Tauromàquia catalana (I): el origens dels origens.

Sas Merdulas i Boes d’Ottana (Sardenya)



Com va arribar la traïció taurina a Catalunya: Sas Merdulas i Boes d’Ottana (Sardenya).

Els últims ecos del culte a Dionisos es poden rastrejar en singulars rituals ramaders que han sobreviscut a Sardenya obliterats en
les festes de Carnaval. A la localitat d’Ottana, el dijous de Carnaval, surten Sas Merdulas (nom que vol dir ‘els homes’, tal vegada derivat de Merre dulos, ‘els esclaus de la divinitat’), que custodien els Boes (bous), els quals simbolitzen el Dionisos zoomòrfic (que solia mostrar-se amb màscara de bou o cabró, o una altra mena d’astat), i que són punxats amb agullons per Sas Merdulas, en recordança del punxament ritual provocat per fer sortir sang i aconseguir la fertilització, aspecte que explicaria els picaos (com els cèlebres de San Vicente de la Sonsierra, a La Rioja) i altres deixuplines de la Setmana Santa mediterrània (una època de rituals destinats a propiciar la regeneració de la natura).
Les fonts clàssiques ens informen que la sang és necessària per afavorir la pluja i que la víctima sacrificial era punxada amb agulles i estimulada amb lliris refregats sobre els órgans genitals, com per obligar-la a ejacular. Doncs bé, també els Boes cauen a terra quan Sas Merdulas els punxen, i Sas Merdulas els acaricien els genitals. L’agulla és símbol de fertilitat perquè la sang que sortia després de la punxada servia per fer fèrtil la terra i fecundes les dones: una xica sarda ens explicava el 1995 la vigència d’un joc carnavalesc que realitzen els joves en certs poblets, consistent a punxar les xiques amb un instrument agut, avui en dia considerat una balandrinada incomportable, però que, inconscientment, reprodueix un acte d’antiquíssima estirp.
Els Boes d’Ottana duen màscares de fusta en forma de bou i un mocador al coll, mentre que el cos és cobert amb pells de moltó i porten una faixa d’esquellots. Sas Merdulas duen màscares sempre antropomòrfiques, és a dir, sense banyes, bé que amb el rostre deformat per una sarcàstica riallada i proveïts de llargs nassos fàl·lics; duen mocador al cap i van armades amb fuets, bastons i una llarga corda de cuir amb què atrapen els Boes i els domestiquen.



Tauromàquia catalana (I): el origens dels origens. | SOMATEMPS