Hola Javi Hispánico.
Espero que esta respuesta no llegue demasiado tarde. Desconocía esta web.
M.Serra i Roca, en su "Historia General de Catalunya des dels temps prehistórics fins als nostres dies" la cual finalizó en Barcelona en 1920, nos escribe brevemente lo siguiente: (mantengo el idioma original en la creencia de que su no es dificultoso su entendimiento. Si tú u otro miembro del foro necesita ayuda con esto, no tiene más que decirlo)
EXPEDICIO D'OTGER KATALON (ANY 754)
Quan els alarbs es creien amos ja del nostre territori, aparegué com a reconqueridor de Catalunya Otger Katalon, el qual es diu que, essent virrei d'Aquitania en temps de Pepí, fill de Carles Martel, va passar els Pirineus amb sos soldats i acompanyat de nou ilustres varons anomenats: Dapifer de Moncada, Guerau de Pinó, Huc de Mataplana, Guillem de Cervera, Ramón de Cervelló, Pere d'Alemany, Ramón d'Anglesola, Gisbert de Ribelles i Roger d'Erill, coneguts pel nom de Els nou barons de la fama, disposats a unirse amb els refugiats de les muntanyes per alcançar la independència de l'actual Catalunya.
Segons la tradició, era Otger de talla gegantesca, tan forçut que manejava amb gran facilitat una grandiosa maça d'armes, amb la que aixafava els moros.
Reuní uns vint mil homes i féu sa primera expedició per la Vall d'Aran, apoderant-se de Ter i baixant després a Aneu, on sostingué un furiós combat amb els sarraïns, quedant victoriós; el mateix succehí amb els alarbs de Ribagorça i Pallars, apoderant-se del castell els cristians.
Amb la fama de tals victòries creixeren les hosts d'Otger, i alguns anys més tard davallaren al pla, dirigint-se a Girona. Però en arribant a Besalú, va enterar-se de que el valí d'aquella ciutat tenia nombroses forces, i passà a assetjar a Empúries. Els freds excessius d'aquell hivern emmalaltiren greument a Otger, qui comprenent que s'atançava son fi, va reunir als seus barons i elegí Dapifer de Moncada per a substituir-lo"
Las últimas tendencias de los historiadores en torno a este personaje, están más por presentarlo como legendario. Sin embargo, en mi opinión, los motivos de dicha posición no son lo suficientement contundentes como para sentenciar.
Espero haber ayudado algo.

Saqaliba