Ramon Sales i Amenós (La Fuliola, 1893 - Barcelona 1936). Sindicalista i Representant de comerç. Pertanyia a una família d'ideologia carlina i es traslladà a Barcelona de ben jovenet, d´on era dirigent del tradicionalista moviment “Crit de Pàtria”. El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de Barcelona de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària, el 1919 junt amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors, més coneguda com a “Unió de Sindicats Lliures”. En proclamar-se la Segona República Espanyola, es traslladà a França. Més tard tornà a Barcelona i intentà, amb poc èxit, reorganitzar el Sindicat Lliure. Fou detingut la primavera del 1936. El 19 de juliol sortí de la presó, però poc després fou detingut per milicians d´esquerres i assassinat a les Rambles de Barcelona mitjançant el desquarterament amb quatre automòbils davant el diari “Solidaridad Obrera”. L´esclat de la guerra civil fou el detonant de la persecució de tots els militants del “Lliure” ordenat per Lluís Companys, Altres 112 sindicalistes foren assassinats seguint el dictat de Companys, com en Joan Bonafont i Grañé. (Tivenys 1894- 1936). Sindicalista. Cambrer de professió, treballava a Barcelona i era cap del “Sindicat Lliure d´hosteleria” i vocal del sindicat, apart de membre del Carlisme català. Va participar en les lluites sindicals i s´enfrontà amb membres del “Sindicat Únic”, fou perseguit fins al seu poble natal i assassinat el 17 d´octubre davant tota la seva familia per part del “Comitè Antifeixista”; Frederic Carrió i Barris (Barcelona 1906- 1936, enginyer i cap de Barcelona dels “Requetès” i del “Sindicat Lliure”); Daniel Altadill i Vidal (Tortosa 1869- El Morrot 1936 fuster i cap del “Sindicat Lliure de la Fusta” capturat a Barcelona i torturat a la txeca de Sant Elies); Llàtzer Casanovas i Mas (Sort 1896 - Barcelona 1936, forner, vocal de la “Junta directiva nacional dels Sindicats Lliures” des del 1929 i dirigent del “Sindicat Lliure de Flequers”, fou el fundador el 1930 de la “Federació Obrera Catalana” i candidat a les eleccions sindicals, fou assassinat per les esquerres el 31 de juliol del 36); María Segura i Nieto (Barcelona 1900-1936, funcionaria municipal de l´Ajuntament de Barcelona i dirigent del “Sindicat Lliure”); Natali Alvarado i Simó (Casp 1895- Barcelona 1936, empleat ferroviari i dirigent sindicalista, ferit en diverses ocasions en enfrontaments amb els anarquistes, fou assassinat junt els seus germans Agustí i Damià, també membres del sindicat); Josep Maria Pons i Escoda (Barcelona 1890- Montcada i Reixac 1937, polític, sindicalista i comerciant, regidor de l´ajuntament de Barcelona del 1928 fins el 1931, president del “Sindicat Lliure d´empleats de Banca i Bolsa”, president de la “Cooperativa de cases barates del Sindicat Lliure”, membre de la “Unión Patriótica”, detingut a l´inici de la guerra civil per les patrulles de control a les ordres de Lluís Companys, fou executat al cementiri de Montcada); Francesc Arcarons i Posalba (Sant Esteve de Sesrovires 1902- Barcelona 1936, funcionari); Pere Lluis i Quadrench (Membre del Sindicat Lliure, sindicalista i propagandista catòlic, soci barcelonista, mort pels anarquistes del Sindicat únic); Jaume Barrera i Ribó (Agramunt 1909- Barcelona 1936, xofer, cap de les joventuts del sindicat i membre del “Requetè”, detingut el 16 de juliol, dos dies abans de l´aixecament militar, fou assassinat el 21 d´agost del 36 a la carretera del port); Nicanor Costa i Duràn (Barcelona 1896-1936), Sindicalista del “Sindicat Lliure” de l´ajuntament de Barcelona, funcionari municipal, president del “Cercle Tradicionalista de la Rambla de Catalunya" i dirigent del “Jaimisme Barceloní” i del “Requetè”, assasinat per membres d´EC); Enric Bergadà i Tous (Badalona 1874- Barcelona 1936, empleat dels serveis públics de l´ajuntament de Badalona, caporal del “Somatent Català” vice-president el 1922 de l´associació “Ajuda al soldat espanyol d´Africa” i dirigent del “Sindicat Lliure de Funcionaris”, assassinat al Tibidabo); Joan Isern i Buscató (Barcelona 1893-1936, funcionari i sindicalista, directiu del “Sindicat Lliure”, assassinat a l´hipódrom l´agost del 36); Josep Colom i Vidal (Sant Feliu de Guíxols 1915- Castell de Montjuic 1936, escrivent, membre del “Requetè” i del “Sindicat Lliure”, vice-president de la FJCC de la zona de “La Maresma de Barcelona”, va participar en la sublevació militar del 18 de juliol del 36, detingut i torturat al vaixell “Uruguay”, fou afussellat a les fosses del castell de Montjuic el 28 de novembre del 36); Juli Alarcón i Pèrez (Badalona 1882-1936, músic i membre del “Sindicat Lliure”); Joan Laguía i Lliteras (Barcelona 1890- Madrid 1936, escriptor, sindicalista i periodista, fou el president del sindicat català de dretes “Sindicat Lliure” i principal ideòleg del sindicat, escriptor sobre política e història, com “Aventuras de Ulises”, “Política Española” o “Rey que tuvo un solo amor”); Josep Guasch i Rovirosa (Barcelona 1892- 1936, empleat municipal); Felip Belmonte i Bretones (Barcelona 1896-1936, barber i dirigent del “Sindicat Lliure de Barbers”, tingué greus enfrontaments amb la CNT i fou detingut el 1918 i el 1922 per esbatusses amb àcrates, detingut pels anarquistes i assassinat el desembre del 36); Antoni Milián i Sancho (Barcelona 1895- 1936, fuster i cap dels “Sindicat Lliure de Fusters” i vocal de la “Junta Nacional dels Sindicats Lliures”, fou assassinat el 19 d´agost a Can Tunis); Àngel Canes i Pons (Barcelona 1890- 1936, paleta i sindicalista, membre de la “Comunió Tradicionalista”); Antoni Bonet i Villafranca (Igualada 1896- Montcada i Reixac 1936, membre electe del “Tribunal Industrial” i del jurat obrer des del 1926, dirigent del “Sindicat Lliure” i del Carlisme català, detingut pels escamots de control de la Generalitat, torturat i assasinat); Àngel Montull i Tembleque. (Barcelona 1901-1936, membre de la direcció i tresorer dels “Sindicats Lliures”, fou el president de la mutua sindical “Instituto Obrero de Seguros Sociales”, i propagandista dretà i tradicionalista, fou assassinat el 28 de juliol); Josep Montull i Tembleque (Barcelona 1893-1937 sindicalista i tradicionalista); Estanislao Rico i Ariza, (Barcelona 1895- Montcada i Reixac 1936, periodista, president de la “Asociación y Mutua de Empleados del ayuntamiento de Barcelona”, i polític Carlista,l fundador de revistes i periòdics, com “La Protesta”, “La Reacción”, ademès era funcionari de l´ajuntament de Barcelona i directiu del “Sindicat Lliure”); Josep Maria Tomàs i Alvaro. (Barcelona 1900-1936, advocat i dirigent del “Sindicat Lliure” des de ben jove era directiu de les “Joventuts Antimarxistes” a la universitat, a l´inici de la guerra civil fou detingut i salvatjament torturat segons ordres de Lluis Companys); Manuel Bernardo i Pàmies (Torrelles de Llobregat 1890- Barcelona 1936, cambrer i militant del “Sindicat Lliure” i de “Renovació Espanyola”); Jaume Fort i Santa (Barcelona 1900-1937, comerciant, membre del “Sindicat Lliure” escollit com jurat obrer del Tribunal Indstrial de Barcelona, membre dela “Cinquena Columna”, fou detingut i afussellat al castell de Montjuic); Francesc Blasco i Sala (Cullera 1883- Can Tunis 1936, obrer del vidre i dirigent del “Sindicat Lliure del Vidre”); Ignasi Castellarnau i Vicens (Castellciutat 1900- Barcelona 1936, cambrer i militant carlista i del “Sindicat Lliure); Victorià Felip i Solà (Forcall 1890- Barcelona 1936, barber i sindicalista, assassinat a Barcelona el 26 de juliol del 36); Gumersind Castelló i Agramunt (Barcelona 1896- 1936, barber i sindicalista del Lliure, cap de la secció de la ciutat); Silvà Claramunt i Roma (Sant Salvador de Toló 1900- Barcelona 1936, practicant, membre del “Sindicat Lliure” i president del “Centre de dependents del comerç i la Industria” de Vic, carlista i educador, fou assassinat a Barcelona el 2 d´agost del 36); Àngel Coll i Vilagran (Barcelona 1901- 1936, mecànic, fou un dels pistolers del “Sindicat Lliure” que atemtaren contra Francesc Layret, detingut, es feu escàpol, de nou detingut pels anarquistes a l´inici de la guerra, fou assassinat el 12 d´agost de 1936 al barri de Gràcia); Carles Cruset i Llorens (Girona 902- Barcelona 1937, vigilant i membre del “Sindicat Lliure”, va col.laborar amb la “Cinquena Columna”, detingut per les patrulles de control el gener de 1937, fou assassinat inmediatament); Isidre Diví i Martí (Sant Just Desvern 1889- Barcelona 1936, paleta i sindicalista); Ramón Monfort (Barcelona 1900.1936, fariner, membre del “Comité Paritario de Harineros”, secretari del “Sindicat Lliure de Fariners”, i destacat sindicalista i propagandista, desaparegut a mans dels anarquistes); Manuel Peiró i Calpe (Barcelona XIX, comerciant, sindicalista del Lliure i membre del “Somatent”, processat el 1929 per la mort d´un lladre anarquista, fou assassinat a l´inici de la guerra); Emili Guiamet i Borràs (Barcelona 1903- 1936, paleta i president de les “Joventuts Tradicionalistes” des del 1930, posteriorment organitzà a Catalunya el “Partido Agrario Español”, era membre del “Sindicat Lliure” i va participar en xocs amb anarquistes. Orador i propagandista polític, va pertanyer a “Acció Espanyola” i a la “Dreta Catalana”, detingut a l´inici de la guerra civil, fou torturat i assassinat el 14 d´Agost del 36); Carles Maristany i Casadevall (Barcelona 1898-1936, taxista i membre del “Sindicat Lliure”, detingut per les patrulles de control el 28 d´agost del 36 i assassinat a la carretera de la Rabassada); Antoni Martí i Pujadó (Vilafranca del Penedés 1880- 1936, confiter i reposter, caporal del “Somatent Català” i membre del “Sindicat Lliure”); Josep Matamoros i Matamoros (Sant Carles de la Ràpita 1899- Les Cases d´Alcanar 1936, perruquer, pertanyia als grups d´acció del “Sindicat Lliure”, detingut per les patrulles de control, va despareixer l´estiu del 36); Antoni Mestres i Dalmau (Barcelona 1915- L´Hospitalet 1936, dependent de comerç, membre del CADCI i del “Sindicat Lliure”, militant del “Requetè”, es va afegir a la sublevació militar, detingut i assassinat pels seus botxins anarquistes); Josep Ministral (Perruquer, secretari del “Comité Partitario de Peluqueros de Barcelona”, membre i dirigent del “Sindicat Lliure de Perruquers i Barbers”, perseguit pels membres de la CNT, va despareixer a Barcelona l´estiu del 36); Faust de la Peña i Aso (Barcelona 1895- 1936, sindicalista, vicepresident del “Sindicat Lliure” des de 1930 fins el 1931 i president de la Confederació del sindicat a Catalunya i Balears fin el seu assassinat, propagandista del “Sindicat Lliure d´empleats i obrers”, conferenciant i coordinador del sindicat entre els miners de l´Alt Llobregat i els treballadors de les fàbriques de ciment, delegat de la “Cementera Sansón”, detingut per ordes de Companys i assassinat el 2 d´Agost del 36); Joan Pladevila i Cucurull (Manresa 1890-Barcelona 1936, ferroviari del tren de Nuria, sindicalista i destacat pistoler del “Sindicat Lliure”, conegut com “Joan de la Manta”, detingut diverses vegades des del 1919 acusat d´aldarulls amb anarquistes a Sallent fins el 1932 per planificar atemtats contra el president del govern, fou assassinat pels anarquistes a l´inici de la guerra civil); Marià Puyuelo i Morlans (Barcelona 1891- Barcelona 1936, escriptsindicalista, polític, conferenciant, regidor de l´ajuntament de Barcelona des de 1926 fins la seva dimissió l´any següent per representar a nivell nacional el “Sindicat Lliure”, secretari nacional de la “Confederación Nacional de Sindicatos Libres”, era membre destacat de la “Unió Patriótica”, fou segrestat i assassinat pels membres de les patrulles de control seguint el dictat de Companys); i així fins els 112 sindicalistes assassinats per ordres directes, explícites i clares del més gran criminal i assassí que ha viscut mai a Catalunya, en Lluís Companys i Jover (alies "El Pajarito", un borratxo fixe del bar "La Tranquilidad", nigromant i boig).
Marcadores