Tema: Carta amiga a Oleguer Presas

[Setmanari Directa]
LA BONA FE | Oleguer Presas



De Juana Chaos s’ha passat els últims 20 anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que contemplava l’anterior legislació vigent, s’havia computat i establert una condemna de 18 anys pels crims que va cometre. Tot i així, segueix en presó preventiva pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. El Tribunal de l’Audiència Nacional espanyola considera que en aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès els delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a 12 anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha decidit declarar-se en vaga de fam i portar-la fins a les últimes conseqüències.


L’Estat de dret -com tantes vegades ens repeteixen com si es tractés d’una campanya publicitària- no contempla la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera segueix prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’Estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i segueix sense voler aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar com per mantenir a la presó a una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que a l’Estat de dret hi ha llibertat d’expressió i que en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per citar-ne alguns, hi ha indicis suficients com per processar els responsables -en cas contrari, tothom ja hauria llençat el crit al cel, com és de costum, quan es donen episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia-. La bona fe m'impulsa a pensar que a l'Estat de dret la justícia és igual per tothom, que no influeixen les pressions polítiques i que realment existeix la independència judicial; que les declaracions del ministre de justícia López Aguilar en les que afirmava que “el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones” referint-se al cas de De Juana Chaos no han influït en la sentència judicial.



Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez en el seu llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, ens informa dels següents fets: l’exgeneral de la Guàrdia Civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a 75 anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre al·legant problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé 80 anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar a tota España, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a 10 anys de presó pel segrest de Segundo Marey reivindicat pels GAL, només va passar 8 mesos reclòs per aquella causa... En David, en el seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat en funció de l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per imputar aquells que interessa políticament, de com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per a la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional en què asseguren que en aquest Estat de dret es tortura.



Però també resulta, ara, que la pròpia fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria; no hi ha proves. Resulta que el novembre de 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat espanyol per “no investigar” les tortures denunciades, 12 anys abans, per 17 independentistes catalans; calia callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre de 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo inhabilitats i condemnats en ferm a 2 i 4 anys de presó per apallissar, insultar i vexar el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet el mateix el desembre de 2000: 14 agents condemnats per tortures indultats; un d’ells, reincident.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest Estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor a hipocresia. I tanta hipocresia fa que a un se li esgoti la bona fe.


Oleguer Presas | Consell d Redacció d'Ordint la Trama |Setmanari ‘Directa’ dels moviments socials


http://barcelona.indymedia.org/newsw...2304/index.php

A este imbécil, como todos los pijos antisistema que por desgracia plagan nuestras universidades catalanas y los mal llamadaos "ateneus culturals" que en cada ciudad les cede amablemente el Ayuntamiento de turno, se merecerian una vuelta por las cárceles españolas o 4 camins para no sacarlos de Catalunya y que vieran como viven presos que por poca cosa estan en condiciones casi infrahumanas en cárceles superpoblados y sufriendo abusos de otros presos, y luego ver como viven los presos etarras, como Reyes con todas las comodidas pagadas por nosotros, y el energumeno de Juana, mordiendo y atacando a los médicos y aun así lo mantienen con vida, y bien cuidado en una éspecie de suite en un hospital.

A este subnormal y burro llamado Oleguer le podríamos escribir un libro con 30.000 casos reales de presos que estan mucho peor tratados que De Juana por hacer mucho menos, y aun así no se ponen en huelga de hambre para tocar las pelotas, un libro de 1000 páginas o más con nombres reales y casos reales no esta basura de carta totalmente subjetiva y vomitiva, y yo si que pierdo la buena fé viendo los frutos de un licenciado en 2 carreras de mi universidad, un individuo incapaz de ver más allá de sus narices, pero tranquilo ya te tocará visitar Madrid, Montjuich y demás campos.

Y en vez de carta amiga podriamos hacerle una saga de 4 libros con casos reales peores que De Juana, pero claro el es antisistema y guay así que nada el que esta peor es De Juana y aun siendo el peor criminal casi de la historia de España merece un trato más especial aún que tener una suite en Madrid con todos los gastos pagados...

Molt bé, Arnau.


Por otro lado, el Oleguer, aparte de subnormal, es un fariseo, porque no tuvo lo que hay que tener (coherencia) para decir que no a la llamada, en su momento, de Aragonés a la Selección de ese Estado represor que tanto le disgusta, pero, como amaestrado del sistema que es, muy bien rentabiliza.