la seva extinció i la del Regne de Mallorca, a la Guerra de Successió. La Corona de Mallorca eren, doncs, les propietats de la branca mallorquina del Casal de Barcelona, i va desaparèixer en extingir-se aquesta i no s'ha de confondre amb el Regne de Mallorca.


Àmbit


La Corona de Mallorca comprenia el Regne de Mallorca, format pròpiament per l'illa d'aquest nom, més Menorca (llavors encara en poder dels musulmans)- i les Pitiüses, fora ja del regne hi havia Els comtats de Rosselló i Cerdanya, que incloïa a més el Conflent, el Vallespir i el Capcir, i la senyoria de Cotlliure (aproximadament l'actual Catalunya del Nord) i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitània (la senyoria de Montpeller, la baronia de Montpeller i els enclavaments de l'Omeladès i el Carlat.


Formació


Jaume I en el seu darrer testament (1262), planejà de segregar de la Corona d'Aragó el Regne de Mallorca, els comtats nord-pirinencs i les terres occitanes, com a herència del seu fill menor Jaume II de Mallorca, i constituí el que s'ha anomenat Corona de Mallorca, sense cap mena de submissió en forma de vassallatge al germà gran, Pere, que rebé la major part del patrimoni, inclòs l'Aragó, per la qual cosa mantenia el nom de Corona d'Aragó. El 1256, però, Jaume I ja havia fet reconèixer als jurats de Mallorca el seu fill Jaume com a hereu del Regne de Mallorca i de Montpeller (el Rosselló, la Cerdanya i el Conflent s'afegirien al testament). En morir el Conqueridor el 1276, s'acabà de formar, doncs, la Corona de Mallorca.


La creació de la Corona de Mallorca era l'expressió d'una concepció patrimonial de l'estat i la seva composició no reflectia cap entitat històrica, nacional ni cultural preexistent, ni cap condicionant geogràfic (s'ha parlat d'una talassocràcia. La realitat és que segons a quina edat s'hagués mort el Conqueridor s'hauria aplicat un testament cada vegada diferent, atès que en va redactar sis. Així, Mallorca hauria pogut formar una corona amb el País Valencià, la Catalunya Nord i les terres occitanes (1244), unitat que no sabem quin nom hauria tingut, però segur que no hauria estat el de Regne de Mallorca; o no hauria tingut cap relació amb cap territori continental i el seu rei hauria estat Pere (1248); o hi hauria hagut una Corona de Mallorca només amb les Balears i Montpeller (1253). Només segons el tercer, cinquè i sisè testament de Jaume I, al seu fill Jaume li haurien tocat les Balears, totes soles o amb un o un altre territori continental, mai el mateix, fora de Montpeller (tal volta per l'aïllament d'aquesta senyoria envers els altres territoris).


Els reis de la casa reial de Mallorca són els següents:


Reis de Mallorca fins a la fi de la Corona de Mallorca


Corona d'Aragó


1231 - 1276: Jaume I el Conqueridor, creador del Regne de Mallorca, primer, i de la Corona de Mallorca, després.
1236-1255: Pere de Portugal, Senyor de Mallorca, vassall de Jaume I el Conqueridor.
Corona de Mallorca


1276 - 1311: Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor.
Pel Tractat de Perpinyà (1279), Jaume II de Mallorca s'enfeudà al seu germà Pere el Gran
El 1285, el rei Pere III d'Aragó emprengué la Confiscació del Regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca per la seva aliança amb el Regne de França durant Croada contra la Corona d'Aragó. Eivissa fou confiscada el 1286, i Menorca fou conquerida el 1287.
Pel Tractat d'Anagni, Jaume II d'Aragó li retornà totes les illes. Els territoris continentals de la Corona (el comtat del Rosselló, el comtat de Cerdanya, etc.) havia restat sempre sota el seu domini.
1311 - 1324: Sanç o Sanxo I de Mallorca, fill de l'anterior
1324 - 1349: Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior
1349 - 1375: Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior. Rei titular, mai reconegut per Pere III el Cerimoniós.
1375 - 1403: Elisabet de Mallorca, germana de l'anterior i reina titular.
Extinció


La Corona de Mallorca gairebé des del mateix moment de la seva formació estigué condemnada a l'extinció (per la importància estratègica dels comtats catalans nord-pirinencs, entre Catalunya i la Corona francesa, sobretot, i la feblesa de la Corona de Mallorca, per la seva inferioritat en extensió i població, la discontinuïtat territorial i la distància entre els territoris). Jaume I ja hagué de recomanar a Jaume II que es mantingués unit al seu germà gran Pere i, segons Josep Maria Quadrado, els pobladors catalans dels nous regnes no veien com a enemics els seus parents de Catalunya, cosa que facilità la reincorporació a la Corona d'Aragó.


Ja en vida de Jaume I el Conqueridor, el futur Pere III d'Aragó, d'acord amb els principals juristes del país, va redactar una protesta secreta contra el testament de son pare que dividia els seus territoris. Com a conseqüència de la voluntat del rei en Pere III d'Aragó i dels fets estructurals esmentats, els dos germans signaren el Tractat de Perpinyà (1279) que infeudava el rei de Mallorca al d'Aragó, contra la voluntat i els drets del menor. El 1283, Pere III d'Aragó ocupà el Rosselló, en el context de la guerra amb França per Sicília, i el seu fill Alfons II d'Aragó ocupà Mallorca i Eivissa, i el 1287 conquerí Menorca als musulmans. Mort Alfons, l'hereu, el seu germà Jaume II d'Aragó, el 8 d'agost 1291 signà un compromís de no separar mai el Regne de Mallorca de Catalunya, València i Aragó. Però, perquè el papa, Bonifaci VIII, aixecàs l'excomunió que havia dictat envers ell, tornà la Corona de Mallorca. Jaume II hagué de tornar reconèixer la infeudació (1297), però ho féu redactant alhora una protesta secreta.


Pere IV d'Aragó reincorporà les terres de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó el 1343, expropiant els béns a Jaume III de Mallorca mitjançant una sentència en el procés contra el seu parent per incompliment de deures vassallàtics. Després vindrien les accions bèl·liques i la mort de Jaume III a la Batalla de Llucmajor (1349), després de vendre Montpeller i els feus de l'Omeladès i el Carladès a Felip de Valois. La reincorporació es féu definitiva mitjançant el Jurament per les Illes fet des de Pere IV d'Aragó per tots els reis, fins a Felip IV de Borbó de no separar les Balears ni cap altre territori de la Corona d'Aragó.


Genealogia de la casa de Mallorca


└─Jaume I×Violant d’Hongria
├─Pere el Gran⇒Corona d'Aragó
└─Jaume II×Esclarmonda de Foix
├─Jaume de Mallorca
├─Sanç I×Maria de Nàpols
├─Ferran de Mallorca×1.Isabel de Sabran×2.Isabel d’Ibelin
│ ├─1.Jaume III de Mallorca×1.Constança d'Aragó×2.Violant de Vilaragut
│ │ ├─1.Jaume IV×Joana I de Napols
│ │ ├─1.Elisabet de Mallorca×1.Joan II de Montferrat×2.Conrad de Reichach
│ │ │ ├─1.Otó II de Montferrat ×Violant Visconti
│ │ │ ├─1.Joan III de Montferrat
│ │ │ ├─1.Teodor II de Montferrat×1.Argentina Malaspina×2.Joana de Bar×3.Margarida d’Acaia
│ │ │ │ ├─2.Joan Jaume de Montferrat×Joana de Savoia
│ │ │ │ ├─2.Sibil·la Paleòleg
│ │ │ │ └─2.Sofia Paleòleg≠1.Felip Maria Visconti×2.Joan VIII Paleòleg
│ │ │ ├─1.Guillem de Montferrat
│ │ │ ├─1.Margarida de Montferrat×Pere II d'Urgell
│ │ │ │ ├─Elionor d’Urgell
│ │ │ │ ├─Cecília d’Urgell×Bernat de Cabrera
│ │ │ │ ├─Jaume II d’Urgell×Isabel d’Aragó
│ │ │ │ ├─Pere d’Urgell
│ │ │ │ ├─Joan d’Urgell
│ │ │ │ ├─Antoni d’Urgell
│ │ │ │ ├─Tadeu d’Urgell
│ │ │ │ └─Beatriu d’Urgell
│ │ │ └─2.Miquel de Reichach
│ │ └─2.Esclarmonda de Mallorca
│ └─2.Ferran de Mallorca×Esquiva de Xipre
│ └─Alícia de Mallorca×Felip d’Ibelin
├─Sança de Mallorca×Robert I de Nàpols
├─Felip de Mallorca
├─Elisabet de Mallorca×Joan Manuel de Castella
└─Saura de Mallorca×1.Pere Galceran de Pinós×2.Berenguer de Vilaragut

Fuente: Wikipedia.