J.M.C.
De xofer de Jordi Pujol en la campanya de les seves primeres eleccions, a vicepresident de la banca Rothschild a Espanya: punt de partida i, fins ara, última etapa professional de Carles Vilarrubí, un polifacètic empresari que sempre s'ha mogut al costat dels poderosos: la família Pujol Ferrusola, Javier de la Rosa, Diego Prado y Colón de Carvajal, Lluís Prenafeta, Josep Piqué, Anna Birulés o els Albertos, i entre les grans
famílies burgeses dels Bernat, Carulla, Godó o dels Daurella –la seva esposa, Sol Daurella, és la pubilla dels fabricants de Coca-Cola– i que ja se sent com peix a l'aigua en les festes de l'alta societat.

L'any passat, Vilarrubí es va convertir en el primer president del Club Internacional de Propietaris de Cavalls de Salt, probablement per la seva condició d'amo d'una quadra i també per ser l'espòs i el pare de dues reconegudes amazones. Però salts, el que se'n diu salts, no els ha donat a l'hípica sinó en la seva trajectòria professional: director de Catalunya Ràdio (1983-84), secretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1985-86), director general de Jocs i Apostes de la Generalitat (1986-88) i, com a tal, impulsor de les loteries de la Generalitat juntament amb Lluís Prenafeta.

Un cop va deixar la Generalitat per passar-se a l'empresa privada, però sense abandonar les connexions amb l'entorn pujolista, Vilarrubí es va convertir en l'home de confiança de Diego Prado i de Javier de la Rosa –tots dos condemnats a penes de presó pel cas Torras–, si bé la relació amb aquest últim va acabar amb conflicte.

Entre De la Rosa i Vilallonga
De la Rosa va situar Vilarrubí com a conseller delegat de Gran Península, la promotora de l'actual Port Aventura, però va dimitir del càrrec quan suposadament es va negar a desviar 1.000 milions de pessetes d'un aval que la Generalitat havia concedit per al parc d'atraccions. Com De la Rosa estava entestat en fer l'operació, Vilarrubí se'n va anar. Poc després, en les oficines de Trébol Condal, una empresa que Vilarrubí i Diego Prado tenien a Barcelona, s'hi van descobrir micròfons per a escoltes telefòniques. Segons diverses informacions de premsa, els Mossos d'Esquadra sospitaven que les punxades eren obra de l'empresa de seguretat Chek-In, controlada per l'excomissari Francisco Álvarez, que en aquells temps treballava per a De la Rosa.

Arran dels pactes del Majestic entre CiU i PP, Jordi Pujol va col·locar el seu antic col·laborador en el consell d'administració de Telefónica. Aleshores, Vilarrubí es va convertir en el fidel escuder de Juan Vilallonga, com ho demostra el fet que en la fallida fusió de Telefónica amb l'holandesa KPN, la majoria dels consellers pròxims al govern del PP van votar contra els plans de l'expresident de la companyia, mentre que Vilarrubí ho va fer a favor. Pocs dies després, Vilallonga es reunia amb Pujol a Palau per acordar el trasllat de la seu de Terra-Lycos a Barcelona. Vilarrubí va forjar una aliança entre Pujol i Vilallonga tot i que va ser poc fructífera. Amb la substitució de Vilallonga per César Alierta, Vilarrubí va saltar de Telefónica.

Rothschild, l'última etapa
L'empresari convergent ha estès els seus tentacles en diversos sectors empresarials: mitjans de comuniació, publicitat, comunicació, assessoria, assegurances... i també a la banca de negocis. Des de fa anys, Vilarrubí figura com a conseller de Rothschild España i, com a tal, tenia un despatx al passeig de Gràcia, però ara ha estat nomenat vicepresident de la filial espanyola –el president és l'italià Stefano Marsaglia– i s'ampliarà considerablement l'estructura barcelonina d'aquest banc d'inversions. L'abril passat, Rothschild va incorporar com a conseller Alberto Cortina. Gràcies als contactes de Vilarrubí, Rothschild ha assessorat en els últims anys la venta de Chupa-Chups (família Bernat) a la multinacional italiana Perfetti Van Melle, la de Joyco (Carulla) als nord-americans de Wrigley, la sortida a borsa d'Almirall (Gallardo) i, entre altres operacions, també van buscar nous socis per a la clínica Quiron.

Rothschild és una de les firmes més importants del món en compres i fusions d'empresa, sortides a borsa i reestructuracions de capitals, que té l'origen en una saga de banquers alemenys d'origen jueu que han estat protagonistes de la història, fins el punt de finançar la creació de l'estat d'Israel, el canal de Suez o els dos bàndols de l'última guerra napoleònica. Malgrat els seus múltiples negocis, Vilarrubí encara té temps per les cuses automobilístiques –Pujol el tenia com a xofer per les seves habilitats–, per les festes de l'alta societat –de fet, n'és un habitual–, però fa temps que no se'l veu pel poble ceretà d'Urus, on va comprar una casa al costat dels seus amics Josep Piqué i Anna Birulés.


http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=9727