Tema: ¡ A galeras !

“D’Annunzio i Quim Torra”

per Albert Soler

18 mayo, 2018 sinnombre Opinión, Revista de prensa

Si les revolucions es guanyessin a base de frases èpiques i eslògans, Catalunya fa temps que no només seria independent, sinó que tindria seient vitalici al Consell de Seguretat de l’ONU. Vaja uns, els catalans, per deixar-les anar de l’alçada d’un campanar i tot seguit, això sempre, anar a casa a veure La Riera, o com es digui el serial que estigui ara de moda a TV3 (no em facin buscar la informació, al cap i a la fi tots són iguals i hi surten els mateixos actors). Per això és un encert que a un expresident del qual no es coneix que hagi desenvolupat mai altra activitat que escriure al Twitter, el succeeixi Presidentorra, consumat expert a llançar missatges de superioritat dels catalans respecte dels espanyols. No directament, per descomptat, que els catalans som modestos. Els catalans, i Presidentorra al davant de tots, no ens vantem de cap superioritat, simplement reconeixem en els espanyols una inferioritat manifesta. Que ve a ser el mateix, però més fi.

Un president que parla a base d’eslògans té l’avantatge que no dirà mai res amb profunditat, que és l’última cosa que voldrien els independentistes. Quan Torra escriu –o diu– «Els espanyols a Catalunya són com l’energia: no desapareixen, es transformen» o «Vergonya és una paraula que els espanyols fa anys que han eliminat del seu vocabulari» provoca gran alegria entre els seus clients perquè indirectament els està dient que són superiors, però sobretot perquè evita que hagin de pensar gaire, i en qüestions de fe, pensar és sempre contraproduent. Presidentorra, que ha passat de càrrecs culturals a president, recorda Gabriele d’Annunzio, escriptor que va derivar en polític a començament del segle XX i gran mestre dels eslògans i els càntics (de càntics tampoc no ens en falten, als catalans: el meu pare, 84 anys, veia ahir al Telenotícies la presa de possessió de Presidentorra i em va comentar, sorneguer, «Cony, i no canten Els Segadors?» Al cap d’un moment ja l’entonaven. Els Segadors sona arreu, ja és com el Despacito, però sense mulates movent el cul). Tan nacionalista i intel·lectual com el nostre president, a D’Annunzio només li va faltar Twitter per optar a presidir Catalunya. El seu «Mai és tard per temptar el desconegut, mai és tard per anar més enllà», el podrien signar Puigdemont i Presidentorra alhora, i en qüestió de minuts seria retuitejat per tots els seus fidels deixebles, probablement el TN obriria fent-se’n ressò, el Preguntes Freqüents hi dedicaria un programa i la Rahola escriuria que així es fa república. I és que els eslògans són com el menjar escombraria: fàcils de consumir, però et van podrint per dins sense que te n’adonis.

Hi ha més semblances entre Presidentorra i D’Annunzio, i no em refereixo al supremacisme que traspuen, que també. L’italià va aconseguir la independència del Fiume, i el català tot just comença a intentar la de Catalunya, però ja que els seus sistemes són tan semblants, tot indica que Presidentorra va pel bon camí. Cert és que el Fiume va acabar essent un paradís per a cocaïnòmans, prostitutes i aristòcrates diletants, però això, lluny de ser negatiu, pot servir per sumar més adeptes a la causa independentista, eixamplar la base, que en diuen en un nou exemple –plenament dannunzià– de retòrica. Sense anar més lluny, jo mateix m’hi sumaria.

I abans no me n’oblidi, un darrer apunt, a benefici d’inventari i perquè en prengui nota qui vulgui: D’Annunzio és considerat el precursor del feixisme.


https://somatemps.me/2018/05/18/dann...-albert-soler/


Font: Diari de Girona