Alfons Mias i Dejaule (Palaldà, 1903 – Barcelona, 1950) Polític i escriptor. Ideòleg i «apòstol» del catalanisme nord-català als anys 1930 i defensor de la unificació de Catalunya. Milità en formacions dretanes com l’Association Catholique de la Jeneusse Française i la Ligue d’Action Française, de l’occità Charles Maurras, i des de 1935 treballà com a secretari a l’alcaldia de la seva població natal. Inventà el terme Catalunya del nord per designar les terres catalanes de l'Estat Francès. Es convertí al catalanisme el 1930 arran del seu casament amb una jove barcelonina. Començà a fer conèixer les seves conviccions en el diari local Le Courrier de Céret. Mias fou també un pedagog a través dels cursos públics i gratuïts de català que impartí l'any 1933 als Banys d'Arles però també gràcies a les seves publicacions : Histoire résumée de la Catalogne Française el 1933 i Roussillonais sauve ta langue, il est encore temps el 1935, Fundà el primer moviment catalanista a Catalunya del nord, la «Joventut Catalanista de Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya i Capcir» als anys 1930. Creà i esdevingué redactor en cap de la revista catalanista Nostra Terra, l'estiu de 1936, que agrupà joves intel·lectuals nord-catalans com Abdon Poggi, Joan Amade, Lluís Basseda, Roger Grau, Josep-Sebastià Pons, Enric Guiter o Pere Ponsich. Aquesta publicació assolí més de mil abonats. Exercí de secretari de l'Ajuntament de Palaldà i dels Banys d'Arles, al Vallespir, durant la segona guerra mundial. Bon coneixedor de la llengua occitana, adherí a l'ideal de comunitat catalano-occitana escrivint a la revista Occitània i esdevenint Mantenidor del felibritge a Catalunya. Col.laborà amb el règim de Vichy i simpatitant del nacional-socialisme, hagué d'exiliar-se a Barcelona l'any 1944, on fou acollit pels seus familiars de la Falange que residien a Figueres, i acollit pel règim franquista com un compatriota fugit per evitar la seva mort com a represalia per la col.laboració amb el règim de Vichy. Morí a Barcelona l'any 1950.