Una exposició del Memorial Democràtic recrea la vida política, social i cultural a la Catalunya dels anys trenta a través d'una selecció de 130 cartells de l'època
La República de paper
Antoni Aira
No es pot dir que la Segona República fos un gegant amb peus de fang. Segurament no va poder acabar de créixer prou per ser considerada una obra gegantina. Però la inestabilitat i l'enfrontament, també entre les diferents famílies republicanes, sí que van marcar des del seu naixement una història fràgil, gairebé com de paper, que va acabar consumint-se amb el foc de la guerra. Demà, 14 d'abril, es compleixen 75 anys de la proclamació de la Segona República i les conselleries de Cultura i de Relacions Institucionals, en el marc del Programa per al Memorial Democràtic, commemoren l'aniversari amb diversos actes, com l'exposició República! Cartells i cartellisme (1931-1939), que s'inaugura dimecres al Museu d'Història de Catalunya.
Al paral·lelisme que es pot fer entre el paper i la fragilitat del context polític d'aquells anys, els organitzadors hi sumen la importància del cartell, també de paper, com a mitjà de comunicació en un temps en què la tele encara havia d'arribar i en què l'analfabetisme feia que la imatge a través del dibuix fos una de les vies de comunicació més efectives per transmetre conceptes, missatges i consignes.
L'exposició presenta 130 cartells, procedents de les col·leccions del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI, Pavelló de la República) i de la Fundació Figueras, distribuïts cronològicament en dos grans àmbits, La República en pau i Guerra i revolució. El gruix del material prové de la col·lecció del CEHI i la mostra compta com a comissaris amb els catedràtics Antoni Segura i Rafael Aracil, director i vicedirector del centre.
Quan Segura i Aracil van arribar al CEHI fa vuit anys, es van trobar amb una "meravellosa col·lecció de cartells" que sempre van tenir present que s'havia de donar a conèixer. Ara han trobat la gran excusa, quan es compleixen els 75 anys de la República i 70 del començament de la Guerra Civil.
Millor que la Transició
Segons Segura, que no descarta una propera exposició que compari el cartellisme de la República amb el de la Transició, "les guerres, quan es perden es perden per a tot, fins i tot per al disseny, i això és obvi si ens fixem en la qualitat del disseny de l'època republicana, que és molt superior al que va venir després, fins i tot atenent al material que van donar les primeres eleccions dels anys setanta".
En temps de la República, Catalunya va experimentar una efervescència política, cultural i social que també es reflectia en els cartells. "Durant la guerra, el cartell era un element fonamental de difusió d'unes idees que a través de la imatge penetraven en la gent", diu Aracil. L'art del cartellisme va ser una eina de propaganda, però també de comunicació de l'obra de govern. Negre sobre blanc, els cartells també retraten els protagonistes del seu moment.
Aracil, Segura i la documentalista Lola Harana han fet la tria dels 130 cartells entre els 3.000 que conserva el CEHI del període republicà, amb obres d'autors destacats com Ricard Opisso, Helios Gómez, Antoni Clavé, Carles Fontserè, Martí Bas i José Bardasano. A través d'aquesta tria, els visitants podran resseguir capítols clau de la història contemporània de Catalunya com la proclamació de la República, l'Estatut de Núria, les eleccions al Parlament de Catalunya i l'impuls de l'autogovern i les institucions autonòmiques.
En funció d'aquesta distribució temàtica, també es reflecteix el teixit cultural i associatiu d'aquells anys. Segura destaca que "la tradició associativa que hi havia a Catalunya era molt forta en una època caracteritzada pels ateneus obrers, amb els moviments per l'escola moderna i la renovació pedagògica, grups com el dels arquitectes avantguardistes del GATCPAC, l'Ateneu Enciclopèdic Popular que va arribar a tenir milers de socis... I tot això quedava recollit en els cartells, que juntament amb la ràdio eren el millor instrument de difusió de l'època".
República i guerra
L'exposició fa una lectura de la República i de la Guerra Civil a través dels mitjans d'intercomunicació bàsics del moment entre les institucions i la societat civil. La propaganda i el seu principal material de suport dibuixen uns anys en constant moviment, a través d'un dia a dia en què els cartells que omplien els pirulís de la Rambla complien funcions tan diverses com fer crits d'alerta sanitaris, advertir del contagi de malalties infeccioses de transmissió sexual, estimular la lectura, incentivar la participació i la incorporació de la dona al treball o complir tasques publicitàries.
República! Cartells i cartellisme (1931-1939) mostrarà com eren els mitjans de comunicació en un moment en què hi havia un alt grau d'analfabetisme. La imatge havia de ser la protagonista i el cartell era el gran instrument. A més, els organitzadors s'han proposat donar a conèixer una generació de cartellistes excepcionals que van ser referents a nivell internacional, quan Barcelona era punta de llança de les avantguardes europees. Una època de trencament que va arribar amb un canvi llargament esperat i que en pocs anys va acabar amb un sotrac que la va tocar de mort.
www.avui.cat
Marcadores