Amb la intenció de desmuntar el fals argumentari separatista, aniré publicant tota una relació de fets, dades, aconteixaments, diades i simbologia que els separatistes han manipulat per presentar el "fet diferencial català" com un corpus separat de la resta d´Espanya.

Avui paralarem sobre la diada hispana del 23 d´Abril. La nostre festa.

El vint-i-tres d´Abril, diada de Sant Jordi, la festa catalana per autonomàsia, la Rosa i l Llibre, i cel.lebrada a casa nostra des de sempre.

Des de sempre?. Joan Amades, al seu Costumari Català, explica que “Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals, precisament quan Catalunya es trobava en el seu apogeu”. El rei Pere I va anomenar Sant Jordi patró de la cavalleria i noblesa catalana per agrair que només en invocar-lo, els infidels fossin abatuts.

La Generalitat de Catalunya va consagrar a Sant Jordi; aquest sant era d´origen cristià de Siria i de nom Gurgus; com a patró de la màxima institució catalana l'any 1456, en temps d'Alfons el Magnànim. L'hàbit blanc amb una creu vermella, apareix com a signe distintiu de l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama cap al segle XIII. La cel.lebració popular va pendre certa importància amb la Reniaxença.

Però l´esclat popular de la festa no vindrà fins els anys 30 del passat segle XX. La llegenda de la rosa arranca de Montblanc, amb la lluita d´un caballer contra el drac, i de la sang d aquest brollar un ram de roses, La tradició de regalar la rosa no té un origen gaire clar, hi ha alguns historiadors que creuen prové de la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona cap al segle XV i se sap que, en aquella època, a les senyoretes se'ls regalaven roses a la sortida de missa el dia de Sant Jordi. Segons explica Joan Amades al Costumari Català, les primeres referències de la Fira de les Roses que es celebrava al pati del Palau de la Generalitat daten de 1840: “Era qualificada de fira dels enamorats perquè hi anaven les parelles de promesos, els nuvis, els acabats de casar... Era costum que ells firessin llurs companyes amb un ram de roses

La elecció del día 23 d´abril com el día del llibre i la Rosa, procedeix de la coincidencia de la mort dels escritors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i d´en Garcilaso de la Vega. La idea original va ser promoguda per l´escriptor valencià, afincat a Barcelona, en Vicent Clavel Andrés. En Clavel era un editor i politic hispanista, fundador de la “Editorial Cervantes” a València i president de la “Cámara Oficial del libro de Barcelona” que fou l´institució impulsora de la festa. A la “Memoria” de la Cámara barcelonesa de 1923, es recolleix la iniciativa de Vicente Clavel, la de de crear un “Día del libro español”, escollint primer la data del 7 d´Octubre, dia que es pensava com a neixament d´en Cervantes, però es canvià al final pel 23 d´Abril. La memoria de la Cambra de Barcelona, diu:

"Día del Libro Español. Otra iniciativa de nuestro, celoso compañero don Vicente Clavel: dedicar un día de cada año a celebrar la Fiesta del Libro Español. Este modélico proyecto pasó a estudio de la correspondiente ponencia y está pendiente de decisión."

El Rei Alfonso XIII va firmar un Reial Decret el 6 de febrer de 1926 en el que s´instaurava oficialment “la Fiesta del Libro Espanyol” i tots els seus articles foren redactats per en Vicent Clavel, en que es celebraría en la data de la mort dels escriptors, i en especial d´en Cervantes. La idea d´en Clavel de la cel.lebració del dia del llibre espanyol va tenir una gran resposta a Barcelona a partir de 1930, especialment promogudes pel ministre Català Eduard Aunós i amb l´ampar del dictador Primo de Ribera, i coincidint amb el patró de Catalunya, Sant Jordi, la festa anà prenent volada popular, afegint-hi la rosa que ha esdevingut el nostre símbol d´amor vers les persones estimades.

www.catxhis.com