Tema: Immigració a Catalunya

Hostes vingueren que de casa ens tragueren, però tu a callar!

Mercè Escarrà

Les persones que dubtem dels beneficis d'aquesta immigració desmesurada que estem rebent, som acusats de xenòfobs i racistes.

Vivim en una societat on la llibertat d’expressió i la tolerància són pilars fonamentals que ens diferencien clarament d’altres societats que viuen ancorades a l’Edat Mitjana i encegades pel fonamentalisme religiós. És a dir, teòricament qualsevol ciutadà pot expressar lliurement les seves opinions sense córrer el perill de ser lapidat o fuetejat.

Ara bé, la cosa canvia quan es tracta de parlar d’un dels temes tabús del segle XXI, la immigració. És molt fàcil ser políticament correcte, seguir el discurs oficial i entonar els cants de sirena dels nostres representants polítics, la majoria dels quals ens diuen que la immigració és positiva per a nosaltres i que en comptes d’utilitzar la paraula problema utilitzen l’eufemisme repte.

Recentment apareixia a La Vanguardia una entrevista a l’ex-ministre de finances alemany i membre de la presidència del Bundesbank, el socialdemòcrata Thilo Sarrazin en la que expressava la seva preocupació per la gran quantitat d’immigrants que té Alemanya i els problemes que això comporta. Concretament mostrava el seu malestar pel fet que aquests immigrants, majoritàriament turcs i àrabs –gairebé dos milions-, no fan cap esforç per integrar-se a la societat que els acull, que un 20% viuen del subsidi i que es casen amb persones del seu país que després porten a Alemanya. Sarrazin proposava tancar fronteres a la immigració excepte per aquells que estiguéssin qualificats i amb voluntat d’integrar-se. Doncs bé, ja se l’ha acusat de xenòfob i el president del Bundesbank l’ha fet rectificar.

La situació de Sarrazin és la mateixa que vivim dia a dia les persones que dubtem dels beneficis d’aquesta immigració desmesurada que estem rebent; se’ns acusa de xenòfobs i racistes. No podem dir el què pensem? El més sorprenent és que els que ens acusen d’intolerants són els menys tolerants amb la discrepància.

Que us sembla bé aquesta onada d’immigració salvatge que, per exemple, ens satura el sistema sanitari públic? Perfecte! Que ja us agrada que arribin nens a les escoles un cop iniciat el curs, sense entendre la nostra llengua i pels quals el Departament d’Educació i els mestres han de destinar uns recursos que podrien destinar als vostres fills? Fantàstic! Que aproveu que els ajuntaments hagin de fer grans esforços a través de mediadors perquè aquestes persones entenguin que el seus fills no poden córrer sols pel carrer a les onze de la nit o que no es poden llençar coses des del balcó? Genial! Però si tot això no us sembla bé que sapigueu a partir d’avui que sou uns racistes, almenys això diuen…

(Text i comentaris: El Mat Digital )

Gairebé un miler de potencials terroristes islamistes a Girona, Salt i Sarrià


La pèssima política immigratòria que s'està duent a terme en el nostre país està comportant una descatalanització i destructuració de la societat catalana que avança a passes agegantades. La darrera mala notícia ha estat una enquesta publicada recentment i que fixa en un 10% el nombre de musulmans que no veuen malament l'ús de la violència per imposar la seva religió a la nostra societat. Traduït en valors absoluts causa esgarrifança veure què tenim a casa nostra. Segons aquestes dades, en el triangle format per Girona, Salt i Sarrià de Ter hi ha entre 800 i 1.000 potencials terroristes islamistes que poden passar a engruixar (o alguns ja ho fan) les files d'al-Qaida. Més esfereïdor és encara la xifra total de potencials radicals que viuen a Catalunya, aproximadament uns 60.000. De fet, ja fa temps que se succeeixen les operacions policials amb detencions a Catalunya, des d'Alacant fins a Perpinyà. Per tot això, UNCat-Girona demana a l'Ajuntament gironí que exigeixi diversos requisits per accedir als ajuts i els serveis socials oficials, com el coneixement del català, de la nostra història i de les nostres tradicions. Només d'aquesta manera, exigint la integració, es podrà evitar que el diner públic pugui destinar-se a servir finalitats terroristes. Hem de recordar també que Catalunya és un objectiu primordial en les ànsies destructives d'al-Qaida.

Rectificaci. Unitat Nacional Catalana

El PP de Badalona se suma a las tesis de Plataforma por Cataluña

El presidente del Grupo Popular en el Ayuntamiento de Badalona, Xavier García Albiol, se ha sumado a las tesis de Plataforma por Cataluña y ha elogiado la decisión del Ayuntamiento de Vic de no empadronar a inmigrantes sin papeles. García Albiol ha recordado que fue una de sus principales reclamaciones hace tres años, una reclamación que llevó al Pleno mediante una moción y que fue rechazada por el resto de grupos municipales.

El PP de Badalona se suma a las tesis de Plataforma por Cataluña : Últimas noticias en MinutoDigital.Com

LA PXC S’EMMIRALLA EN LES CONSULTES SOBIRANISTES I ESTUDIA PREGUNTAR A TOT CATALUNYA SOBRE LA IMMIGRACIÓ

En una entrevista a directa.cat, PxC es planteja la possibilitat de fer una consulta a nivell nacional per demanar si Catalunya necessita tanta immigració o bé quin tipus d'immigració necessita el país.

Plantejaran la iniciativa si els referèndums sobre la independència de Catalunya són un èxit de participació

Plataforma per Catalunya

Poble Sec, peligro de xenofobia

Alerta ante algunos lanzamientos de objetos contra los inmigrantes en las calles - Grupos de vecinos colocan pancartas en las que piden dignidad para el barrio


Piedras, huevos e incluso botellas se han convertido en proyectiles en las últimas semanas en Poble Sec de Barcelona. Especialmente en la calle de Blai, una de las arterias que vertebra el barrio. Se las tiran a jóvenes, la mayoría dominicanos, que se pasan el día -y la noche- reunidos dando voces en esa calle, especialmente en el cruce con Margarit. Allí varios balcones lucen pancartas, que como en el Raval, piden un barrio digno. Una vecina que la colgó en su balcón narra que los proyectiles también vuelan desde la calle. "Los vecinos quitaron la pancarta atemorizados porque les apedrearon el balcón", explica.

El cruce de proyectiles supone la escalada de la tensión que se vive desde hace meses en un barrio habitualmente tranquilo y de ambiente familiar. Las reformas de la década de 1990, especialmente la peatonalización de la calle de Blai, y los 17 millones invertidos en los últimos años en el marco de la Ley de Barrios, permiten decir a Amadeu Quintana, presidente de la Coordinadora d'Entitats, que Poble Sec se ha salvado de la degradación y ha recuperado su orgullo de barrio. Pero sobre él se cierne ahora la amenaza de "los vasos comunicantes" con el Raval, admite la edil del distrito de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda. Que el 28,5% de los 40.919 habitantes del barrio sea de origen extranjero "es un reto", admite el alcalde, Jordi Hereu. Y es que, además, muchos de ellos están en el paro. Por eso, para limar asperezas, Moraleda ha convocado este mes a los vecinos a una mesa para la convivencia.



A esta cara de Poble Sec, de tensión larvada, se une la otra: la de un barrio donde acuden profesionales liberales, diseñadores o galeristas de arte, que se instalan por sus precios bajos. Por eso pudo alquilar un local aquí Elisenda Fernández, que hace poco abrió una tasca que recupera para clientes modernos el ambiente de las viejas y escasas bodegas de vermús y montaditos, como la de Quimet, un clásico. "En un par de años esto será un nuevo Born", afirma Fernández. Que esa predicción sea cierta, más que la inseguridad, es lo que teme Jaume, que hace cinco años instaló su estudio de diseño en el barrio y no duda en definir lo mejor de la zona: "Se come muy bien".

Ante ese futuro prometedor, algunos hablan del Soho más que del Raval como modelo de barrio para Poble Sec. Pero sobre este futuro se cierne una nube de inseguridad, incivismo y xenofobia más o menos pronunciada.

La droga, en cambio, ya no preocupa tanto en el barrio. Pasó la época en la que el autobús 38, el célebre yonquibús, tenía en Poble Sec su última parada en la ciudad domesticada antes de partir rumbo a la salvaje y casi extinta barriada de Can Tunis. Los heroinómanos no han desaparecido del todo; muchos acuden a la narcosala de las atarazanas y pasan la noche al raso en el parque cercano de las Tres Chimeneas, al final de Poble Sec. Pero "no se meten con nadie; sólo son un problema visual", explica Miquel Carrillo, responsable de seguridad de la Unió de Veïns. Carrillo lamenta más el menudeo de droga en el barrio. Pero Moraleda explica que la policía no encuentra más camellos que en otras zonas.

La inseguridad, en cambio, está en boca de casi todos los vecinos. "Yo ya no llevo dinero encima", explica Pepi Gibernet, que lleva 52 de sus más de 80 años en el barrio. Ataviada con su batín, en una papelería de la calle de Blai, Pepi encarna la familiaridad que aún existe en Poble Sec, pero indica que los mayores cada vez se sienten más desprotegidos. "Los roban cuando van a sacar la pensión del banco", explica la mujer. En efecto, los ladrones acechan a los jubilados a la salida de las entidades financieras, y la práctica es tan habitual que los Mossos han alertado a los pensionistas a través del periódico del barrio. "A una amiga mía le robaron cuando íbamos en el ascensor. Un hombre subió y le arrancó el monedero", explica la octogenaria Maria Rosa Guilera.

Los comercios sufrieron en verano una ola de robos. En la joyería de Maria Assumpció Llamas entraron mediante la técnica del butrón. Pocos meses antes habían robado en otra joyería no muy alejada, la de Eligio Cruz. "Ahora nos sentimos más seguros", dice este dominicano tras un cristal blindado. Ihsan Mirza tiene un locutorio, un kebab, una frutería y una carnicería en la misma calle, es vocal de la asociación de comerciantes y corrobora la preocupación en el gremio.

Muchos coinciden en que la policía se deja ver más últimamente. Los agentes han atajado la inseguridad y el incivismo, la otra gran preocupación vecinal. En efecto, las escasas pancartas que hay en el barrio se concentran en los puntos donde los jóvenes que hacen botellón mantienen en vela a los vecinos noches enteras, como en la calle Nou de la Rambla, junto a las discotecas Apolo y Plataforma, o en las esquinas donde se juntan grupos de inmigrantes, especialmente en la calle de Blai.

"Nosotros somos así, hablamos alto. Si tuviésemos trabajo no nos pasaríamos el día aquí. Pero sin trabajo, ¿dónde podemos estar mejor que en la calle?", se justifica Ángel Luis Martínez, de Santo Domingo, que tiene 25 años, dos hijos y lleva cuatro meses en paro. Junto a él está Carlos Alfredo Méndez, dominicano de 19 años. Vive en Universitat, pero acude a Poble Sec porque allí es donde se concentra una de las grandes colonias de dominicanos en la ciudad.

Sus juergas caldean los ánimos de muchos vecinos. Y el "miedo a la diferencia" de algunos, como lo denomina la concejal Moraleda, hace el resto. "Detrás de las pancartas hay, a veces, racismo. Se fijan en los dominicanos por el color de su piel", opina Amadeu Quintana, de la coordinadora. "Nos llaman negros de mierda, y eso sí que no", se quejan los dominicanos en la calle.

"No hemos de diferenciar entre gente de fuera y de aquí. Todos son ciudadanos, y como tales hay que exigírseles que cumplan con sus obligaciones", modera Miquel Carillo, de la Unió, sabedor de que la coordinadora recela de su iniciativa de las pancartas. Unió y Coordinadora están enfrentadas. "Nuestro barrio ya es digno", critica Quintana ante la colocación de pancartas. "¿A quién puede molestar que se pida dignidad?", responde Carrillo. Mientras, la identificación entre delincuencia e inmigración se extiende. Eso teme Moraleda: "Hay problemas de convivencia, pero hay que separar eso de los inmigrantes", explica. La mesa, que empieza a funcionar en enero, tratará de atajar, entre otras cosas, esa identificación.


PUBLICADO EN EL PAIS, SECCION CATALUÑA 01/01/10

"El mal més gran és el de la immigració"

El crític i escriptor Joan Triadú, que ha presentat aquest dilluns el seu llibre de memòries, ha defensat que el segle XX és el "segle d'or" de la cultura i la llengua catalanes perquè, entre d'altres raons, "no en tenim un altre". Triadú ha afirmat, tanmateix, sobre el futur de la llengua que "el mal més gran és la immigació per les successives onades d'immigració que hem anat paint, assimilant, enriquint", però que "potser a la llarga ens submergeixi, ens desnaturalitzi". El crític, que té 87 anys, ha assegurat també que "no estem a les acaballes" perquè "tenim consciència molts catalans que som alguna cosa" tot i el "moment de perplexitat". "Jo no ho veuré, però hi ha feina per estona". L'editor, Fèlix Riera, ha destacat per la seva banda l'optimisme de Joan Triadú perquè "hi ha una gran persona, de gran autoritat, que ens diu que el segle XX ha estat determinant per la cultura".


Vídeo, article original i comentaris: El mal més gran és el de la immigració - Notícies Cultura - e-notícies

Cinco islamistas condenados en España por enviar combatientes a Irak
(AFP) –

MADRID — La justicia española condenó este miércoles a penas de cinco a nueve años de cárcel a cinco miembros de una célula islamista radical que reclutaba combatientes para enviarlos a Irak.

Tres de los acusados han sido condenados por los delitos de "integración en organización terrorista", mientras que otros dos lo han sido por "colaboración con organización terrorista".

Otros cuatro acusados han sido absueltos, según la sentencia de un tribunal de la Audiencia Nacional, encargada de los casos de terrorismo.

Durante el juicio a esta célula islamista que había sido desmantelada en Cataluña, el fiscal había solicitado penas de entre 7 y 18 años de cárcel contra los acusados, retirando sus cargos con uno solo de ellos.

L'Islamisme envaeix Catalunya

Marta Alòs.
17 de Desembre de 2009

Que ningú s’aventuri a afirmar que aquest article va en contra de la religió musulmana que ja avanço que em mereix tots els meus respectes. La religió musulmana, com totes les religions del món, parteix d’uns principis fonamentals que les agermana. Unes virtuts que a voltes el món dels països desenvolupats han anat abandonant i que ara ho patim amb una pèrdua important de valors que, un dia, van ser el pal de paller de la nostra societat.

Altra cosa són els fonamentalismes religiosos i l’islamisme és talment això: el wahabisme i el salafisme, és a dir, les versions més rigoroses, més extremistes de l’Islam, una xacra que, davant la badoqueria de molts ajuntaments i del govern tripartit a la Generalitat, s’ha introduït amb molta força al nostre país.

Imams arribats d’Alger i designats directament des de l’Aràbia Saudita, dirigeixen les oracions a les mesquites de Catalunya i això s’evidencia de manera descarada a moltes ciutats i pobles, on la presència d’homes vestits i amb la barba tradicional de l’islam radical, djellabes, i noies joves amb el cabells coberts amb mocadors negres, el hijab, així com dones que vesteixen la burka, una roba que les fa invisibles, sense oblidar l’aplicació en alguns llocs de la sharia, la llei islàmica, s’ha incrementat notablement durant els darrers anys.

Aquesta és la societat que volem construir a Catalunya?

Si no aconseguim eradicar aquests elements radicals a Catalunya, la integració dels musulmans que segueix innocentment les directrius d’aquests perversos i ignorants imams salafistes esdevindrà impossible, alhora que impedirà la construcció d’una societat integradora i, ai las, pacífica.

Té, per exemple, la Conselleria d’Interior, la de l’inefable conseller Saura, un llistat de totes les mesquites salafistes que estan obertes a Catalunya?. Se’n fa un seguiment acurat d’aquesta perillosa doctrina?. És conscient el Departament d’Interior de les denúncies i advertiments que els musulmans democràtics estan fent dia sí dia sobre aquesta amenaça que ja tenim a casa nostra?.

A Lleida l’imam de la mesquita del carrer del Nord s’ha declarat obertament salafista, no se n’amaga, va afirmar que aniria a l’Aràbia Saudita a recollir fons per una gran mesquita a Lleida. I ningú no fa res?.

Molt en temo que el govern tripartit, els socialistes principalment, fan amb aquests imams una aposta descarada de futur. Uns imams que, arribat el moment, predicaran a favor d’uns partits determinats, torno a dir, principalment a favor del partit socialista.

Una aposta inconscient i perillosíssima només per esgarrapar un bon grapat de vots a les eleccions municipals. I així hem de construir un país?.

Marta Alòs

Els suïssos s'han despertat de l'anestèsia



A Suïssa acaben de donar-nos una lliçó de democràcia; passant olímpicament del bonisme i de la correcció política que controlen l’opinió pública de la societat occidental, han organitzat un referèndum per saber si els suïssos volen minarets o no. És a dir, si volen que els “nous suïssos” ocupin el paisatge amb els seus símbols religiosos amb la més que evident intenció de dir-nos que són aquí. Hi haurà qui pensarà que el que és democràtic és permetre que totes les religions puguin mostrar els seus símbols i disposar de llocs de culte on poder anar a pregar. Evidentment que sí, de la mateixa manera que un jueu tindrà una sinagoga on poder pregar a l’Aràbia Saudita o un cristià copte podrà anar a una església del Caire quan en senti repicar les campanes sense jugar-s’hi el físic…podrà, oi? El que realment és democràtic és permetre que els ciutadans puguin opinar.
La croada al revés que tant bé definia l’escriptora Oriana Fallaci ja fa temps que ha començat i darrere dels immigrants sense papers que arriben en pastera –una minoria- hi ha una legió de quintescolumnes que estan islamitzant Europa, que arriben amb tots els seus valors sota el braç, amb idees medievals, anacròniques i incompatibles amb la societat occidental. I sense cap voluntat de canviar.
Els suïssos no s’han deixat influïr pel pensament únic ni per la retòrica fàcil que s’expressa en termes “flower power” com multiculturalitat o diversitat i han dit que no volen que Europa s’acabi convertint en Euràbia. Finalment hi ha algú que comença a reaccionar. I nosaltres, quan despertarem de l’anestèsia?

El Mat Digital

Europa sota el jou de l'Islam


Álex Rosal

Editor de Libros Libres

Diu Gaddafi que «Al.là garantirà la victòria islàmica a Europa sense espases, sense pistoles i sense conquesta. No necessitem terroristes, ni suïcides. Els més de 50 milions de musulmans que hi ha a Europa el convertiran en un continent musulmà en poques dècades ».

Sembla que el màxim mandatari llibi té raó. A Anglaterra, la població musulmana ha crescut des dels 82.000 als dos milions i mig de musulmans en tot just 30 anys. I a Holanda, el 50 per cent dels nadons són musulmans, i en només 15 anys, la meitat de la població holandesa serà també musulmana.

Què vull dir amb això? Quan els seguidors d'Al.là siguin majoria a Europa, i aquest dia no és massa llunyà per alguns països, imposar la seva particular concepció del món, substituïnt el que ara gaudim de llibertats, progrés i drets humans, pel que reclama l'Alcorà.

Déu ens agafi confessats.




ENLLAÇ,
PROU COMUNISME: Europa sota el jou de l'Islam

Adoreu els reis, amb permís d'Al·là


Adoració dels Reis Mags,
façana del Naixement de la Sagrada Família.


Ja s’han acabat les festes de Nadal, possiblement les últimes que es denominin així. La Generalitat, amb l’excusa de que les de Setmana Santa cada any cauen en dates diferents –no les de Nadal-, creu que seria millor canviar-ne el nom. D’aquesta manera, aquestes darreres, per exemple, passarien a dir-se vacances d’hivern. Aquesta sensacional decisió ve precedida d’altres idees brillants com la de retirar els crucifixos de les aules per considerar-los elements ofensius. D’altra banda, a moltes escoles ja es qüestionen la possibilitat de fer el pessebre.

Tot això és el resultat de la pressió que la immigració musulmana es capaç d’exercir sobre un govern bonista que distorsiona i perverteix la idea de la llibertat individual com és el govern del PSC. És a dir, qualsevol queixa d’aquest col·lectiu –minoritari de moment, no ho oblidem-, es converteix en un atac a la línea de flotació de les nostres arrels culturals per part dels socialistes, segurament aconsellats per l’assessor religiós del partit i president del subvencionadíssim consell islàmic de Catalunya, Mohammed Chaib.

Llavors la pregunta és la següent: si aquesta immigració està tant molesta amb la tradició i la cultura del país d’acollida, per què són els primers de la fila a les cavalcades de reis, per exemple, amb els problemes que això comporta? Problemes com els que em comentava l’altre dia el regidor d’un ajuntament. M’expressava el seu malestar i el de molts ciutadans de la vila per l’actitud de persones immigrades i de religió musulmana que la nit de reis es deixaven els prejudicis a casa i anaven a una festa cristiana com és la cavalcada. Senyal d’integració? Potser si, però també senyal d’una manca total i absoluta d’educació i modals quan per aconseguir unes quantes llaminadures eren capaces de donar cops a qui fos, i ai de qui gosés dir-los alguna cosa perquè la seva resposta era la que tots ja sabem.

En alguns pobles catalans s’ha decidit suprimir els salons de la infància típics d’aquestes festes, entre d’altres motius, perquè pel fet de ser gratuïts, els pares de criatures de molt curta edat els feien servir de pàrquings infantils ignorant a més l’horari de tancament. I sense poder fer cap advertiment als pares per no ser acusat altra vegada de racista.

Fins quan ens durarà la ceguera als catalans? Ens n’adonem o encara no de l’abús que fan de la nostra bona voluntat?

El Mat Digital

Un estudi conclou que 8 de cada 10 immigrants de Salt i Girona no treballen.

Un estudi elaborat per l’Observatori Permanent de la Immigració conclou que un 86% dels immigrants que viuen a Salt i Girona no treballen. (…) En els darrers vuit anys, s’ha multiplicat per deu el nombre d’immigrants que viuen a Salt i per tres els que ho fan a Girona. A finals del 2008, el 42% de la població total de Salt és d’origen immigrant i a la capital ho és el 16%.

És la mateixa Salt on, fa pocs mesos, una baralla massiva va esclatar enmig del carrer entre pakistanesos i moros per una bossa de patates

http://taranis.wordpress.com/2009/11/11/salt-i-berlin-el-mateix-merder/

Un estudiant xinès mata a la secretària del departament de sociologia de la universitat de Perpinyà
Avui Paper Societat

L’estudiant xinès autor del crim declarat irresponsable :: Novopress.info Catalogne

(comentaris al forum de l'usap en català i en francès)
Drame à l'université de Perpignan ; 1 mort 3 blessés

Salt, una bomba de rellotjeria a punt d'esclatar.

Els immigrats a salt que no treballen ja arriba al 86%

La crisi fustiga els immigrants de Girona i Salt | El Periódico de Catalunya | Girona

Dos de cada tres naixements a salt corresponen a fills d'immigrants


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2748123

salt, capital musulmana de cataluña


Islamización de Europa "EURABIA": Salt, capital musulmana de Cataluña
Islamización de Europa "EURABIA": La Republica Islámica de Catalunya

Alguns comentaris a aquesta notícia diuen el que cal dir: aquest alcalde de CIU va governar vuit anys a Salt i va ser en gran part responsable de la situació actual, ara diu que hi ha massa inmigració i que calen mesures.

És molt semblant al que fa el PP, ells van promoure la gran especulació inmoviliaria - ara diuen que volen salvar la situació económica.

També van ser els que van portar més immigrants a Catalunya, ara diuen que no pot ser la política del "papeles para todos" del PSOE/PSC.

Bajanades!

«Alguns ajuntaments han de dir prou a la immigració»


SANT FRUITÓS DEL BAGES | DDG L'exacalde de Salt i actual regidor de CiU a l'oposició, Jaume Torramadé, creu que els ajuntaments de municipis que acullen percentatge d'immigració d'entre el 30 i el 40% "han de dir prou perquè no poden més, no poden assumir més". Torramadé va fer aquestes declaracions ahir al portal informatiu e-notícies.cat en referència a la decisió de l'Ajuntament de Vic de no empadronar els immigrants que estiguin en situació irregular i va afegir que, si aquests ajuntaments no diuen "prou", la situació s'anirà "complicant".

Per Torramadé, l'Ajuntament osonenc, amb la decisió que ha pres, ha fet "públic una situació que s'està vivint cada vegada en més municipis de Catalunya; Vic amb un 23% viu una realitat, i Salt, amb un 42 o 43% en viu una de semblant molt més acusada". "I arriba un punt que tots aquests ajuntaments i els responsables polítics d'aquests ajuntaments volen solucions davant dels problemes amb els que es troben", va manifestar, i va afegir que "la immigració és un fenomen, però en l'àmbit local, quan hi ha una concentració molt molt alta es converteix en un problema".

El polític democristià també va posar de relleu que el cas de Vic ha posat a la palestra les dificultats econòmiques que afronten els ajuntaments: "Els drets que es donen i el que darrere hi ha és una qüestió econòmica que assumeix l'Ajuntament. Els ajuntaments arriben a un punt que no poden assumir totes aquests qüestions. Hi ha un tema que per a mi és molt important: els diners que reben els ajutaments han d'anar destinats a reconduir la seva sitaució fins arribar a un punt mig; amb el tema d'immigració les realitats són molt diferents, amb el tema d'immigració hi ha ajuntaments que tenen 30 o 35% i han d'assumir-la sols sense que rebin ajudes de ningú o molt poques i, en tot cas, ningú es planteja que aquesta ajuda ha de servir per reconduir el municipi a una situació estàndar, una situació com es viu a la resta de Catalunya".
També va expressar la qüestió que si "una persona que no té els papers en regla, és una persona que realment sabem qui és?" I va respondre's: "Hi ha dubtes, per això l'alcalde de Vic ha demanat un dictàmen al bufet Roca perquè li aclareixi aquesta situació".

Torramadé va criticar la posició i discursos dels polítics durant aquests anys: "Els discursos políticament correctes que durant molts anys s'han fet, al final, es veu que no donen el resultat que es necessita". I va concloure: "Vic és un exemple, però estic convençut que en sortiran més perquè aquestes situacions no es poden mantenir ni fer veure que no existeixen".




«Alguns ajuntaments han de dir prou a la immigració» - Comarques - Diari de Girona

Reflexiones – Santiago Niño Becerra

“Los chicos han perdido el miedo. No tienen nada que perder y no temen lo que les pueda hacer la policía”. Quien eso dice es Mawa Ndiaye, presidente de la Asociación de Residentes Senegaleses en Cataluña. La frase la he extraído de un artículo aparecido el 7 del pasado mes en el suplemento de Cataluña de El País, el título del reportaje era significativo: “Los ‘manteros’ ya no huyen”.

España trajo del exterior a ocho millones de personas, gran parte de ellas para que construyeran los pisos del ‘España va bien y más que bien’, para que sirviesen cervezas a turistas en bañador en chiringuitos de playa, para que propiciasen la generación de un PIB que, de otro modo, no hubiese podido ser generado. El problema es que ahora estas personas no son necesarias: no se construyen pisos y se sirve mucha menos cerveza en los chiringuitos de playa, y ‘estos chicos no tienen forma legal de obtener un ingreso y saben que no van a ser expulsados’.

España tiene muchos problemas, uno muy gordo es cómo pueden administrarse esos ocho millones de personas. No es un tema de racismo, ¡que va!, es un tema puramente económico: la tarta ya no llega para todos (en realidad nunca llegó, pero se le echaba unos polvitos de crédito y, mágicamente, crecía). ¿Qué se está haciendo para abordar ese problema?.

La Carta de la Bolsa

Catalunya ha rebut un milió d'immigrants en deu anys
Més de setanta municipis tenen més d'un 20% d'immigració

Catalunya ha rebut un milió d'immigrants en deu anys - Notícies Societat - e-notícies

Dades del 2008 (fa dos anys), amb una població total per tot Catalunya de 7.364.078.

El 1 de gener de 2009 (fa una mica més d'un any) Catalunya tenía una població oficial de 7.475.420 habitants . Es a dir, gairebé 110.000 habitants més, si calculem que el creixement vegetatiu a Catalunya és negatiu, les dades són diferents.

Sense l'aport de immigració dels segles XX i XXI, Catalunya tindría actualment 2,45 mill. d'habitants. És a dir, només un 30% de la població de Catalunya no és d'origen forani. Segons un altre estudi, al 1999 només el 25% de la població catalana tenia els seus quatre avis nascuts a Catalunya. Xifra que s'ha anant accectuant molt els últims 10 anys.

Parlem de la població censada, aqui s'inclouen tambe els immigrants il.legals que s'han empadronat, però no hi son els immigrants i fills de immigrants amb nacionalitat espanyola (mai no hi son si és que no s'especifica).

La localitat amb més població extrangera és Castelló d'Ampuries, amb un 49%. Aixo sense contar la gent d'origen forani, espanyols, europeus o extraeuropeus de segona o tercera generació.

Hi ha localitats a on la població amb més de tres generacions nascudes a Catalunya no arriba al 2%.

http://www.congrescatalanista.cat/im..._fernandez.pdf
Idescat. Població estrangera. Per municipis. Catalunya
Catalunya, líder en creixement demogràfic per la immigració :: Observatorio la Diversidad de Mugak
La immigraci a Catalunya. Unitat Nacional Catalana

August Armengol, regidor de l'Ajuntament del Vendrell i vicepresident de PxC, publica un serial d'articles d'opinió sobre el cost de la immigració.
Plataforma per Catalunya

DIARI DEL BAIX PENEDÈS, 27/02/2009; PÀG.5 NO ES VEU LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

CARTA AL DIRECTOR

August Armengol
Regidor de PxC al Vendrell

L’actual recessió es va iniciar per una crisi financera als USA que ha arribat a Europa. El pla de rescat dels bancs amb diners dels contribuents de moment ja li ha costat a Espanya 30.000 milions d’euros que Zapatero ha posat a disposició dels bancs sense cap mena de condició ni de contrapartida.

Amb aquesta pluja de milions als bancs, que ha sortit de la butxaca dels contribuents, l’Estat comprarà deute a la banca per evitar el tant temut col·lapse financer. Comptant els 46.063.511 habitants segons dades del padró municipal de 2008, surt a 651 euros per cadascun, o sigui, 108 mil pessetes, que amb una mitjana de quatre persones per família, correspondria a 2.605 euros per família, que serien 433 mil pessetes. En canvi, Zapatero només va donar 400 euros a cada contribuent fa un any amb la declaració de l’IRPF, un gran contrast envers l’ajut als bancs.

Això no obstant, els plans de rescat als bancs, el neoliberal Alan Greenspan, expresident de la Reserva Federal americana amb els presidents Bush pare, Clinton i Bush fill, ha declarat que la banca americana és insolvent i que s’hauria de nacionalitzar.

En aquests moments de recessió està completament fora de lloc el recentment aprovat Pacte Nacional per la Immigració (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i C's), que repartirà 4.000 milions d'euros a Catalunya entre els immigrants. Això vol dir que aquest pacte li costarà a cada català al voltant de 600 euros i significa que a cada immigrant li repercutirà en un benefici aproximat de 4.000 euros per persona. I això en uns moments difícils per a tothom en què arreu de l’Estat ja hi ha uns 2.200.000 treballadors entre assalariats i autònoms, que són a l’atur i que no cobren cap mena de prestació. Plataforma per Catalunya (PxC) hagués utilitzat aquests diners per dinamitzar les petites i mitjanes empreses catalanes i fomentar la creació de llocs de treball, ja que cada dia mil persones més van engruixint les llistes de l’atur a Catalunya.

Al Vendrell, segons la Memòria dels Serveis Socials de l’Ajuntament de l’any 2008 es van realitzar 5.289 intervencions, 307 de les quals derivades de la mala situació econòmica de les famílies, fet que representa un increment del 50% respecte de l’any anterior. Això fa preveure que 2009 serà molt pitjor a causa de la recessió econòmica que patim, que cada cop més es percep en forma de L i de la qual no es veu encara llum al final del túnel. Aquestes dades demostren que l’increment dels pressupostos en un 1,5% en despesa social no serà suficient i que caldrà alguna modificació de crèdit durant l’actual exercici.



DIARI DEL BAIX PENEDÈS, 13/02/2009; PÀG.6 IMPACTE SOCIAL DE LA IMMIGRACIÓ I EL SEU COST

ARTICLE D'OPINIÓ

August Armengol
Regidor de PxC al Vendrell

Des de Plataforma per Catalunya (PxC), venim denunciant des de fa anys el fenomen de la immigració massiva, tant legal com il·legal. A Catalunya ja hem superat el milió d'immigrants estrangers, el que suposa el 16% de la població total catalana. La nacionalitat predominant és la marroquina, seguida de la romanesa i l'equatoriana. A Catalunya resideixen el 21% del total d'estrangers que viuen a Espanya.

El constant flux de noves onades migratòries procedents de països no europeus, així com la taxa de creixement demogràfic d'aquests immigrants, fa preveure per a finals del present segle que la població autòctona deixi de ser majoritària a l'Europa occidental. En aquestes circumstàncies no podem parlar simplement d’immigració. Estem davant un procés de substitució de població, amb greus conseqüències culturals, religioses, socials, econòmiques i d'ordre públic. No oblidem que no es pot comparar de cap manera una immigració subsahariana o magribina, amb una procedent de França, d'Espanya o d'Itàlia. Ni ètnicament ni culturalment és comparable.

Aquesta immigració massiva i il·legal suposa un enorme impacte sobre la nostra societat que si no es controla i regularitza específicament suposa un risc contra la nostra cultura i identitat i el col·lapse dels nostres serveis socials.

La immigració degrada l'estat del benestar i penalitza els més pobres del país d'acollida, que es veuen obligats a compartir amb els immigrants les subvencions, els subsidis, la sanitat i les escoles públiques i, a sobre, han de compartir els mateixos treballs. Es converteix en un mecanisme que transporta riquesa de les classes més pobres a les classes mitjanes i altes. Permetent l'entrada d'immigrants, l'Estat subvenciona les classes altes i mitjanes. Paga, amb els impostos de tots, els serveis i les pensions per acollir més treballadors estrangers i així els empresaris es beneficien de pagar salaris més baixos i la classe mitjana aconsegueix empleats de la llar molt més barats.

Es curiós que aquí els defensors de la immigració siguin les esquerres i els sindicats, just a l'inrevés que als Estats Units. Allà els sindicats sempre han protestat per la immigració, perquè fa caure els salaris i degrada l'estat del benestar. Els pobres carreguen amb el cost d'adaptació dels immigrants en els seus barris i en els serveis públics. Després se'ns diu que ser anti-immigració queda fatxa.

És clar, els intel·lectuals i la premsa no han de competir amb immigrants que cobren menys pel mateix treball. I a sobre, se senten generosos i solidaris quan els recolzen. Alhora aconsegueixen un servei domèstic més barat.

El percentatge d'estrangers entre els delinqüents i la població reclosa és una dada innegable. A Espanya entre 2000-2007 la població penal d'origen immigrant va augmentar un 187%, l'espanyola només un 20%. La delinqüència té una incidència del 9,5 per mil entre la població espanyola, entre la immigrant del 34,5 per mil. Hi ha una relació evident entre l'augment de la inseguretat ciutadana i l'augment de la immigració. En els casos de violència domèstica, el percentatge de dones immigrants agredides pels seus marits és significativament més elevat.

L'any 2008, el 40% dels assassins per violència de gènere arreu de l'Estat van ser estrangers (només són el 13% de la població), mentre que el 44% de les víctimes mortals van ser dones estrangeres.




DIARI DEL BAIX PENEDÈS, 20/02/2009; PÀG.6 IMPACTE SOCIAL DE LA IMMIGRACIÓ I EL SEU COST (II)

ARTICLE D'OPINIÓ

August Armengol
Regidor de PxC al Vendrell

Des de Plataforma per Catalunya (PxC), ens proposem fer una aproximació sobre el cost econòmic dels immigrants, i a diferència dels altres partits polítics, afirmem que el fenomen de la immigració massiva, tant legal com il·legal, lluny de enriquir-nos, ens està costant molts diners de la nostra butxaca a tots els ciutadans.

Tan sols un de cada quatre immigrants cotitzen a la Seguretat Social. Només dos milions d'estrangers dels set que resideixen a Espanya estan afiliats i per tant treballen legalment. No sabem a què es dediquen els altres cinc milions, ni si aquests dos milions d'afiliats serveixen per garantir les pensions ni si la Seguretat Social suportarà l'atenció gratuïta de tanta gent.
Recentment la Tresoreria General de la Seguretat Social ha manifestat que "és una greu irresponsabilitat pensar que la immigració és la solució als desequilibris demogràfics". Opinió a la qual contribueixen fets com que un marroquí cobrés una prestació per paternitat per a cadascun dels seus catorze fills que es trobaven al Marroc sense haver trepitjat mai Espanya, mentre aquest marroquí vivia en territori espanyol amb "la seva altra dona".

A pesar que el PIB espanyol ha crescut entre el 3% i el 4% anual entre els anys 1997 i 2007, els salaris reals de la població espanyola no només no han augmentat, sinó que han disminuït lleugerament. L'arribada de treballadors no qualificats ha llençat a la baixa els salaris en diversos sectors de l'economia, com la construcció o la hostaleria. D'altra banda, bona part dels treballs assumits pels immigrants han estat creats a la calor de l'anomenada bombolla immobiliària: al voltant del 30% dels treballadors de la construcció són estrangers. L'aportació global dels immigrants residents a Madrid a la Hisenda estatal va ascendir a 1.115 milions d'euros en el 2005; mentre la seva despesa en serveis socials, sanitat i educació es va elevar a 1.374 milions d'euros. L'aportació fiscal que realitzen els immigrants és minso: cada immigrant paga una mitjana anual de 1.468 euros, en concepte d'IRPF, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social, mentre que les seves despeses en serveis socials, sanitat i educació ascendeixen a 2.097 euros. Per tant, cada estranger genera un saldo negatiu de 629 euros anuals a les arques públiques.

Atenció a la despesa pública "no quantificable": perquè augments de la població immigrant tan brutals com el sofert al nostre país, i a més en un temps récord, suposen una autèntica explosió d'inversions en carreteres, conduccions d'aigua i gas, urbanitzacions, nous col·legis, hospitals i centres de salut, comissaries, jutjats, presons, atur, ajudes especials a estrangers (guarderies, menjadors, transport escolar i altres ajudes per a l'educació...).

La immigració massiva amenaça el servei de justícia gratuïta ja que donat l'elevat nombre d'immigrants que utilitzen el torn d'ofici mitjançant el qual reben assistència jurídica gratuïta d'advocats i procuradors, fa que econòmicament sigui excessivament car per a les arques públiques. De fet, en el contenciós administratiu, el 92% dels sol·licitants de justícia gratuïta a Madrid són immigrants.

En aquests moments de crisi el Pacte Nacional per la Immigració (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i C's) repartirà 4.000 milions d'euros a Catalunya entre els immigrants, mentre que PxC utilitzaria aquests diners per dinamitzar les petites i mitjanes empreses catalanes i fomentar la creació de llocs de treball.



AQUÍ, 26/02/2009; PÀG.2 NO ES VEU LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

CARTA AL DIRECTOR

August Armengol
Regidor de PxC al Vendrell

L’actual recessió es va iniciar per una crisi financera al EUA que ha arribat a Europa. El pla de rescat dels bancs amb diners dels contribuents de moment ja li ha costat a Espanya 30.000 milions d’euros que ZP ha posat a disposició dels bancs sense cap mena de condició ni de contrapartida.

En aquests moments de recessió està completament fora de lloc el Pacte Nacional per la Immigració (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i C's), que repartirà 4.000 milions d'euros a Catalunya entre els immigrants. Aquest Pacte li costarà a cada català al voltant de 600 euros i significa que a cada immigrant li repercutirà en un benefici aproximat de 4.000 euros per persona. I això en uns moments difícils per a tothom en que arreu de l’Estat ja hi ha uns 2 milions dos-cents mil treballadors entre assalariats i autònoms, que són a l’atur i que no cobren cap mena de prestació. Plataforma per Catalunya (PxC) hagués utilitzat aquests diners per dinamitzar les petites i mitjanes empreses catalanes i fomentar la creació de llocs de treball.

Al Vendrell, segons la Memòria dels Serveis Socials de l’Ajuntament de l’any 2008 es van realitzar 5.289 intervencions, 307 de les quals derivades de la mala situació econòmica de les famílies, fet que suposa un increment del 50% respecte de l’any anterior. Això fa preveure que 2009 serà molt pitjor a causa de la recessió econòmica que patim i de la qual no es veu encara la llum al final del túnel. Aquestes dades demostren que l’increment dels pressupostos en un 1,5% en despesa social no serà suficient i que caldrà alguna modificació de crèdit durant l’actual exercici.