Tema: Maravillas románicas de la Alta Ribagorza

Meravelles romàniques a la Ribagorça (4): La muralla de Vilaller, un misteri medieval



La muralla de Vilaller: un misteri medieval
Per saber com eren els pobles de la Ribagorça en el moment que es construeixen les esglésies romàniques, hem de visitar-ne un que, curiosament, no l’ha conservada. Amb ulls contemporanis, sap greu que s’hagi perdut en la memòria del temps el temple de Vilaller. Era una vila rica, que celebrava una important fira de bestiar, de ben segur que l’església estava a l’altura de les circumstàncies. I per això la van renovar, perquè podien. Una cançó tradicional recollida per Artur Blasco a Erill la Vall ho deixa ben clar: “I si aneu a Vilaller/ la meitat són cavallers;/ ara han fet l’església nova/ ja no se’ls podrà dir res”. La vall de Boí envejant campanars del segle XVIII. Què en dóna, de tombs, la vida. Com a contrapartida, Vilaller ha conservat un bon tram de muralla del segle XI, que dóna un aire molt enigmàtic, molt medieval, al centre. Hi ha arcades ombrívoles que ens permeten passar per sota de la intimitat de les cases, l’esquelet d’una antiga torre que havia estat presó i les restes d’un pont que creua —o que havia creuat— la Noguera Ribagorçana. Meravelles romàniques a la Ribagorça (4): La muralla de Vilaller, un misteri medieval « SOMATEMPS

Meravelles romàniques a la Ribagorça (y 5): La catedral de Roda d’Isàvena, el bressol del bisbat de Lleida

Catedral de Roda d’Isàvena


La catedral de Roda d’Isàvena: el bressol del bisbat de Lleida
A la vall de l’Isàvena es respira història. Tot i que el despoblament del Pirineu l’ha castigada amb duresa, conserva l’altivesa senyorial de qui ha viscut temps millors. En el segle IX, Roda d’Isàvena ja tenia catedral. Va ser destrossada pels musulmans, però refeta entre els segles XI i XII. En plena època d’esplendor de l’arquitectura romànica, no és estrany que la catedral del poderós bisbat de la Ribagorça brillés amb llum pròpia, i això que el 1149 la seu episcopal es trasllada a Lleida, acabada de conquerir. No és casualitat que una de les portalades més belles de Sant Vicenç s’inspiri en la dels Fillols de la Seu Vella de Lleida. Però a Roda hi ha molt més patrimoni i molt notable. Les tres criptes de l’església amaguen tresors romànics d’incalculable valor, com el sarcòfag de sant Ramon. També hi ha pintures murals originals i la cirereta del pastís: un claustre construït entre el 1136 i el 1143 que ha estat mut testimoni d’històries tan pel·liculeres com el robatori perpetrat per Erik el Belga la nit del 6 de desembre del 1979. Es va perdre molt, però es va recuperar bastant i encara podem veure la cadira de boix de sant Ramon, del segle IX, considerada el moble més antic d’Europa. Meravelles romàniques a la Ribagorça (y 5): La catedral de Roda d’Isàvena, el bressol del bisbat de Lleida « SOMATEMPS