Comentari:

La "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña" o "Memorial de Greuges" fou un document adreçat a Alfons XII l´any 1885 per representants d´entitats econòmiques i culturals catalanes i que posava en evidència la insatisfacció de la burgesia catalana pels convenis comercials amb Gran Bretanya i la unificació del dret civil.
La iniciativa va sorgir del Centre Català i es nomenà una Comissió per a redactar-la.
La mort del rei i l´actitud del govern varen frenar les conseqüències d´aquest manifest.


Text:

(...)

No tenim, Senyor, la pretensió d'afeblir, ni encara menys atacar la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, desitgem fortificar-la i consolidar-la; però entenem que per aconseguir-ho no és un bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó qie creiem que el convenient, alhora que just, és donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d'Espanya perquè de tot arreu de la península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.

Allò que nosaltres desitgem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les condicions actuals d'ella (...). Ho desitgem no solament per a Catalunya sinó per a totes les províncies d'Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perqué, a més a més, som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai hem sentit els mals que el centralisme en causa.

Senyor: se'ns va arrabassar el nostre sistema administratiu per ser substituït, primer pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès. Només podem utilitzar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; desterrada de les escoles, també ho ha estat més tard de la contractació pública i encara dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges (...).

S'ha de reconèixer que la indústria del nostre país ha hagut de fer grans esforços per sostenir-se i encara augmentar en certs rams, enmig de la inestabilitat legislativa i manca de fixesa de criteri governamental amb què ha hagut de lluitar. La situació normal del nostre país ha estat durant molts anys la de guerres civils, revolució, crisis i pronunciaments continuats. Si bé la tendència anomenada lliurecanvista no ha aconseguit fins ara les seves solucions radicals a la legistació econòmica, s'ha manifestat, no obstant això, constantment en totes les situacions i des de fa molts anys, que és una espasa de Dàmocles suspesa sobre la producció. Encara queden aranzels més o menys protectors, però no representen cap mena de garantia d'estabilitat (...).

Vulgui Déu que la nostra treballada nació es pugui regenerar per particularisme! El dia més feliç de la nostra vida, i així com per a nosaltres, per a la gran majoria dels espanyols, seria aquell en què, restaurada la vida de les regions; reintegrades les diverses parts que formen el tot nacional en la personalitat de què avui manquen; unides totes com a germanes pels llaços de la fraternitat i de l'interès mutu, sense imposicions ni dependències, i protegint-se les unes a les altres en les diverses manifestacions de l'activitat per sostenir-se i prosperar amb els seus esforços reunits; reconeguts els furs de les varietats, poguéssim junts llançar al vent, no per deure sinó per gratitud i afecte un crit retrunyidor de visca Espanya!, en el qual es barregessin totes les llengües nacionals, oficialment iguals en categoria, i unides en un sol sentiment. Feliç, més feliç que tots el qui en aquell moment ocupés el lloc preeminent a la nació!



Almirall, Valentí i altres: Memorial en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, 1885.