Tema: En busca de la verdad: el verdadero origen de Cristobal Colón

Caros:

Aprovechando la internet, en una fase de mi vida en me pareceo importante conocer mejor el país vicino, visitei algunos foros españoles, o internacionales de lengua española (castellana).

Entre ellos está el "hispanismo.org" (que es ibérico y pluri-lenguísta) e el "foro militar"(entre otros).

Já me apercebi que las teorias de Colón Catálan o Mallorquín (o Griego), apesar de tudo, eston amplamente difundidas por todo el mundo (la "gallega" y la "Portuguesa", poderían estar más).

Al descobrir el "foro militar" de lengua española (através de un blog portugués), y vendo que és amplamiente visitado por foristas de toda la America hispânica, entendi que devian conocier también la teoria portuguesa.
No és una ofensiva nacionalista "lusa". El objectivo és equilibrar la información y esclarecer las mentes.

Elaborei três textos mui resumidos, de algunas frases, rápidos y fáciles de lêer.
Transpolos para este foro no me pareceo la mejor opción, já basta tudo lo que tengo escrito en esta lengua en que escribo, que és una aproximación a lo castellano, llena de errores ortográficos y gramaticales (lo mismo acontece con las palabras que escrebi en aquel foro).

El tema está mui síntetizado, pero conteniendo los traços essenciales.
Acreciento tambiém más "links" a esta temática (três mensagens sintetízadas, más duas de "enlaces":

http://www.militar.org.ua/phpBB2/viewtopic.php?t=12702

Convido a todos, respectosamente, a visitar-lo.

Saludos

A mí si era portugués o catalán me parece fantástico y así nos apuntamos un tanto los hispanos; lo que pasa es que la teoría genovesa tiene en su apoyo una cantidad muy considerable de documentación y pruebas que es dificilmente combatible con algunos textos difundido por internet. Pero vamos, lo seguro es que Colón era un tipo misterioso y viajero, de eso no cabe duda.

Caro Donoso;

No es possible fundamentar lo que escrebo a seguir, en este momento; (necessitaria de consultar vários libros (los portugueses tengo casi todos):

- Es hecho consensual entre investigadores portugueses, cataláns y mallorquínos, de la falsidad de vários documentos genoveses encontrados convenientemente en el siglo XIX, y convenientemente elaborados. Las acusaciones de falsidad son extensas y fundamentadas.
Se apunta tambíen vários documentos relativos a "contiendas" por herâncias. Algunos dellos, paradoxalmente, já de descendentes españoles de Colón, reforçan la teoría portuguesa.

El enigma prossegue

¿Se sabe algo?

Me alegra mucho que por fin den datos reales de que cristóbal colón era español y no genovés como dice, yo leí una vez que nació en génova, pero que sus padres eran mallorquines convertidos al judaismo de un barrio de palma que se llamaba génova también paradígicamente y que gracias a la incipiente intolerancia hacia los judíos que se masticaba en españa emigraron a génova y es allí donde nació nuestro querido cristóbal... De todas formas mi lógica me decía que sangre italiana no podía tener, los italianos son un pueblo de comerciantes y mercaderes, nosotros los españoles o ibéricos como queráis llamarlo, somos un pueblo de guerreros y conquistadores, un abrazo hermanos y viva nosotros!

Cada doce de octubre el catalanismo saca la teoría del orígen catalán de Colón al tiempo que esquizofrénicamente lanza todo su odio contra la celebración del día de la Hispanidad. Seguramente no haya ideología más rastera y cobarde que el nacionalismo catalán. Recientemente con el dinero de la lobotomización ideologizante de la llamada conselleria de cultura de la falsa Generalitat se ha estrenado el documental "Colón y la Casa Real Catalana". Hace un nulo favor a la causa de la investigación del origen catalán de Colón relacionarlo con algo tan fantástico como la inexistente "casa real catalana". Un producto tan delirante no podía dejar de tener una reseña no menos delirante.

Colom i La Casa Reial Catalana: impressions d'una pel·lícula

En Francesc Magrinyà ha anat a veure el documental Colom i la Casa Reial Catalana, que, després d'un mes, encara es projecta als Cinemes Girona, i ens n'ha fet una bona ressenya.



Com que estic molt interessat en la recerca històrica que du a terme la Fundació Nova Història, m'he acostat als cinemes Girona de Barcelona per veure el nou documental Colom i la Casa Reial Catalana, dirigit i muntat per en Dani de la Orden i produït per la Pilar Montoliu. Per una banda, la pel·lícula parteix de les investigacions més avançades d'en Jordi Bilbeny sobre la biografia de descobridor d'Amèrica, investigacions que va recollir el 2006 -cinc-cents anys després de la mort del Descobridor- en el llibre Cristòfor Colom, príncep de Catalunya. Per l'altra, s'hi afegeixen les sorprenents aportacions dels investigadors Jordi Indiano, Manel Capdevila, Lluís Maria Mandado, Albert Fortuny i Pep Mayolas.
Un film que rutlla
Veig que la pel·lícula aguanta força en cartellera. És una molt bona notícia. El dia que hi vaig anar jo, hi havia a la sala una vintena de persones disposades a gaudir tranquil·lament del film. Res a veure amb l'ambient gairebé clandestí que es respirava als cinemes Verdi, quan m'hi vaig atansar per veure el primer film sobre Colom, intitulat La descoberta catalana d'Amèrica, una conspiració d'estat? O bé quan l'Alexandra va projectar Enigma Cervantes. En la primera ocasió, érem una desena de persones, que després de la projecció no gosàvem ni mirar-nos a la cara. En la segona, tres, i amb la mateixa sensació de participar en una acte gairebé delictiu, talment com si fóssim en els anys més foscos del franquisme! La cosa. doncs, millora. Tot fa l'efecte que aquestes tan revolucionàries línies de recerca històrica a l'entorn del nostre passat van amarant com més va més les ments dels catalans i les van conscienciant de l'espoli històric i cultural de què hem estat objecte des del segle XVI fins a, com qui diu, l'actualitat. En aquest sentit, parem esment en el tractament espanyolitzant amb què és tractada la figura d'en Gaudí! Passo tot seguit a comentar aquells aspectes del film que m'han cridat més l'atenció.
Un preàmbul original
Trobo molt encertada la manera com comença el documental. S'inicia aquest amb una mena de prefaci que posa el públic en antecedents i que, alhora, constitueix un tret distintiu respecte a l'anterior pel·lícula sobre en Cervantes-Sirvent. En efecte, ara -vull dir abans d'aparèixer els crèdits de presentació- s'hi escolta la veu d'en Bilbeny, qui fa saber a l'entrevistador David Grau, i de retruc a l'audiència, que no és pas ell qui va encetar la teoria d'un Colom amb mentalitat reial. Al contrari, ens fa avinent que ho va fer trenta anys enrere l'historiador felanitxer Verd Martorell. Bilbeny és capaç de refutar amb proves la tesi central de Verd Martorell segons la qual Colom era fill del Príncep de Viana -un germanastre de Ferran II el Catòlic-. Ara bé, també ens fa saber que s'ha adonat que altres argumentacions de l'historiador mallorquí són claus per entendre la biografia de l'almirall; unes argumentacions en les quals ell no fa altra cosa que aprofundir i treure'n les conseqüències pertinents. La més important és, ja dic, la que fa referència a la ideologia reial que es desprèn dels actes de l'Almirall. Trobo digna d'elogi aquesta actitud. I és que tothom sap que una de les activitats d'un científic competent és, en primer lloc, informar-se del major nombre possible d'explicacions bastides per altres investigadors sobre un mateix conjunt de fenòmens i després, passar-les sota el judici de la raó i la versemblança per, finalment, ser capaç d'extreure'n tota mena de suggeriments i intuïcions que facin avançar el coneixement.
El prefaci continua tot seguit amb les més conegudes i comentades aparicions d'en Bilbeny durant més de quinze anys a la televisió. A parer meu el més corprenedor d'aquestes imatges és veure com una persona que defensa si fa no fa sempre el mateix li va canviant la fesomia pel pas dels anys.
Seriositat científica
Apareixen a continuació unes reflexions que considero molt adients de l'Albert Fortuny sobre el funcionament del mètode científic aplicat a tots els camps del saber i, per tant, també a la història. És a dir, s'observen uns fets que causen estranyesa. D'aquests fets se'n mira la regularitat, se'n cerquen les possibles causes i se n'estableix una hipòtesi de treball pel que fa a llur funcionament. De tot plegat en surt una manera d'explicar aquest funcionament o teoria general. Tanmateix, aquesta teoria ha d'estar confirmada per uns altres fenòmens, semblants que han provocat aquesta estranyesa. Ara bé, tan bon punt s'ha bastit l'explicació i ha estat verificada, llavors cada nou descobriment ha de servir adés per confirmar i/o matisar la dita explicació adés per refutar-la. Aquesta és la filosofia, el grau d'ambició i la seriositat amb què està construïda la teoria sobre les relacions d'en Colom i la Casa Reial Catalana que guien els cinc investigadors!
Impactes
La resta del film s'estructura de la mateixa manera que Enigma Cervantes. David Grau, l'entrevistador, llança deu preguntes als investigadors perquè les contestin. De les respostes a aquestes preguntes m'han cridat l'atenció les següents. És impressionant que en Lluís Maria Mandado declari que el que ha après per via culta sobre la sortida de Colom des de Pals cap a Amèrica coincideixi fil per randa amb el que havia sentit dir a casa seva en el mateix sentit. Es tracta, en aquest darrer cas, d'un coneixement ocult, clandestí, secret i dit en veu baixa de generació en generació en el clos de la llar familiar per por a les represàlies. Per fi aquest coneixement ha pogut sortir a la llum i ser confirmat després de cinc-cents anys! I jo em demano: quantes notícies d'aquesta mena no deuen quedar encara amagades? Alhora m'interrogo com és que els historiadors no s'han molestat a investigar-ne la certesa! Així mateix, se'ns fa saber que queda resolta la polèmica sorgida del fet que consta en document que el Colom postulat com el descobridor del Nou Món és mort abans de la Descoberta (no direm com, per no treure interès al film). O bé se'ns innova que en Cristòfor Colom va arribar al capdavall d'Àfrica, fent així certa la seva afirmació que ho ha navegat tot de nord a sud i d'est a oest. A més a més, en Pep Mayolas ens desvela qui era l'Infant João. D'altra banda se'ns fa avinent qui era realment la inexistent Felipa Moniz de Perestrello. I encara més: per quin motiu i de quina manera en Colom esdevé un capitost imprescindible del partit urgellista -el dels partidaris del casal dels Urgell a la corona de la Nació Catalana- i quin futur preveu no només per als seguidors d'aquest partit i per a la seva pròpia família, ans també per als partidaris d'una Catalunya lliure fins a la fi dels temps...O bé per què l'Almirall s'endú amb ell per la descoberta gran part de les personalitats que havien lluitat contra Joan Sense Fe durant la Guerra de Secessió del 1462-1472, com ara en Joan Cossa o els Ianyes Pinçon, entre d'altres.
Aquestes són algunes de les idees del film. Unes idees impactants. N'hi ha d'altres, les quals qui redacta aquest escrit s'estima més que l'espectador descobreixi per ell mateix. I, de passada, voldria que reflexionés sobre el ressò que les nostres universitats, tan endogàmiques elles, han donat a aquestes recerques i sobre quina responsabilitat tenen en l'analfabetisme dels estudiants catalans i en general de tothom quant a la nostra història.

I acabo amb una imatge que m'ha cridat força l'atenció. És curiós que el suposat retrat d'en Colom que encapçala aquest film i el retrat que inicia el d'en Cervantes apareguin fent exactament el mateix gest amb la mà. Segur que no és casual. Amb tota probabilitat va tenir a la seva època un significat important i clar entre alguns dels observadors de tots dos quadres. Uns iniciats en una doctrina secreta, vaja.
Francesc Magrinyà

Yo lo último que leí es que era de Cerdeña y pertenecía a la familia De Sena Piccolomini y además parece que ratificado por un descendiente actual de Colón que creo que es militar de la Armada. En un documento dice Colón que su padre limó el apellido, lo que implica quitar por delante y por detrás, de modo que si a Piccolomini le quitas las tres primeras letras y las tres últimas te queda Colom. Por tanto era familiar de los Papas Pío II y Pío III.

Al parecer Colón se tuvo que ir fuera de Cerdeña para hacer vida de Almirante, porque sobre su familia recaía un delito de lesa majestad. Y por esto es por lo que limó el apellido y tuvo que salir de Cerdeña. De hecho en el escudo de armas de Colón que hay en la Catedral de Sevilla podemos ver que le falta el cuarto cuartel. Es decir, tiene Castilla, León, las tierras conquistas están explayadas en la parte de abajo. Esto es según parece, porque debido al delito de lesa majestad en la heráldica este hecho se manifestaba invirtiendo las armas de la familia, en el caso de Colón, las anclas típicas de una familia de almirantes. Es por esto por lo que parece que Colón eliminó las armas familiares de su escudo.

No sé qué veracidad tiene esto, pero parecía bastante convincente.

¡VIVA ESPAÑA! ¡VIVA LA HISPANIDAD! ¡VIVA CRISTO REY!

Hola amigos, reabro el hilo para comentar unas cosillas, no a la altura del fantástico trabajo de su iniciador.

Una frase que he hecho mía es la de: "existe la Historia y las historias". Partiendo de ella no entiendo porque razón una nueva hipótesis prende mejor e incluso se toma siempre como mas verdadera que la existente, pero bueno.


En este maremagnum de suposiciones y entresijos históricos os quería preguntar si conocéis el trabajo de Nito Verdera, que apoya el origen ibicenco de Colón y su criptojudaicismo, manifiesto en las inscripciones de sus cartas (resumiendo demasiado).

Por otro lado quería confirmar con vosotros que la hipótesis del Colón barcelonés ha sido descartada con el acta de fallecimiento del Colón de Bilbeny (ese hombre) en 1493.

Gracias compañeros.

Hace mas de 1 siglo que , después de encontrar documentos con gente apellidada Colon en Pontevedra, Guillermo de la Riega se dedicó a investigar al personaje y llegó a la conclusión de que Colon no era ni genoves, ni mucho menos el lanero Cristoforo Colombo que los italianos descubrieron. Algo por otra parte está bastante claro a poco que estudies el personaje.

A partir de ahí, y basándose entre otras cosas en la documentación de la época y los toponimos colombinos lanzo su tesis de que era gallego.

Mas tarde, en los años 70, otros investigadores afinaron mas y llegaron a la conclusión de que Pedro Alvarez de Sotomayor y Cristobal Colon tenian vidas paralelas y complementarias, llegando a la conclusión de que eran el mismo personaje. Ciertamente, esa hipótesis es fascinante, y cuadra todo.

Solo falta la prueba del ADN, que fracasó en la tesis catalana, asi como al compararlo con gente apellidada Colombo en Italia.

Sin embargo, descendientes de Cristobal Colon y descendientes de Pedro Alvarez de Sotomayor que viven en EEUU y Puerto Rico, se etán haciendo pruebas de ADN, y esas pruebas indican que comparten un antepasado común en el siglo XV.

Esperemos que, tal como se ha permitido a catalanes hacer pruebas de ADN con Colon que han dado negativo, se puedan hacer pruebas de ADN de Colon y de sus presuntos hijos Sotomayor, para de una vez legitimar esa teoria o descartarla.

Yo por mi parte estoy convencido de esa tesis. Hay demasiadas coincidencias y si anda como un pato, nada como un pato, grazna como un pato y parece un pato, debe ser un pato.